| Data: |
2023 |
| Resum: |
Resum La present tesi és un estudi etnogràfic sobre memòria i patrimoni vinculats a dos casos de violència política contra civils, executats per l'Estat salvadorenc durant el conflicte armat salvadorenc que va tenir lloc entre el 1980 i el 1992. El primer dels casos presentats és el conegut com la massacre de La Quesera, que va tenir lloc del 20 al 30 d'octubre de 1981 a diversos cantons dels municipis de Sant Agustí, Berlín, Sant Marc Lempa i Jiquilisco, tots al departament d'Usulutà. El segon és la Massacre de San Francisco, ocorreguda el 3 de desembre de 1980 a la comunitat San Francisco del municipi d'Ayutuxtepeque al departament de San Salvador. Aquestes dues massacres han tingut reconeixement comunitari a través de la construcció d'una senya física, on cada any es commemora els assassinats, així mateix en el marc d'un decret executiu, l'estat salvadorenc els ha atorgat un reconeixement simbòlic per declarar-los béns culturals d'El Salvador. Per comprendre el tema patrimonial salvadorenc vinculat a la memòria, he revisat exemples de polítiques públiques de l'Argentina, Xile i Espanya. També he examinat el rol que han exercit les organitzacions de drets humans no governamentals tant a nivell nacional com internacional. Per acabar, considero que la recerca és pionera en els estudis de patrimonialització de la memòria, perquè únicament des de la governamentalitat s'han presentat publicacions al Diario Oficial en es posa de relleu els casos de violacions dels drets humans, en documents oficials que descriuen els fets narrats per supervivents, així com llocs on van succeir les massacres. |
| Resum: |
Resumen La presente tesis es un estudio etnográfico sobre memoria y patrimonio vinculados a dos casos de violencia política contra civiles, ejecutados por el Estado salvadoreño durante el conflicto armado salvadoreño que tuvo lugar entre 1980 y 1992. El primero de los casos presentados es el conocido como la masacre de La Quesera, la cual tuvo lugar del 20 al 30 de octubre de 1981 en varios cantones de los municipios de San Agustín, Berlín, San Marcos Lempa y Jiquilisco, todos en el departamento de Usulután. El segundo es la Masacre de San Francisco, ocurrida el 3 de diciembre de 1980 en la comunidad San Francisco del municipio de Ayutuxtepeque en el departamento de San Salvador. Estas dos masacres han tenido reconocimiento comunitario a través de la construcción de una seña física, en la que cada año se conmemora a los asesinados, así mismo en el marco de un decreto ejecutivo, el estado salvadoreño les ha otorgado un reconocimiento simbólico para declararlos bienes culturales de El Salvador. Para comprender el tema patrimonial salvadoreño vinculado a la memoria, he revisado ejemplos de políticas públicas de Argentina, Chile y España. También he examinado el rol que han ejercido las organizaciones de derechos humanos no gubernamentales tanto a nivel nacional como internacional. Para finalizar, considero que la investigación es pionera en los estudios de patrimonialización de la memoria, porque únicamente desde lo gubernamental se han presentado publicaciones en el Diario Oficial en las que se pone de relieve los casos de violaciones a los derechos humanos, en documentos oficiales que describen los hechos narrados por sobrevivientes, así como lugares en los que sucedieron masacres. |
| Resum: |
Abstract This thesis undertakes an ethnographic exploration of memory and heritage connected to two instances of political violence against civilians, perpetrated by the Salvadoran State during the Salvadoran armed conflict that transpired from 1980 to 1992. The first incident discussed is known as the La Quesera massacre, which occurred from October 20th to 30th, 1981, across various cantons of the municipalities of San Agustín, Berlín, San Marcos Lempa, and Jiquilisco, all located in the Usulután department. The second pertains to the San Francisco Massacre that took place on December 3, 1980, in the San Francisco community, situated in the Ayutuxtepeque municipality of the San Salvador department. Both massacres have garnered community acknowledgment through the establishment of a physical monument where the victims are annually commemorated. In addition, an executive decree by the Salvadoran state has symbolically recognized these incidents, declaring them as cultural heritage of El Salvador. To delve into the Salvadoran heritage issue related to memory, I have examined instances of public policies from Argentina, Chile, and Spain. The role of non-governmental human rights organizations, both at the national and international level, has also been scrutinized. In conclusion, I assert that this research pioneers the studies of memory patrimonialization because only governmental narratives have been presented in the Official Gazette, underscoring cases of human rights abuses. These are detailed in official documents that recount the incidents narrated by survivors, as well as identifying the sites where such massacres occurred. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Memòria ;
Memory ;
Memoria ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
