| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquesta tesi doctoral està dedicada a la caracterització aspectual de certs predicats als quals alguns autors han anomenat realitzacions-activitats o situacions tèlic-atèliques, com és el cas de planxar i rentar. En els estudis dedicats a aquests predicats, se sol insistir en la idea que es tracta de predicats híbrids entre les activitats i les realitzacions. En aquest treball, tanmateix, hem defensat que són predicats atèlics i que, per tant, s'han de classificar dins la classe aspectual de les activitats. A aquest subtipus d'activitats els hem anomenat activitats quasidelimitades. Després de dur a terme una revisió bibliogràfica sobre el concepte de telicitat, hem observat que aquesta exigeix simultàniament tres condicions: la presència d'un telos, l'existència d'un canvi d'estat definit i la incrementalitat. Per avaluar-les, hem proposat diagnòstics específics aplicables a l'espanyol i al xinès. Els resultats obtinguts a partir de l'aplicació d'aquestes proves han evidenciat que, en ambdues llengües, els predicats objecte del nostre estudi no compleixen cap d'aquestes condicions, cosa que ens ha permès classificar-los com a predicats atèlics. Així mateix, hem posat de manifest que l'aparent comportament híbrid d'aquests predicats es deu a la delimitació: poden interpretar-se bé com a delimitats, bé com a no delimitats. Aquesta doble interpretació s'explica pel fet que es tracta de verbs de manera que, tanmateix, s'associen a un resultat convencional. La consecució d'aquest resultat pot funcionar com a delimitador; tanmateix, atès que aquests predicats no lexicalitzen el resultat, la possibilitat d'interpretar-los com a delimitats o com a no delimitats estarà determinada pel context. En definitiva, aquest treball posa de relleu que la distinció entre telicitat i atelicitat no concerneix únicament la presència o absència d'un límit final. A més, reivindica la rellevància de la delimitació com a criteri clau en la caracterització de les classes aspectuals. Així mateix, evidencia que les activitats tampoc no constitueixen una classe aspectual homogènia; per consegüent, cal admetre l'existència de diferents subtipus d'activitats. |
| Resum: |
Esta tesis doctoral está dedicada a la caracterización aspectual de ciertos predicados a los que algunos autores han dado en llamar realizaciones-actividades o situaciones télico-atélicas, tal es el caso de planchar y lavar. En los estudios dedicados a estos predicados, se suele insistir en la idea de que se trata de predicados híbridos entre las actividades y las realizaciones. En este trabajo, sin embargo, hemos defendido que son predicados atélicos y que, por ende, deben clasificarse dentro de la clase aspectual de las actividades. A este subtipo de actividades las hemos llamado actividades cuasidelimitadas. Tras realizar una revisión bibliográfica sobre el concepto de telicidad, hemos observado que esta exige simultáneamente tres condiciones: la presencia de un telos, la existencia de un cambio de estado definido y la incrementalidad. Para evaluarlas, hemos propuesto diagnósticos específicos aplicables al español y al chino. Los resultados obtenidos a partir de la aplicación de estas pruebas han evidenciado que, en ambas lenguas, los predicados objeto de nuestro estudio no cumplen ninguna de estas condiciones, lo que nos ha permitido clasificarlos como predicados atélicos. Asimismo, hemos puesto de manifiesto que el aparente comportamiento híbrido de estos predicados se debe a la delimitación: pueden interpretarse bien como delimitados, bien como no delimitados. Esta doble interpretación se explica porque se trata de verbos de manera que, sin embargo, se asocian a un resultado convencional. La consecución de dicho resultado puede funcionar como delimitador; no obstante, dado que tales predicados no lexicalizan el resultado, la posibilidad de interpretarlos como delimitados o como no delimitados estará contextualmente determinada. En definitiva, este trabajo pone de relieve que la distinción entre telicidad y atelicidad no concierne únicamente a la presencia o ausencia de un límite final. Además, reivindica la relevancia de la delimitación como criterio clave en la caracterización de las clases aspectuales. Asimismo, evidencia que las actividades tampoco constituyen una clase aspectual homogénea; por consiguiente, es necesario admitir la existencia de distintos subtipos de actividades. |
| Resum: |
This doctoral dissertation is devoted to the aspectual characterization of certain predicates that some authors have referred to as accomplishment-activities or telic-atelic situations, such as iron and wash. In studies dedicated to these predicates, it is often emphasized that they are hybrid predicates between activities and accomplishments. In this work, however, we have argued that they are atelic predicates and, therefore, they should be classified within the aspectual class of activities. We call this subtype of activities quasi-bounded activities. After conducting a bibliographical review of the concept of telicity, we have observed that it simultaneously requires three conditions: the presence of a telos, the existence of a defined change of state, and incrementality. To evaluate them, we have proposed specific diagnostics applicable to Spanish and Chinese. The results obtained from applying these tests have shown that, in both languages, the predicates under study do not meet any of these conditions, which has allowed us to classify them as atelic predicates. We have also shown that the apparent hybrid behavior of these predicates is due to boundedness: they can be interpreted either as bounded or as unbounded. This double interpretation is explained by the fact that they are manner verbs which, nevertheless, are associated with a conventional result. The attainment of this result may function as a delimiter; however, since such predicates do not lexicalize the result, the possibility of interpreting them as delimited or non-delimited will be contextually determined. In short, this dissertation highlights that the distinction between telicity and atelicity does not depend solely on the presence or absence of an endpoint. It also underlines the relevance of boundedness as a key criterion in the characterization of aspectual classes. Furthermore, it shows that activities do not constitute a homogeneous aspectual class; consequently, it is necessary to acknowledge the existence of different subtypes of activities. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyola |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Aspecte lèxic ;
Lexical aspect ;
Aspecto léxico ;
Telicitat ;
Telicity ;
Telicidad ;
Delimitació ;
Boundedness ;
Delimitación ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
