| Additional title: |
Millorar l'alfabetització algorítmica : estudi experimental sobre la consciència de notícies recomanades per algoritmes en estudiants de comunicació |
| Additional title: |
Mejorar la alfabetización algorítmica : estudio experimental sobre la conciencia de noticias recomendadas por algoritmos en estudiantes de comunicación |
| Date: |
2024 |
| Abstract: |
This article addresses the need for algorithmic literacy in the field of journalism and media education. Amid the escalating complexity of disinformation in the media landscape, the aim is to enhance users' awareness and understanding of algorithm-driven content. Through focused research on communication students, the study investigates attitudes, beliefs and knowledge relating to the influence of algorithmic systems on news consumption. Existing scholarship is surveyed to establish the evolving nature of algorithmic literacy, ranging from optimizing search engines to countering misconceptions among digital natives. The relevance of digital information dissemination theories such as incidental consumption, news-finds-me perception, echo chambers and filter bubbles is highlighted in understanding algorithm-driven news selection. Methodologically, two focus groups of communication students from universities in Spain and the United States engage in discussions on critical consumption attitudes, algorithmic beliefs and knowledge. The outcomes reveal the students' skepticism towards algorithmic news selection and their awareness of emotional triggers shaping news dissemination. Notably, they differentiate between valuable news and trends influenced by algorithms. Conclusions underscore the significance of the "WITH" (Why-Is-This-Here) perception as an indicator of critical consumption and the need for algorithmic literacy. The insights of communication students contribute to algorithmic systems, and their familiarity varies, yet they recognize the impact on news consumption. This study advocates for algorithmic literacy to empower citizens for responsible news consumption and journalism. |
| Abstract: |
Aquest treball aborda la necessitat d'una alfabetització algorítmica en l'àmbit del periodisme i l'educació mediàtica. Dins la creixent complexitat de l'escenari mediàtic i de la desinformació que produeix, l'objectiu és reforçar la consciència i comprensió del fenomen de la recomanació algorítmica de notícies. A través d'una recerca experimental centrada en estudiants universitaris de comunicació a Espanya i els Estats Units, l'estudi se centra en les actituds, creences i coneixements sobre el consum noticiós derivat dels sistemes algorítmics. La literatura actual és àmplia sobre aquest fenomen i l'afronta des d'una gran varietat de punts de vista, com l'optimització de l'ús de cercadors o els conceptes erronis que es tenen en els anomenats nadius digitals. La rellevància d'algunes teories que expliquen la difusió de la informació digital, com la percepció News-Finds-Me, el consum incidental o les cambres d'eco, són utilitzades en el marc teòric per comprendre millor el rol dels algoritmes en la difusió de contingut noticiós. Metodològicament, es van crear dos grups de discussió amb estudiants de diferents universitats per analitzar el seu grau de consum crític, creences sobre els algoritmes i coneixements derivats. De manera significativa, els alumnes diferencien entre contingut valuós i les tendències difoses per algoritmes. En les conclusions es remarca l'existència d'una actitud crítica (WITH perception) com a possible indicador de consum conscient, així com de la necessitat de reforçar la denominada alfabetització algorítmica. Els coneixements dels estudiants de comunicació varien, però reconeixen l'impacte en el consum de notícies. Aquest estudi advoca per l'alfabetització algorítmica per empoderar ciutadans i periodistes per a un consum i una producció de notícies responsables. |
| Abstract: |
Este trabajo aborda la necesidad de una alfabetización algorítmica en el ámbito del periodismo y la educación mediática. Dentro de la creciente complejidad del escenario mediático y de la desinformación que produce, el objetivo es reforzar la conciencia y comprensión del fenómeno de la recomendación algorítmica de noticias. A través de una investigación experimental centrada en estudiantes universitarios de comunicación en España y Estados Unidos, el estudio se centra en las actitudes, creencias y conocimientos sobre el consumo noticioso derivado de los sistemas algorítmicos. La literatura actual es amplia sobre este fenómeno y lo afronta desde una gran variedad de puntos de vista, como la optimización del uso de buscadores o los conceptos erróneos que se tienen en los llamados nativos digitales. La relevancia de algunas teorías que explican la difusión de la información digital, como la percepción News-Finds-Me, el consumo incidental o las cámaras de eco, son utilizadas en el marco teórico para comprender mejor el rol de los algoritmos en la difusión de contenido noticioso. Metodológicamente, se crearon dos grupos de discusión con estudiantes de diferentes universidades para analizar su grado de consumo crítico, creencias sobre los algoritmos y conocimientos derivados. De forma significativa, los alumnos diferencian entre contenido valioso y las tendencias difundidas por algoritmos. En las conclusiones se remarca la existencia de una actitud crítica (WITH perception) como posible indicador de consumo consciente, así como de la necesidad de reforzar la denominada alfabetización algorítmica. Los conocimientos de los estudiantes de comunicación varían, pero reconocen el impacto en el consumo de noticias. Este estudio aboga por la alfabetización algorítmica para empoderar a ciudadanos y periodistas para un consumo y una producción de noticias responsables. |
| Abstract: |
Anàlisi is a science journal published by the Journalism and Communication Sciences Department of the Autonomous University of Barcelona (UAB). The journal has been published by the UAB Journalism Department since 1980. Anàlisi publishes science articles in the fields of the communication sciences: journalism, advertising and public relations, audiovisual communication, internet, multimedia and similar areas, always from the social and cultural viewpoint and following the theoretical and methodological approaches of the media studies disciplines. Anàlisi will especially value articles from competitive research projects, with a clear articulation of theory and methodology, a well-defined and up-to-date theoretical framework, and proposed as a significant contribution to their subject area and field. |
| Note: |
This work has been made thanks to the following research grants: Project "Actitudes y percepciones del usuario joven sobre el consumo incidental y la desinformación" (reference PRX22/00340), within the Call 2022 for program Ayudas Movilidad Estancias Senior -Salvador Madariaga- by Ministerio de Educación (first author); and the grant provided by Fundación Séneca - Agencia de Ciencia y Tecnología de la Región de Murcia under the Regional Program for Mobility, Collaboration, and Knowledge Exchange "Jiménez de la Espada", reference: 21730/EE/22 (second author).J. M. Noguera-Vivo; M. M. Grandío-Pérez |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Alfabetització algorítmica ;
Educació mediàtica ;
Consum de notícies ;
Sistemes algorítmics ;
Algorithmic literacy ;
Media education ;
News consumption ;
Algorithmic systems ;
Alfabetización algorítmica ;
Educación mediática ;
Consumo de noticias ;
Sistemas algorítmicos |
| Published in: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Vol. 71 (2024) , p. 37-53 (Articles) , ISSN 2340-5236 |
guest ::
(Universidad Católica San Antonio de Murcia)
