| Resumen: |
Les ficcions complexes que apareixen en mitjans de consum massiu com el cinema, els videojocs, els còmics i la literatura de gènere no són només entreteniment. Sovint constitueixen un mitjà de reflexió i creació on neixen noves idees i es posen a prova i es transformen aquelles que ja són vives. Quan això succeeix, les especificitats tècniques d'un determinat mitjà (o d'una ecologia mediàtica concreta) poden tenir un paper crucial en la configuració d'aquests resultats intel·lectuals, que porten la marca del lloc on han estat produïts i difosos. En aquest capítol, analitzem com un entorn mediàtic específic, el del manga, l'anime i les seves influències i adaptacions recíproques, ha contribuït a les discussions actuals sobre transhumanisme, posthumanisme i les relacions entre la intel·ligència artificial, la corporalitat, el gènere i els límits de la identitat humana. Ens centrem en un corpus mínim format per quatre franquícies d'anime: Ghost in the Shell (GitS), Serial Experiments Lain (SEL), Akira i Evangelion. Totes elles són obres d'una gran influència, reconegudes tant per la crítica com pels aficionats, i han deixat una empremta duradora en la ciència-ficció contemporània dins i fora de les seves esferes mediàtiques i culturals immediates. A més, totes elles aborden no només les idees generals del transhumanisme i el posthumanisme, sinó també, de manera específica, els possibles rols de la intel·ligència artificial en un procés de superació tecnològica (o d'abandonament) de la identitat humana clàssica. Dediquem una atenció especial a GitS, ja que, al nostre parer, representa el cas més clar d'una posada en qüestió dels ideals transhumanistes, així com a Neon Genesis Evangelion (NGE), que considerem una mena de contramodel d'aquests mateixos ideals i un exemple de com la noció de posthumà pot utilitzar-se per desmantellar les dicotomies tradicionals entre humanisme i transhumanisme. |
visitante ::
identificación
