| Data: |
2022 |
| Resum: |
Aquesta tesi descriu i analitza la primerenca penetració i difusió de les idees i discursos que van polititzar el cos i la sexualitat de dones i homes (aspectes que fins aquell moment es consideraven propis del "privat") a la regió xilena per mitjà de la revisió de la premsa anarquista entre els anys 1900 i 1927, període caracteritzat per la progressiva modernització i transformació del país producte de l'expansió capitalista, però les conseqüències del qual van impactar al llarg dels anys de forma diferenciada a la població, sobretot a les dones i homes de les classes populars que vivien en una aclaparadora pobresa en el context de l'anomenada "qüestió social". Davant d'aquesta situació, les i els anarquistes de la regió xilena de començaments del segle XX, van plantejar, com a part del seu ideari emancipatori, una nova moral sexual al voltant de tres eixos: la dona, l'amor lliure i el neomalthusianisme. Així, ia través d'aquests aspectes, sostinc que aquests llibertaris -d'acord amb alguns dels plantejaments de l'anarquisme internacional - van participar en processos de recepció, apropiació i resignificació de conceptes i eines de la ciència: de ser un instrument de regulació i normalització del cos de les dones i de la seva sexualitat al servei del poder, la van transformar en un instrument de lluita política i de resistència enfront dels circuits de producció i reproducció dels cossos en tant que força de treball -i de les relacions que esdevenen- dins del sistema capitalista. Per això l'anhelada revolució social impliqués no només transformar les relacions polítiques, socials i econòmiques en què es desenvolupaven dones i homes, sinó també modificar les pautes morals, culturals i sexuals que els regien, partint des d'allò individual/privat cap a allò col·lectiu /públic. Tot això, en un context en què la premsa era el principal vehicle pel qual es formava un anarquista, sobretot a través de l'enunciació de la idea, la circulació i la reelaboració. |
| Resum: |
La presente tesis describe y analiza la temprana penetración y difusión de las ideas y discursos que politizaron el cuerpo y la sexualidad de mujeres y hombres (aspectos que hasta ese momento se consideraban propios de "lo privado") en la región chilena por medio de la revisión de la prensa anarquista entre los años 1900 y 1927, periodo caracterizado por la progresiva modernización y transformación del país producto de la expansión capitalista, pero cuyas consecuencias impactaron a lo largo de los años de forma diferenciada a la población, sobre todo a las mujeres y hombres de las clases populares que vivían en una agobiante pobreza en el contexto de la llamada "cuestión social". Frente a esta situación, las y los anarquistas de la región chilena de comienzos del siglo XX, plantearon, como parte de su ideario emancipatorio, una nueva moral sexual en torno a tres ejes: la mujer, el amor libre y el neomalthusianismo. Así, y a través de estos aspectos, sostengo que estos libertarios -en consonancia con algunos de los planteamientos del anarquismo internacional- participaron en procesos de recepción, apropiación y resignificación de conceptos y herramientas de la ciencia: de ser un instrumento de regulación y normalización del cuerpo de las mujeres y de su sexualidad al servicio del poder, la transformaron en un instrumento de lucha política y de resistencia frente a los circuitos de producción y reproducción de los cuerpos en tanto fuerza de trabajo -y de las relaciones que de ellos devienen- dentro del sistema capitalista. De ahí que la anhelada revolución social implicara no sólo transformar las relaciones políticas, sociales y económicas en las que se desenvolvían mujeres y hombres, sino también modificar las pautas morales, culturales y sexuales que los regían, partiendo desde lo individual/privado hacia lo colectivo/público. Todo esto, en un contexto en que la prensa era el principal vehículo por el que se formaba un anarquista, sobre todo a través de la enunciación de la idea, su circulación y su reelaboración. |
| Resum: |
This thesis describes and analyzes the early impact and diffusion of ideas and discourses that politicized the body and sexuality of women and men (aspects that until then were considered typical of "the private") in the Chilean region through the review of the anarchist press between 1900 and 1927, a period characterized by the progressive modernization and transformation of the country as a result of capitalist expansion, but whose consequences had a different impact on the population over the years, especially women and men of the popular classes who lived in overwhelming poverty in the context of the so-called "social question". Faced with this situation, the anarchists of the Chilean region at the beginning of the 20th century, proposed, as part of their emancipatory ideology, a new sexual morality around three axes: women, free love and neo-Malthusianism. Thus, and through these aspects, I argue that these libertarians - in accordance with some of the approaches of international anarchism - participated in processes of reception, appropriation and resignification of concepts and tools of science: of being an instrument of regulation and normalization of science. The body of women and their sexuality at the service of power, transformed it into an instrument of political struggle and resistance against the circuits of production and reproduction of bodies as a work force -and of the relationships that result from them- within the capitalist system. This is why, the long-awaited social revolution implied not only transforming the political, social and economic relationships in which women and men developed, but also modifying the moral, cultural and sexual guidelines that governed them, starting from the individual / private to the collective /public. All this, in a context in which the press was the main vehicle by which an anarchist was formed, especially through the enunciation of the idea, its circulation and its reworking. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de la Ciència |
| Drets: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Història de la Ciència |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neomalthusianisme ;
Neomalthusianismo ;
Neo-Malthusianism ;
Anarquisme ;
Anarquismo ;
Anarchist ;
Dona ;
Mujer ;
Women ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
