| Abstract: |
La personalitat de Francesc Macià és, sens dubte, una de les més suggestives del segle XX. Militar, deixa l'exèrcit per la seva catalanitat quan la milícia féu gala de l'espanyolitat enfrontada al catalanisme. Fou arran del famós episodi del 25 de novembre de 1905, quan els oficials de la guarnició barcelonina atacaren i destruïren la seu de La Veu de Catalunya i la impremta del setmanari Cu-cut! (i, de retruc, En Patufet). L'Estat, en comptes de penalitzar els infractors, promulgà una llei que posava sota el poder militar les opinions catalanistes. Arran de la solidaritat en pes de l'exèrcit espanyol als assaltants de propietats privades legals, Macià es nega a donar-los suport i, tot i la llarga carrera, es retira d'un estament que no l'admetia. La reacció popular fou unànime: qui defensava el poble, l'encarnava. I esdevenia símbol i mite. |
guest ::
