| Título variante: |
Populisme i memòria : el record de l'última dictadura militar durant els governs kirchneristes a l'Argentina (2003-2015) |
| Título variante: |
Populism and memory : the memory of Argentina's last dictatorship during the Kirchnerist governments (2003-2015) |
| Fecha: |
2022 |
| Resumen: |
Durante los gobiernos kirchneristas (2003-2015) el recuerdo de la última dictadura militar se convirtió en objeto del quehacer estatal de un modo novedoso para la democracia argentina. En esos años se produjeron una multiplicidad de políticas de memoria que, en forma paralela al proceso de reapertura de los juicios por crímenes de lesa humanidad, colocaron al pasado reciente en el centro de la escena pública. ¿Cómo explicar esta novedad? ¿De qué forma caracterizar el régimen de memoria propiciado por los gobiernos kirchneristas en relación con el pasado reciente? Este artículo analiza estas cuestiones a partir del entrecruzamiento entre la teoría del análisis del discurso político y los estudios de memoria. Desde ese punto de vista, mostraremos que el recuerdo del terrorismo de Estado funcionó como una práctica de trazado de fronteras políticas y que el sujeto privilegiado de dicha memoria era el pueblo. Argumentaremos que el régimen de memoria que se configuró desde los gobiernos kirchneristas, así como sus efectos polémicos, pueden ser adecuadamente comprendidos como consecuencia de la lógica populista de constitución de lo social. |
| Resumen: |
Durant els governs kirchneristes (2003-2015), el record de l'última dictadura militar es va convertir en objecte del quefer estatal d'una manera nova per a la democràcia argentina. En aquests anys es van produir una multiplicitat de polítiques de memòria que, en forma paral·lela al procés de reobertura dels judicis per crims de lesa humanitat, van col·locar el passat recent al centre de l'escena pública. Com explicar aquesta novetat? De quina forma caracteritzar el règim de memòria propiciat pels governs kirchneristes en relació amb el passat recent? Aquest article analitza aquestes qüestions a partir de l'entrecreuament entre la teoria de l'anàlisi del discurs polític i dels estudis de memòria. Des d'aquest punt de vista, mostrarem que el record del terrorisme d'Estat va funcionar com una pràctica de traçat de fronteres polítiques i que el subjecte privilegiat d'aquesta memòria era el poble. Argumentarem que el règim de memòria que es va configurar des dels governs kirchneristes, així com els seus efectes polèmics, poden ser adequadament compresos a conseqüència de la lògica populista de constitució social. |
| Resumen: |
During Néstor Kirchner and Cristina Fernández de Kirchner's governments (2003-2015), the memory of the last military dictatorship became an object of public policy in a novel way for Argentine democracy. In those years, a multiplicity of memory policies were developed and together with the reopening of trials for crimes against humanity, the recent past took the center of the public scene. How to explain this novelty? How can we characterize the memory regime promoted by the Kirchnerist governments in relation to the recent past? This article offers an answer to these questions building in the intersection between the theory of political discourse analysis and memory studies. Thus, we will show that the memory of State terrorism functioned as a way to draw political borders and that the privileged subject of this memory was the "people". In this sense, we will argue that the memory regime that was configured during the Kirchners' governments as well as its controversial effects can be adequately understood within the framework of the populist logic of constitution of the social. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Memoria ;
Populismo ;
Derechos humanos ;
Identidades políticas ;
Estado ;
Memory ;
Populism ;
Human rights ;
Political identities ;
State ;
Memòria ;
Populisme ;
Drets humans ;
Identitats polítiques ;
Estat |
| Publicado en: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 11 Núm. 22 (2022) , p. 131-148 (Artículos) , ISSN 2014-5748 |
visitante ::
identificación
(Universidad Nacional de San Martín)
