| Títol variant: |
Care, Justice and Biopolitics |
| Títol variant: |
Cuidado, Justicia y Biopolítica |
| Data: |
2025-26 |
| Resum: |
L'objectiu d'aquesta assignatura és proporcionar a l'alumnat les eines analítiques necessàries per a situar-se en el debat contemporani sobre la justícia intergeneracional i la biopolítica. La justícia intergeneracional planteja quins són els deures que tenim amb les persones del futur (i del passat) en tant que és una ampliació de la justícia global de manera temporal. Alhora, per a construir una perspectiva ètica ampliada, abandonant el presentisme i comprometent-se amb una mirada sensible al context i a llarg termini, és necessari que aquesta concepció es vegi acompanyada d'una ètica de la cura que posi l'accent en la cura de totes les formes de vida i del planeta. D'aquesta manera, es construeix una ètica projectada al futur en la qual la justícia va de bracet d'un sentit de la cura intergeneracional. En aquesta direcció, en el primer bloc, s'oferirà una visió general dels aspectes i qüestions més significatives del problema, és a dir: què és la justícia intergeneracional, què significa tenir obligacions cap a les generacions passades i futures, el paper de la memòria i la justícia retrospectiva, i l'actual gir ètic-polític cap a la cura en relació amb els deures intergeneracionals. Abordarem alguns problemes específics de l'àmbit de la justícia intergeneracional: la falta de solapament entre generacions, el problema de la no identitat, la incertesa epistèmica, "l'aporia motivacional" (o per què hem de preocupar-nos pel benestar de les generacions futures), així com la qüestió de com articular un concepte de responsabilitat de la cura amb l'aspiració de fer més sostenible, bona i justa la vida en el planeta. A continuació, examinarem les aportacions de les teories filosòfiques més importants en aquest àmbit especial de reflexió incorporant perspectives de l'anomenat Sud global, del pensament interseccional, i aplicant una perspectiva de gènere. Com a exercici pràctic, aterrarem els coneixements en el territori particular de la justícia climàtica i els nostres deures en el context de la crisi ecològica. En el segon bloc de l'assignatura, el focus d'atenció girarà entorn del control polític sobre els cossos, la gestió de la vida i la mort, i com les polítiques de la cura (sanitàries, socials o ambientals) es veuen travessades per les estructures de poder. L'alumnat reflexionarà sobre temes com les pandèmies, els drets reproductius i la justícia ambiental, entenent com la biopolítica modela les formes en què s'exerceix i distribueix la cura en les societats contemporànies atenent els seus efectes intergeneracionals. |
| Resum: |
The aim of this course is to provide students with the analytical tools necessary to situate themselves in the contemporary debate on intergenerational justice and biopolitics. Intergenerational justice asks what duties we owe to the people of the future (and of the past) as an extension of global justice in a temporal way. At the same time, in order to build an expanded ethical perspective, abandoning presentism and committing to a context-sensitive and long-term view, such a conception needs to be accompanied by an ethics of care that emphasises care for all forms of life and the planet. In this way, a forward-looking ethic is constructed in which justice goes hand in hand with a sense of intergenerational care. In this direction, in the first block, we will give an overview of the most significant aspects and issues of the problem, i. e. : what is intergenerational justice, what does it mean to have obligations towards past and future generations, the role of memory and retrospective justice, and the current ethico-political turn towards care in relation to intergenerational duties. We will address some specific problems in the field of intergenerational justice: the lack of overlap between generations, the problem of non-identity, epistemic uncertainty, 'the motivational aporia' (or why we should care for the well-being of future generations), as well as the question of how to articulate a concept of responsibility to care with the aspiration to make life on the planet more sustainable, good and just. We will then examine the contributions of the most important philosophical theories in this special area of reflection, incorporating perspectives from the so-called Global South, intersectional thinking, and applying a gender perspective. As a practical exercise, we will ground the knowledge in the particular territory of climate justice and our duties in the context of ecological crisis. In the second block of the course, the focus will be on the political control over bodies, the management of life and death, and how the politics of care (health, social or environmental) are shaped by power structures. Students will reflect on issues such as pandemics, reproductive rights and environmental justice, understanding how biopolitics shapes the ways in which care is exercised and distributed in contemporary societies in terms of its intergenerational effects. 1. |
| Resum: |
El objetivo de esta asignatura es proporcionar al alumnado las herramientas analíticas necesarias para ubicarse en el debate contemporáneo sobre la justicia intergeneracional y la biopolítica. La justicia intergeneracional plantea cuáles son los deberes que tenemos con las personas del futuro (y del pasado) en tanto que es una ampliación de la justicia global de manera temporal. A la vez, para construir una perspectiva ética ampliada, abandonando el presentismo y comprometiéndose con una mirada sensible al contexto y a largo plazo, es necesario que dicha concepción se vea acompañada de una ética del cuidado que ponga el acento en el cuidado de todas las formas de vida y del planeta. De esta manera, se construye una ética proyectada al futuro en la que la justicia va de la mano de un sentido del cuidado intergeneracional. En esta dirección, en el primer bloque, se ofrecerá una visión general de los aspectos y cuestiones más significativas del problema, es decir: qué es la justicia intergeneracional, qué significa tener obligaciones hacia las generaciones pasadas y futuras, el papel de la memoria y la justicia retrospectiva, y el actual giro ético-político hacia el cuidado en relación con los deberes intergeneracionales. Abordaremos algunos problemas específicos del ámbito de la justicia intergeneracional: la falta de solapamiento entre generaciones, el problema de la no identidad, la incertidumbre epistémica, "la aporía motivacional" (o por qué debemos preocuparnos por el bienestar de las generaciones futuras), así como la cuestión de cómo articular un concepto de responsabilidad de cuidar con la aspiración de hacer más sostenible, buena y justa la vida en el planeta. A continuación, examinaremos las aportaciones de las teorías filosóficas más importantes en este ámbito especial de reflexión incorporando perspectivas del llamado Sur global, del pensamiento interseccional, y aplicando una perspectiva de género. Como ejercicio práctico, aterrizaremos los conocimientos en el territorio particular de la justicia climática y nuestros deberes en el contexto de la crisis ecológica. En el segundo bloque de la asignatura, el foco de atención girará en torno al control político sobre los cuerpos, la gestión de la vida y la muerte, y cómo las políticas del cuidado (sanitarias, sociales o ambientales) se ven atravesadas por las estructuras de poder. El alumnado reflexionará sobre temas como las pandemias, los derechos reproductivos y la justicia ambiental, entendiendo cómo la biopolítica moldea las formas en que se 1 derechos reproductivos y la justicia ambiental, entendiendo cómo la biopolítica moldea las formas en que se ejerce y distribuye el cuidado en las sociedades contemporáneas atendiendo a sus efectos intergeneracionales. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Filosofies de la Cura [3500086] |
| Pla d'estudis: |
Màster Universitari en Filosofies de la Cura [1567] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
