| Título variante: |
International Relations Theory |
| Título variante: |
Teoría de las relaciones internacionales |
| Fecha: |
2024-25 |
| Resumen: |
En aquesta assignatura volem adquirir coneixements sobre la teorització a les RRII: els seus conceptes, eines, història i ús pràctic. Volem fer-ho de manera reflexiva: també volem entendre la teorització com a produïda socialment i com a reflex de projectes intel·lectuals, culturals i sovint polítics. Finalment volem situar aquesta història en el marc dels debats teòrics i metodològics de les ciències socials. Per això és necessari a) Entendre què són i per a què serveixen les teories. Responem aquestes preguntes mitjançant definicions àmplies que poden abastar tot el que es percep com a teorització a les RRII, en lloc de proposar concepcions estretes sobre el que han de ser les teories. b) Prendre'ns seriosament la història de la teorització i la història en la què té lloc la teorització. Es recordaran certs processos, esdeveniments i tendències històriques que han configurat les RRII al darrer segle i mig i als quals la teorització a RRII ha intentat respondre/pot remuntar-se. Pot ser útil alguna lectura addicional per part teva, si creus que se t'escapen les referències. c) Familiaritzar-se mínimament amb el debat sobre com arribem a saber el què sabem. Els debats sobre epistemologia vinculen les tendències de teorització a RRII amb tendències més àmplies en ciències socials. d) Ser capaç d'entendre i suar diversos, i de vegades contradictoris, mapes de la disciplina que redibuixen les línies divisòries entre les escoles de pensament, o que ofereixen diferents punts de vista sobre el significat d'aquestes divisions. Objectius específics 1. Situar les teories de les relacions internacionals en els marcs més amplis de a) la història, b) la teorització en ciències socials i c) els debats epistemològics més bàsics. 1 2. Comprendre els conceptes de teoria (i metateoria), amb els seus matisos i complexitats, així com el seu ús a les Relacions Internacionals. 3. Dominar les escoles de pensament clau en teoria de les relacions internacionals. Per això: a) comprendrem com es presenten en la seva versió de manual; b) utilitzarem altres fonts no dissenyades per transmetre informació als alumnes, textos que han esdevingut fites clau en el desenvolupament de la teorització a RRII; c) donarem orientacions i explicacions bàsiques a classe; d) estudiarem l‟ús de les teories en casos del món real. 4. Traçar un mapa de les teories i comprendre les relacions entre elles i amb les diferents versions de cadascuna i de sí mateixes. |
| Resumen: |
In this class we want to become knowledgeable about theorization in IR: its concepts, tools, history and practical use. We want to do so in a reflexive manner: we also want to understand theorization as socially produced and as reflective of intellectual, cultural and often political projects. We also want to locate that story in the framework of theoretical and methodological debates in social sciences. This requires: a) Understanding what theories are and what they are for. We respond to these questions by way of broad definitions that can encompass all that is perceived as theorization in IR, rather than by proposing narrow takes on what theories should be about. b) Taking the history of theorization and the history in which theorization takes place seriously. You will be reminded of certain historical processes, events and trends that have shaped IR in the last century and a half -and to which theorization in IR has tried to respond/can be traced back to. Some additional reading from your part might be useful, if you feel such references escape you. c) Becoming familiar with at least a modicum of knowledge about the debate over how we get to know what we know. Debates over epistemology link theorization in IR with broader trends in social sciences. d) Being able to juggle with diverse, and sometimes contradictory, maps of the discipline that redraw the divide lines between schools of thought, or have different takes on what such divides are about. Specific objectives 1. Locate theories of International Relations in the broader frameworks of a) history, b) theorization in social sciences, and c) the most basic epistemological debates 2. Understand the concepts of theory (and metatheory), with its nuances and complexities, as well as its use in 1 2. Understand the concepts of theory (and metatheory), with its nuances and complexities, as well as its use in International Relations. 3. Master the key schools of thought in theory of International Relations. We will do this by way of: a) understanding how they arepresented in their handbook version; b) using other sources not designed to convey information to students, texts that have become key milestones in the development of theorization in IR; c) providing guidance and basic explanations at class; d) studying theories in use in real world cases. 4. Map theories and understand the relationships with each other and with the different versions of each other and of themselves. |
| Resumen: |
En esta asignatura queremos adquirir conocimientos sobre la teorización en las RRII: sus conceptos, herramientas, historia y uso práctico. Queremos hacerlo de manera reflexiva: también queremos entender la teorización como producida socialmente y como reflejo de proyectos intelectuales, culturales y a menudo políticos. Finalmente, queremos situar esa historia en el marco de los debates teóricos y metodológicos de las ciencias sociales. Para ello es necesario a) Entender qué son y para qué sirven las teorías. Respondemos a estas preguntas mediante definiciones amplias que pueden abarcar todo lo que se percibe como teorización en las RRII, en lugar de proponer enfoques limitados sobre lo que deberían ser las teorías. b) Tomarse en serio la historia de la teorización y la historia en la que tiene lugar la teorización. Se recordarán ciertos procesos, acontecimientos y tendencias históricos que han configurado las RRII en el último siglo y medio y a los que la teorización en RRII ha intentado responder/puede remontarse. Puede ser útil alguna lectura adicional por tu parte, si crees que se te escapan tales referencias. c) Familiarizarse con al menos un mínimo de conocimientos sobre el debate acerca de cómo llegamos a saber lo que sabemos. Los debates sobre epistemología vinculan las tendencias de teorización en RRII con tendencias más amplias en ciencias sociales. d) Ser capaz de manejar diversos, y a veces contradictorios, mapas de la disciplina que redibujan las líneas divisorias entre las escuelas de pensamiento, o que ofrecen diferentes puntos de vista sobre el significado de tales divisiones. Objetivos específicos 1 1. Situar las teorías de las Relaciones Internacionales en los marcos más amplios de a) la historia, b) la teorización en ciencias sociales y c) los debates epistemológicos más básicos. 2. Comprender los conceptos de teoría (y metateoría), con sus matices y complejidades, así como su uso en las Relaciones Internacionales. 3. Dominar las escuelas de pensamiento clave en teoría de las Relaciones Internacionales. Para ello: a) comprenderemos cómo se presentan en su versión de manual; b) utilizaremos otras fuentes no diseñadas para transmitir información a los alumnos, textos que se han convertido en hitos clave en el desarrollo de la teorización en RRII; c) daremos orientaciones y explicaciones básicas en clase; d) estudiaremos el uso de las teorías en casos del mundo real. 4. Trazar un mapa de las teorías y comprender las relaciones entre ellas y con las distintas versiones de cada una y de sí mismas. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulación: |
Ciència política i gestió pública [2500259] ; Relacions Internacionals [2503778] |
| Plan de estudios: |
Grau en Ciència Política i Gestió Pública i Grau en Dret [1209] ; Grau en Ciència Política i Gestió Pública [1362] ; Grau en Ciència Política i Gestió Pública i Grau en Sociologia [1402] ; Grau en Relacions Internacionals [1404] ; Grau en Dret i Grau en Relacions Internacionals [1496] ; Grau en Ciència Política i Gestió Pública [1511] ; Grau en Ciència Política i Gestió Pública i Grau en Sociologia [1512] ; Grau en Ciència Política i Gestió Pública i Grau en Dret [1513] |
| Documento: |
Objecte d'aprenentatge |
visitante ::
identificación
