| Additional title: |
El fenómeno de los golpes de Estado en África |
| Imprint: |
Bellaterra : Escola de Cultura de Pau, 2023 |
| Description: |
7 pag. |
| Abstract: |
Els últims anys han significat un període de retrocés en matèria de governança democràtica al continent africà, patint múltiples cops d'Estat. Només els anys 2020-2022 es van registrar set cops que van derrocar governs a l'Àfrica subsahariana: Mali (agost 2020 i maig 2021), Txad (abril 2021), Guinea (setembre 2021), Sudan (octubre 2021) i Burkina Faso (gener 2022 i setembre 2022), als quals caldria afegir altres intents fallits a Níger (març 2021), Sudan (setembre 2021), Guinea Bissau (febrer 2022), Mali (maig 2022), Sant Tomé i Príncep (novembre 2022) o Gàmbia (desembre 2022). L'any 2021 va ser especialment convuls, tant que per trobar un any amb tants cops d'Estat a l'Àfrica hauríem de remuntar-nos al 1999, un any abans que la llavors Organització de la Unitat Africana (OAU) aprovés la Declaració de Lomé (2000)1, amb la qual pretenia prohibir els canvis inconstitucionals de govern, acordant el no reconeixement dels governs colpistes i la seva expulsió de l'organisme. 2 Si bé Lomé va representar un abans i un després en la pràctica de cops militars, contenint els mateixos durant un temps, a partir de l'any 2020 ha tornat a ressorgir l'intervencionisme dels militars en la política africana, principalment a la regió occidental i en escenaris caracteritzats per la presència de conflictes armats, posant en risc els avenços assolits en matèria de governança per les societats africanes. Les dades dels últims informes de l'Índex Ibrahim de Governança Africana ja alertaven d'una tendència en l'alentiment dels indicadors de governança durant els últims cinc anys, empitjorant per primera vegada, en gairebé una dècada, l'any 2019. 3 S'assenyalava que si bé el continent ha anat avançant en matèria de bona governança, l'amenaça del deteriorament de la situació de seguretat i l'erosió dels espais de participació cívica i democràtica, suposaven un risc enfront dels avenços aconseguits. Aquest fenomen representa una seriosa amenaça per a la pau, la seguretat i l'estabilitat del continent, posant en risc algunes de les aspiracions de l'agenda africana 2063, The Africa We Want, entre elles l'aspiració número 3, centrada en la construcció d'un Àfrica basada en el bon govern, la democràcia, el respecte pels drets humans, la justícia i l'imperi de la llei; i l'aspiració 4, que té com a objectiu assolir un Àfrica pacífica i segura. |
| Abstract: |
Los últimos años han significado un periodo de retroceso en materia de gobernanza democrática en el continente africano, padeciendo múltiples golpes de Estado. Solo entre los años 2020 y 2022 se registraron siete golpes que derrocaron gobiernos en África subsahariana: Malí (agosto 2020 y mayo 2021), Chad (abril 2021), Guinea (septiembre 2021), Sudán (octubre 2021) y Burkina Faso (enero 2022 y septiembre 2022), a los que habría que añadir otros intentos fallidos en Níger (marzo 2021), Sudán (septiembre 2021), Guinea Bissau (febrero 2022), Malí (mayo 2022), Santo Tomé y Príncipe (noviembre 2022) o Gambia (diciembre 2022). El año 2021 fue especialmente convulso, tanto que para encontrar un año con tantos golpes de Estado en África tendríamos que remontarnos a 1999, un año antes de que la entonces Organización de la Unidad Africana (OAU) aprobase la Declaración de Lomé (2000)1, con la cual pretendía prohibir los cambios inconstitucionales de gobierno, acordando el no reconocimiento de los gobiernos golpistas y su expulsión del organismo. 2 Si bien Lomé representó un antes y un después en la práctica de golpes militares, conteniendo los mismos durante un tiempo, a partir del año 2020 ha vuelto a resurgir el intervencionismo de los militares en la política africana, principalmente en la región occidental y en escenarios caracterizados por la presencia de conflictos armados, poniendo en riesgo los avances logrados en materia de gobernanza por las sociedades africanas. Los datos de los últimos informes del Índice Ibrahim de Gobernanza africana ya alertaban de una tendencia en la ralentización de los indicadores de gobernanza durante los últimos cinco años, empeorando por primera vez, en casi una década, en el año 2019. 3 Se señalaba que si bien el continente ha ido avanzando en materia de buena gobernanza, la amenaza del deterioro de la situación de seguridad y la rosión de los espacios de participación cívica y democrática, suponían un riesgo frente a los avances conseguidos. Este fenómeno representa una seria amenaza para la paz, la seguridad y la estabilidad del continente, poniendo en riesgo algunas de las aspiraciones de la agenda africana 2063, The Africa We Want, entre ellas la aspiración número 3, centrada en la construcción de un África basada en el buen gobierno, la democracia, el respeto por los derechos humanos, la justicia y el imperio de la ley; y la aspiración 4, que tiene como objetivo alcanzar un África pacífica y segura. 4. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Català i castellà |
| Series: |
Apunts ECP de Conflictes i Pau ; 26 |
| Document: |
Informe |
| Subject: |
Cop d'estat ;
Àfrica ;
Conflictes armats ;
Governança africana ;
Seguretat ;
Gobernanza democrática ;
Continente africano ;
Golpes de estado ;
Intervencionismo ;
Política africana |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona)
