| Additional title: |
Equilibrant tecnologia i humanitat : recontextualitzant la IA en la gestió de la migració |
| Additional title: |
Equilibrando tecnología y humanidad : recontextualizando la IA en la gestión de la migración |
| Date: |
2025 |
| Abstract: |
This analysis explores the challenges and considerations in using AI and technology for identifying migrants, refugees, and displaced populations, emphasizing the need for an integrated approach that balances migration management and human rights. As threats like cyber insecurity and AI-based decision-making rise, the role of both state and non-state actors becomes essential in safeguarding rights while managing migration. While technology can enhance efficiency, as shown in Lebanon's response to the Tripoli bomb attack, it must adhere to international legal standards, especially privacy protections in the ICCPR and UDHR. The use of AI in identification processes raises concerns about wrongful identification, privacy breaches, and discrimination, especially when sensitive data is processed without human oversight. AI's potential for errors in interconnected systems could lead to significant consequences, including denial of rights. AI's readiness for sensitive contexts like border management is debated, with experts acknowledging the need for improvement in its ability to simulate human judgment. The UN supports responsible AI use in peacebuilding but stresses the importance of regulatory frameworks to address ethical risks like algorithmic bias. Ultimately, the paper advocates for human-rights centric approaches, relying on well-trained personnel to ensure that technology complements, rather than replaces, human involvement in migration management. |
| Abstract: |
Aquest anàlisi explora els desafiaments i consideracions en l'ús de la IA i la tecnologia per a la identificació de migrants, refugiats i poblacions desplaçades, destacant la necessitat d'un enfocament integrat que equilibri la gestió de la migració i els drets humans. A mesura que augmenten les amenaces com la ciberseguretat i la presa de decisions basada en IA, el paper dels actors estatals i no estatals esdevé essencial per salvaguardar els drets mentre es gestiona la migració. Tot i que la tecnologia pot millorar l'eficiència, com es va mostrar en la resposta del Líban a l'atac amb bomba a Trípoli, ha de complir amb els estàndards legals internacionals, especialment les proteccions de privadesa en l'ICCPR i la UDHR. L'ús de la IA en els processos d'identificació planteja preocupacions sobre la identificació incorrecta, violacions de la privadesa i discriminació, especialment quan les dades sensibles es processen sense supervisió humana. El potencial d'errors de la IA en sistemes interconnectats podria portar a conseqüències importants, inclosa la denegació de drets. Es debat la preparació de la IA per a contextos sensibles com la gestió de fronteres, amb experts que reconeixen la necessitat de millorar la seva capacitat per simular el judici humà. L'ONU dóna suport a l'ús responsable de la IA en la construcció de la pau, però subratlla la importància de marcs reguladors per abordar riscos ètics com el biaix algorítmic. Finalment, l'article defensa enfocaments centrats en els drets humans, confiats en personal ben format per assegurar que la tecnologia complementi, i no substitueixi, la participació humana en la gestió de la migració. |
| Abstract: |
Este análisis explora los desafíos y consideraciones en el uso de la IA y la tecnología para la identificación de migrantes, refugiados y poblaciones desplazadas, destacando la necesidad de un enfoque integrado que equilibre la gestión de la migración y los derechos humanos. A medida que aumentan las amenazas como la ciberseguridad y la toma de decisiones basada en IA, el papel de los actores estatales y no estatales se vuelve esencial para salvaguardar los derechos mientras se gestiona la migración. Si bien la tecnología puede mejorar la eficiencia, como se mostró en la respuesta del Líbano al ataque con bomba en Trípoli, debe cumplir con los estándares legales internacionales, especialmente las protecciones de privacidad en el ICCPR y la UDHR. El uso de IA en los procesos de identificación plantea preocupaciones sobre la identificación incorrecta, violaciones de la privacidad y discriminación, especialmente cuando los datos sensibles se procesan sin supervisión humana. El potencial de error de la IA en sistemas interconectados podría llevar a consecuencias significativas, incluida la negación de derechos. Se debate la preparación de la IA para contextos sensibles como la gestión fronteriza, con expertos reconociendo la necesidad de mejorar su capacidad para simular el juicio humano. La ONU apoya el uso responsable de la IA en la construcción de la paz, pero enfatiza la importancia de marcos regulatorios para abordar riesgos éticos como el sesgo algorítmico. En última instancia, el artículo aboga por enfoques centrados en los derechos humanos, confiando en personal bien capacitado para asegurar que la tecnología complemente, en lugar de reemplazar, la participación humana en la gestión de la migración. |
| Abstract: |
Cette analyse explore les défis et les considérations liés à l'utilisation de l'IA et de la technologie pour l'identification des migrants, réfugiés et populations déplacées, mettant en avant la nécessité d'une approche intégrée qui équilibre la gestion de la migration et les droits humains. À mesure que des menaces telles que la cybersécurité et la prise de décision basée sur l'IA deviennent plus présentes, le rôle des acteurs étatiques et non étatiques devient essentiel pour protéger les droits tout en gérant la migration. Bien que la technologie puisse améliorer l'efficacité, comme cela a été démontré dans la réponse du Liban à l'attentat à la bombe à Tripoli, elle doit respecter les normes juridiques internationales, en particulier les protections de la vie privée dans l'ICCPR et la DUDH. L'utilisation de l'IA dans les processus d'identification soulève des préoccupations concernant l'identification erronée, les violations de la vie privée et la discrimination, surtout lorsque des données sensibles sont traitées sans supervision humaine. Le potentiel d'erreurs de l'IA dans des systèmes interconnectés pourrait entraîner des conséquences importantes, y compris le refus de droits. La préparation de l'IA pour des contextes sensibles comme la gestion des frontières est débattue, les experts reconnaissant la nécessité d'améliorer sa capacité à simuler le jugement humain. L'ONU soutient l'utilisation responsable de l'IA dans la construction de la paix, mais souligne l'importance de cadres réglementaires pour aborder les risques éthiques tels que les biais algorithmiques. Enfin, l'article plaide en faveur d'approches centrées sur l'humain, en s'appuyant sur du personnel bien formé pour garantir que la technologie complète, et ne remplace pas, l'implication humaine dans la gestion de la migration. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Ia en la migración ;
Protección de los derechos humanos ;
Sesgo y discriminación ;
Supervisión regulatoria ;
Líbano ;
Ai in migration ;
Human rights protection ;
Bias and discrimination ;
Regulatory oversight ;
Lebanon ;
Ia a la migració ;
Protecció dels drets humans ;
Biaix i discriminació ;
Supervisió reguladora ;
Líban |
| Published in: |
Quaderns IEE, Vol. 4 Núm. 2 (2025) , p. 3-26 (Estudis) , ISSN 2696-8525 |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona)
