Web of Science: 5 citas, Scopus: 8 citas, Google Scholar: citas,
La ley de eutanasia y experiencias profesionales : tensiones en la práctica clínica
Verdaguer, Maria (Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol)
Beroiz Groh, Patricia (Institut Germans Trias i Pujol. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol)
Busquet-Duran, Xavier (Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol)
Moreno Gabriel, Eduard (Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol)
Arreciado Marañón, Antonia (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Infermeria)
Feijoo Cid, Maria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Infermeria)
Domènech i Argemí, Miquel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social)
Íñiguez Rueda, Lupicinio (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social)
Vallès-Peris, Núria (Institut d'investigació en Intel.ligència Artificial)
Cantarell-Barella, Gloria (Associació Dret a Morir Dignament)
Torán Montserrat, Pere (Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol)

Título variante: The euthanasia law and professional experiences : tensions in clinical practice
Fecha: 2024
Descripción: 7 pàg.
Resumen: Objetivo: Analizar el proceso de prestación de ayuda a morir en Cataluna˜ identificando las principales tensiones, dificultades o fuentes de malestar relacionadas con la práctica profesional. Método: Estudio cualitativo con entrevistas individuales (n = 29) y grupos focales (n = 19) a profesionales que han participado en el proceso de prestación de ayuda a morir. La selección de participantes combinó los procedimientos de bola de nieve y maximización de la variabilidad teniendo en cuenta las variables perfil profesional, nivel asistencial, sexo, edad y territorialidad. Muestreo intencionado y teórico. Resultados: El proceso de prestación de ayuda a morir tiene cuatro momentos principales: 1) acogida de la solicitud, 2) procedimiento médico-burocrático, 3) prestación propiamente dicha y 4) cierre. En cada uno surgen fuentes de malestar que tienen que ver con las tensiones entre lo legal y lo moral, la concepción del propio rol profesional, la falta de reconocimiento de roles profesionales, el estrés y la sobrecarga, la falta de apoyo formal e informal, y la relación con la persona solicitante y su familia. Destaca ante todo el estrés burocrático-administrativo derivado de una ley garantista, con verificación previa y posterior, en un sistema sanitario muy tensionado tras los recortes presupuestarios y la COVID-19. Conclusiones: Las fuentes de malestar en la prestación de ayuda a morir son diversas y de naturaleza psicológica, psicosocial y estructural. Estos resultados pueden orientar intervenciones de apoyo psicológico, de soporte entre iguales y de tipo informativo, formativo, de implicación institucional y de reducción de la carga.
Resumen: Objective: To analyze the process of assisted death provision in Catalonia and identify the main tensions, difficulties, and/or sources of discomfort related to professional practice. Method: A qualitative study was conducted based on interviews (n = 29) and focus groups (n = 19) with professionals who participated in the euthanasia process. The selection of participants combined the snowball and maximization of variability procedures, taking into account the variables of professional profile, setting, gender, age and territoriality. Intentional and theoretical sampling process. Results: The assisted death process is divided into four main moments: 1) reception of the request, 2) medical-bureaucratic procedure, 3) the actual procedure, and 4) closure. At each of these moments, difficulties arise that can be a source of discomfort and have to do with the limits and tensions between the legal and moral, the conception of one's own professional role, the lack of recognition of some professional roles, stress and overload, the lack of formal and informal support, and the relationship with the patient and his/her family. The bureaucratic-administrative stress derived from a protective law, with both prior and subsequent verifying control, stands out, given that it stresses the professionals immersed in a healthcare system already under high pressure after budget cuts and the COVID-19 epidemic. Conclusions: Throughout the assisted death process, the sources of distress are diverse and of a psychological, psychosocial, and structural nature. These results may lead to interventions for psychological and peer support, information, training, institutional involvement, and burden reduction.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Lengua: Castellà
Documento: Article ; recerca ; Versió publicada
Materia: Muerte asistida ; Eutanasia ; Suicidio médicamente asistido ; Proveedores sanitarios ; Experiencies de los profesionales sanitarios ; Investigación cualitativa ; Assisted death ; Euthanasia ; Medically assisted suicide ; Experiences of health care professionals ; Qualitative research
Publicado en: Gaceta Sanitaria, Vol. 38 (2024) , art. 102373, ISSN 0213-9111

DOI: 10.1016/j.gaceta.2024.102373


7 p, 273.3 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos de investigación
Artículos > Artículos publicados

 Registro creado el 2025-03-03, última modificación el 2025-12-12



   Favorit i Compartir