| Abstract: |
La clau del problema de la identificació de Gog està en els seus principals seguidors (*Ro'š, Mešek̠ , Tuḇal, Toḡarmah, Gomer), que no són adversaris d'Israel, sinó enemics a les fronteres del nord de l'imperi neoassiri (Urartu, Muški, Tabal, Tagarimmu, els cimmeris). En últim extrem, la profecia d'Ezequiel sembla haver-se inspirat en esdeveniments històrics, concretament en les invasions cimmèries dels segles VIII-VII aC, un episodi impactant que va deixar un rastre de destrucció i saqueig al Pròxim Orient Antic que havia de romandre en la memòria de les generacions futures i que es va convertir en un paradigma del mal que resultaria apropiat per a una formulació escatològica. Les dades disponibles suggereixen que el rol d'aquestes entitats estatals a la profecia -algunes d'elles, com Tabal i Tagarimmu, més aviat menors i amb una cronologia limitada- podria haver-se inspirat en la inesperada derrota i mort de Sargon II, potser a mans dels mateixos cimmeris, un esdeveniment que va trasbalsar el món de l'època. Quant a Gog, si es correspon amb una realitat històrica, dins de les limitacions imposades per la naturalesa de les fonts i malgrat els problemes fonètics que planteja aquest origen, la identificació amb els Gašga em sembla la més versemblant: [1] un etnònim documentat durant prop d'un mil·leni, [2] testimoniat encara durant el regnat de Sargon II i les invasions cimmèries, [3] que probablement va designar grups humans diversos al llarg de la història i [4] que potser va esdevenir sinònim de poblacions bàrbares septentrionals, és un bon candidat per designar un enemic escatològic provinent del nord, i hauria estat transformat així en el líder de la resta de nacions esmentades en la profecia d'Ezequiel. |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona)
