| Data: |
2021 |
| Resum: |
La investigació que es presenta pretén aprofundir en el coneixement de les pràctiques funeràries de la societat argàrica (2200-1550 cal ANE), una de les més importants de la prehistòria recent europea, a través de l'estudi de la necròpolis del jaciment epònim de El Argar (Antas, Almería) . Els estudis sobre la mort han estat tractats des de nombroses disciplines de les ciències socials. En les últimes dècades, des de l'arqueologia i la prehistòria s'han obert noves línies d'investigació que han realitzat aportacions rellevants al respecte i que han contribuït de manera important a la comprensió del món funerari de El Argar Malgrat aquests èxits, la investigació ha girat al voltant de la consideració del valor i la riquesa dels ítems trobats a les tombes i les seves possibles implicacions socials. Una de les contribucions d'aquesta proposta rau en aproximar-se a elles a través de l'anàlisi de la composició i disposició espacial del objectes en les sepultures argàriques. La revisió documental de l'Archivo Siret al Museo Arqueológico Nacional juntament amb l'anàlisi espacial basat en tècniques estadístiques ha estat l'eix vertebrador d'aquest estudi. La premissa central d'aquest treball ha estat que la presència i el posicionament dels artefactes en la tomba argàrica expressen una dimensió més de la pràctica funerària. Aquesta dimensió pot ser explorada a través de l'anàlisi i la comparació. Conèixer si van existir composicions de la mort semblants i la seva variabilitat permetrà conèixer si hi va haver una/unes forma/es normativa/es d'enterrament i si aquestes van expressar una noció comuna i compartida entre el grup social o comunitat. |
| Resum: |
La investigación que se presenta pretende profundizar en el conocimiento sobre las prácticas funerarias de la sociedad argárica (2200-1550 cal ANE), una de las más importantes de la prehistoria reciente europea, a partir del estudio de la necrópolis del yacimiento epónimo de El Argar (Antas, Almería). Los estudios sobre la muerte han sido abordados desde numerosas disciplinas dentro de las ciencias sociales. En las últimas décadas, desde la arqueología y la prehistoria se han abierto nuevas líneas de investigación que han realizado aportaciones relevantes al respecto y que han contribuido de forma importante en la compresión del mundo funerario de El Argar. Pese a esta diversidad de logros, la investigación ha girado en torno a la consideración del valor y la riqueza de los ítems hallados en las tumbas y sus posibles implicaciones sociales. Una de las contribuciones de esta propuesta radica en aproximarse a ellos a través del análisis de la composición y disposición espacial de los objetos en las sepulturas argáricas. La revisión documental del Archivo Siret en el Museo Arqueológico Nacional junto con el análisis espacial basado en técnicas estadísticas ha sido el eje vertebrador de este estudio. La premisa central de este trabajo ha sido que la presencia y el posicionamiento de artefactos en la tumba argárica expresan una dimensión más de la práctica funeraria. Esta dimensión puede ser explorada a través del análisis y la comparación. Conocer si existieron composiciones de la muerte semejantes y su variabilidad permitirá conocer si hubo o hubieron forma/s normativa/s de enterramiento y si estas expresaron una noción común y compartida entre el grupo social o comunidad. |
| Resum: |
The main goal of this dissetation is to expand the knowledge on the funerary practices of the El Argar society (2200-1550 cal BCE), one of the most important archaeological groups of the European Late Prehistory, through the investigation of the necropolis of the eponymous site of El Argar (Antas, Almería). The study of death has been approached from numerous disciplines of the social sciences. In the last decades archaeology and prehistory have made relevant contributions to the topic, which have significantly improved the understanding of the argaric funerary world. Despite many successes, most of the research has focused on the value and richness of the argaric grave goods and their social repercussion. This work attempts to contribute to the subject through an analysis of the composition and spatial distribution of the objects found in the argaric graves. The inspection of the Siret Archive deposited at the Museo Arqueológico Nacional in conjunction with a spatial analysis using statistical methods, constitute the backbone of this study. The fundamental premise of this work is that the presence and positioning of artifacts in the graves is a key aspect of the argaric funerary practices. This dimension can be studied through the analysis and comparison of the graves at El Argar. Analysing similar compositions of death and their variability will be crucial to elucidate if there were normative forms of burial and if these expressed a shared and common notion within the argaric communities. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Arqueologia prehistòrica ;
Arqueología prehistórica ;
Prehistoric archeology ;
Societat argàrica ;
Sociedad argárica ;
Argaric society ;
Objectes funeraris ;
Objetos funerarios ;
Funerary objects ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
