| Título variante: |
Políticas de cooperación para la paz : Análisis comparado de las políticas públicas catalanas y valencianas (2009-2019) |
| Fecha: |
Bellaterra : 2021 |
| Descripción: |
96 pàg. |
| Resumen: |
La seguretat mundial s'ha deteriorat en aquesta darrera dècada. Aquesta recerca vol comprendre com la política pública ha respost a aquesta degradació de la seguretat mitjançant l'anàlisi del que anomenem cooperació per a la pau. Definim cooperació per a la pau com la política pública vinculada a la cooperació internacional que es du a terme en contextos de tensió, conflicte armat, o incideix en les causes o impactes d'aquests. Les polítiques de cooperació de pau s'observen a partir de: i) Definició d'accions de construcció de pau; ii) Identificació d'accions de sensibilitat al conflicte; iii) Anàlisi de la incorporació de dones i joves en iniciatives de pau i seguretat, així com de les mesures que afecten persones refugiades i desplaçades. S'exploren dues preguntes principals: Com han evolucionat les polítiques de cooperació de pau en el període 2015-2019? En quina mesura s'han adaptat als nous contextos interns i internacionals? Per a fer-ho utilitza una metodologia de política comparada. Així, s'estudien dos contextos de política municipal (Barcelona i València) i dos de regionals (Catalunya i País Valencià) que experimenten canvis de govern significatius en el 2015. La combinació de mètodes emprats inclou l'anàlisi documental i pressupostària, entrevistes semi-estructurades i grups de discussió. Els resultats indiquen que els governs estudiats destinen cada vegada més recursos públics a contextos en conflicte armat o tensió, (entre el 85% i el 99% de la cooperació a altres països, en funció de l'actor). Malgrat això, el grau de definició i incorporació de perspectives de sensibilitat al conflicte i comprensió de processos de construcció de pau no queda prou reflectit en instruments de cooperació. A la vegada, es mostra com els governs adapten la seva actuació a crisis amb impacte mediàtic, com ara l'emergència del desplaçament forçat i que es visibilitza a Europa el 2015. |
| Resumen: |
Se exploran dos preguntas principales: ¿Cómo han evolucionado las políticas de cooperación de paz en el periodo 2015-2019?, ¿en qué medida se han adaptado a los nuevos contextos internos e internacionales? La combinación de métodos empleados incluye el análisis documental y presupuestario, entrevistas semi-estructuradas y grupos de discusión. Los resultados indican que los gobiernos estudiados (locales y regionales de Bercelona, Valencia, Cataluña y Comunidad Valenciana) destinan cada vez más recursos públicos a contextos en conflicto armado o tensión, (entre el 85% y el 99% de la cooperación en otros países, en función del actor). A pesar de eso, el grade de definición e incorporación de perspectivas de sensibilidad al conflicto y comprensión de procesos de construcción de paz no queda suficientemente reflejado en los instrumentos de cooperación. A la vez, se muestra cómo los gobiernos adaptan su actuación a crisis con impacto mediático, como la emergencia del desplazamiento forzado y que se visibiliza en Europa a partir de 2015. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Llibre ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Cooperación Internacional ;
Construcción de identidad ;
Sensibilidad al conflicto ;
Política pública ;
ODG 16 - Pau, justícia i institucions fortes |
visitante ::
identificación
