| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Les ciutats no són espais neutres, sinó que s'han configurat a partir de desigualtats històriques i socials. L'organització de l'espai s'ha cimentat en models que prioritzen la feina productiva i l'automobilitat, i que parteixen de criteris masclistes, edatistes, cisheteronormatius, classistes, colonialistes, capacitistes i capitalistes. Aquest enfocament ha menystingut la centralitat de la cura en l'organització de la vida urbana. Les ciutats, els barris i els carrers resultants no només ha ignorat les necessitats de la població que no gaudeix de posicions socials de privilegi, sinó que també ha dificultat els seus moviments i limitat el seu accés a les infraestructures bàsiques. La planificació urbana, per tant, no només reflecteix desigualtats de gènere, classe, racialització, edat, capacitat o sexualitat, sinó que també les perpetua i les amplifica. Amb tot, les limitacions en la mobilitat reverberen en altres drets fonamentals, com l'accés a l'educació, la sanitat, la feina o l'habitatge. A partir d'aquesta premissa, la tesi analitza la mobilitat de les persones adultes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona des d'una perspectiva interseccional. Aquest enfocament permet comprendre com diferents eixos de desigualtat, com el gènere, l'edat, la sexualitat o l'experiència d'un episodi de migració, s'entrellacen per influir els desplaçaments. S'estudien els moviments a peu, en bicicleta i patinet elèctric i les externalitats del paradigma de mobilitat tradicional. D'aquesta manera, la mobilitat quotidiana s'aproxima des d'un punt de vista geogràfic, social i ambiental, considerant la posició en l'espai, el benestar i la contaminació atmosfèrica. Els resultats mostren que l'experiència de moure's per la ciutat no és homogènia, sinó que està configurada per dinàmiques de poder. Això influeix el mitjà de transport emprat, la velocitat de desplaçament, l'experiència mòbil o la gestió de l'espai públic. A més, aquestes desigualtats tenen conseqüències ambientals i socials, que repercuteixen tant en el benestar de les persones com l'accés a la ciutat. |
| Resumen: |
Las ciudades no son espacios neutros, sino que se han configurado a partir de desigualdades históricas y sociales. La organización del espacio se ha cimentado en modelos que priorizan el trabajo productivo y la automovilidad, y que parten de criterios machistas, edadistas, cisheteronormativos, clasistas, colonialistas, capacitistas y capitalistas. Este enfoque ha menospreciado la centralidad del cuidado en la organización de la vida urbana. Las ciudades, barrios y calles resultantes no sólo ha ignorado las necesidades de la población que no goza de posiciones sociales de privilegio, sino que también ha dificultado sus movimientos y limitado su acceso a las infraestructuras básicas. La planificación urbana, por tanto, no sólo refleja desigualdades de género, clase, racialización, edad, capacidad o sexualidad, sino que también las perpetúa y las amplifica. Sin embargo, las limitaciones en la movilidad reverberan en otros derechos fundamentales, como el acceso a la educación, la sanidad, el trabajo o la vivienda. A partir de esta premisa, la tesis analiza la movilidad de las personas adultas en el Área Metropolitana de Barcelona desde una perspectiva interseccional. Este enfoque permite comprender cómo diferentes ejes de desigualdad, como el género, la edad, la sexualidad o la experiencia de un episodio de migración, se entrelazan para influir en los desplazamientos. Se estudian los movimientos a pie, en bicicleta y patinete eléctrico y las externalidades del paradigma de movilidad tradicional. De esta forma, la movilidad cotidiana se aproxima desde un punto de vista geográfico, social y ambiental, considerando la posición en el espacio, el bienestar y la contaminación atmosférica. Los resultados muestran que la experiencia de moverse por la ciudad no es homogénea, sino que está configurada por dinámicas de poder. Esto influye en el medio de transporte empleado, la velocidad de desplazamiento, la experiencia móvil o la gestión del espacio público. Además, estas desigualdades tienen consecuencias ambientales y sociales, que repercuten tanto en el bienestar de las personas como en el acceso a la ciudad. |
| Resumen: |
Cities are not neutral spaces; rather, they have been shaped by historical and social inequalities. The organization of space has been built on models that prioritize productive work and automobility, and that are founded on sexist, ageist, cisheteronormative, classist, colonialist, ableist, and capitalist criteria. This approach has disregarded the centrality of care in the organization of urban life. The resulting cities, neighbourhoods, and streets have not only ignored the needs of the population that does not hold socially privileged positions but have also hindered their movements and limited their access to basic infrastructure. Urban planning, therefore, does not only reflect inequalities of gender, class, racialization, age, ability, or sexuality, but also perpetuates and amplifies them. All in all, limitations in mobility reverberate in other fundamental rights, such as access to education, healthcare, employment, or housing. Based on this premise, this thesis analyses the mobility of adults in the Barcelona Metropolitan Area from an intersectional perspective. This approach allows for an understanding of how different axes of inequality, such as gender, age, sexuality, or the experience of a migration episode, intertwine to influence travel. Trips on foot, by bicycle, and by electric scooter are studied, as well as the externalities of the traditional mobility paradigm. Hence, daily mobility is approached from a geographical, social, and environmental perspective, considering spatial positioning, well-being, and air pollution. The results show that the experience of navigating the city is not homogeneous but is shaped by power dynamics. This influences the means of transport used, the speed of travel, the mobile experience, or the management of public space. Furthermore, these inequalities have environmental and social consequences, which impact both people's well-being and their access to the city. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Geografia urbana ;
Urban geography ;
Geogrfía urbana ;
Mobilitat ;
Mobility ;
Movilidad ;
Ciències Socials |
visitante ::
identificación
dir.
