| Título variante: |
Per què s'ha omès la regulació de la violació a la primera Directiva de la UE sobre la violència contra la dona? |
| Título variante: |
¿Por qué se ha omitido la regulación de la violación en la primera Directiva de la UE sobre la violencia contra la mujer? |
| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
In May 2024, the European Parliament and the Council adopted the first-ever European Union (EU) Directive specifically aimed at combating violence against women and domestic violence. While recent years have seen a growing momentum in addressing these issues at both European and national levels, existing measures remain insufficient to effectively prevent such violence and protect its victims. To address these shortcomings, the EU-27 have established minimum standards for defining and sanctioning certain criminal offenses related to gender-based violence. This Directive comes at a critical moment, as women across Europe continue to face a wide range of gender-based violence in both public and private spheres. Nevertheless, rape is notably absent from the list of crimes addressed by the Directive. This exclusion results from a complex negotiation process in which several Member States opposed the inclusion of an EU-wide definition and regulation of rape. This article explores the reasons behind this omission in the final version of the legislative act, arguing that a combination of legal, political, social, and even economic factors contributed to the outcome. It concludes by outlining potential medium-term scenarios and discussing the most effective pathways toward the future criminalization of rape at the EU level. |
| Resumen: |
El maig del 2024, el Parlament Europeu i el Consell van adoptar la primera Directiva de la Unió Europea (UE) específicament destinada a combatre la violència contra les dones i la violència domèstica. Si bé en els darrers anys s'ha observat un impuls creixent per abordar aquests problemes tant a nivell europeu com a nacional, les mesures existents continuen sent insuficients per prevenir eficaçment aquest tipus de violència i protegir les seves víctimes. Per resoldre aquestes deficiències, la UE-27 ha establert normes mínimes per definir i sancionar determinats delictes relacionats amb la violència de gènere. Aquesta Directiva arriba en un moment crític, ja que les dones de tot Europa segueixen enfrontant-se a una àmplia gamma de violència de gènere, tant a nivell públic com privat. Tot i això, la violació brilla per la seva absència a la llista de delictes contemplats per la Directiva. Aquesta exclusió és conseqüència d'un procés de negociació complex en què diversos Estats membres es van oposar a la inclusió d'una definició i regulació de la violació a nivell de la UE. Aquest article analitza les raons d'aquesta omissió en la versió final de l'acte legislatiu, argumentant que una combinació de factors jurídics, polítics, socials i fins i tot econòmics va contribuir a aquest resultat. Conclou descrivint possibles escenaris a mitjà termini i examinant les vies més eficaces per a la futura criminalització de la violació a nivell de la UE. |
| Resumen: |
En mayo de 2024, el Parlamento Europeo y el Consejo adoptaron la primera Directiva de la Unión Europea (UE) específicamente destinada a combatir la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica. Si bien en los últimos años se ha observado un impulso creciente para abordar estos problemas tanto a nivel europeo como nacional, las medidas existentes siguen siendo insuficientes para prevenir eficazmente este tipo de violencia y proteger a sus víctimas. Para subsanar estas deficiencias, la UE-27 ha establecido normas mínimas para definir y sancionar determinados delitos relacionados con la violencia de género. Esta Directiva llega en un momento crítico, ya que las mujeres de toda Europa siguen enfrentándose a una amplia gama de violencia de género, tanto en el ámbito público como en el privado. Sin embargo, la violación brilla por su ausencia en la lista de delitos contemplados por la Directiva. Esta exclusión es consecuencia de un complejo proceso de negociación en el que varios Estados miembros se opusieron a la inclusión de una definición y regulación de la violación a nivel de la UE. Este artículo analiza las razones de esta omisión en la versión final del acto legislativo, argumentando que una combinación de factores jurídicos, políticos, sociales e incluso económicos contribuyó a este resultado. Concluye describiendo posibles escenarios a medio plazo y examinando las vías más eficaces para la futura criminalización de la violación a nivel de la UE. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Violación ;
Violencia de género ;
Artículo 83.1 tfue ;
Derechos de las mujeres ;
Armonización del derecho penal ;
Directiva (ue) 2024/1385 ;
Violació ;
Violència de gènere ;
Article 83.1 tfue ;
Drets de les dones ;
Harmonització del dret penal ;
Rape ;
Gender-based violence ;
Article 83.1 tfeu ;
Women's rights ;
Criminal law harmonization ;
Directive (eu) 2024/1385 |
| Publicado en: |
Quaderns IEE, Vol. 4 Núm. 3 (2025) , p. 127-151 (Estudis) , ISSN 2696-8525 |
visitante ::
identificación
(Universitat Sciences Po (França))
