| Data: |
2025 |
| Resum: |
La tesi doctoral titulada "Estudi de l'Impacte Psicosocial en Persones Productores de Música Electrònica: Perspectives des de la Seguretat Humana i en el Marc del Dret Global" constitueix un treball pioner en l'exploració integral dels factors de risc i de protecció que afecten DJs i productors de música electrònica, un col·lectiu escassament investigat en l'àmbit acadèmic malgrat la rellevància cultural, social i econòmica de la seva activitat. El punt de partida de l'estudi és la constatació que la producció i la interpretació musical electrònica es desenvolupen en condicions laborals singulars, marcades per horaris nocturns, intensificació del treball creatiu, precarietat contractual, multitasca, exposició a substàncies, aïllament a l'estudi i exigències emocionals pròpies de l'espectacle en directe. Aquests elements generen riscos psicosocials específics que impacten en la salut física, mental i social dels professionals i que, a més, tenen repercussions jurídiques en matèria de responsabilitat laboral i civil. La tesi articula el seu marc conceptual entorn de la Seguretat Humana i el Dret Global, la qual cosa permet connectar l'anàlisi psicosocial amb les dimensions normatives de protecció i prevenció. Aquest enfocament es complementa amb l'aplicació de sis models de referència àmpliament reconeguts en la psicologia del treball i la sociologia laboral: Demanda-Control-Suport (D-C-A), Esforç-Recompensa (ERI), Demandes-Recursos (JD-R), model transaccional de l'estrès (Lazarus i Folkman), Doble Presència i Model de Característiques del Treball (JCM). La integració d'aquests marcs teòrics ofereix una mirada plural i comparativa sobre les condicions de treball del col·lectiu estudiat. Metodològicament, la investigació combina un enfocament qualitatiu-teòric amb una anàlisi quantitativa. En la vessant qualitativa, es van realitzar 30 entrevistes estructurades, organitzades en 34 blocs temàtics, a partir dels quals es van construir índexs específics per a cada model. Aquests índexs van ser normalitzats en una escala comuna de 0-100, fet que permet la comparació transversal dels resultats. En la vessant quantitativa, es va aplicar el qüestionari a una mostra de 90 professionals, instrumentada amb el mètode ISTAS-21, estandarditzat per a l'avaluació de riscos psicosocials, els resultats del qual es van sistematitzar i confrontar amb els obtinguts en els models teòrics. L'anàlisi integrat va permetre identificar patrons recurrents de risc, com ara la sobrecàrrega i la infracàrrega laboral, la manca de control sobre els temps, l'escassa conciliació, l'esforç no compensat, l'exposició a demandes emocionals intenses, la inseguretat contractual i la fatiga derivada dels desplaçaments i la nocturnitat. Alhora, es van detectar factors de suport que esmorteïen parcialment aquests riscos, com la motivació intrínseca, el reconeixement social, la creativitat artística i el sentiment de pertinença a una comunitat cultural. Les conclusions de la tesi ressalten la necessitat d'abordar l'impacte psicosocial en DJs i productors de música electrònica des d'una perspectiva interdisciplinària, que combini la psicologia, el dret, la salut laboral i les polítiques públiques. Així mateix, s'emfatitza la importància de generar protocols específics de prevenció i intervenció adaptats al sector musical, que contemplin des de mesures d'organització del treball i clàusules contractuals protectores, fins a dispositius de suport psicològic i recursos de conciliació. Finalment, la investigació aporta un conjunt d'instruments operatius transferibles a la pràctica professional i a la gestió institucional: qüestionaris integrats, checklists de riscos abans, durant i després de l'activitat, plantilles per a l'avaluació de violència i assetjament, i models de governança aplicables a promotors, festivals i sales de música. D'aquesta manera, la tesi no només enriqueix el camp acadèmic amb una anàlisi original, sinó que també proposa eines concretes per millorar la sostenibilitat laboral, la protecció de la salut i la qualitat de vida dels professionals de la música electrònica. |
| Resum: |
La tesis doctoral titulada "Estudio del Impacto Psicosocial en Personas Productoras de Música Electrónica: Perspectivas desde la Seguridad Humana y en el Marco del Derecho Global" constituye un trabajo pionero en la exploración integral de los factores de riesgo y de protección que afectan a DJs y productores de música electrónica, un colectivo escasamente investigado en el ámbito académico a pesar de la relevancia cultural, social y económica de su actividad. El punto de partida del estudio es la constatación de que la producción y la interpretación musical electrónica se desarrollan en condiciones laborales singulares, marcadas por horarios nocturnos, intensificación del trabajo creativo, precariedad contractual, multitarea, exposición a sustancias, aislamiento en el estudio y exigencias emocionales propias del espectáculo en directo. Estos elementos generan riesgos psicosociales específicos que impactan en la salud física, mental y social de los profesionales, y que, además, tienen repercusiones jurídicas en materia de responsabilidad laboral y civil. La tesis articula su marco conceptual en torno a la Seguridad Humana y el Derecho Global, lo que permite conectar el análisis psicosocial con las dimensiones normativas de protección y prevención. Este enfoque se complementa con la aplicación de seis modelos de referencia ampliamente reconocidos en la psicología del trabajo y la sociología laboral: Demanda-Control-Apoyo (D-C-A), Esfuerzo-Recompensa (ERI), Demandas-Recursos (JD-R), modelo transaccional del estrés (Lazarus y Folkman), Doble Presencia y Modelo de Características del Trabajo (JCM). La integración de estos marcos teóricos ofrece una mirada plural y comparativa sobre las condiciones de trabajo del colectivo estudiado. Metodológicamente, la investigación combina un enfoque cualitativo-teórico con un análisis cuantitativo. En la vertiente cualitativa, se realizaron 30 entrevistas estructuradas, organizadas en 34 bloques temáticos, a partir de los cuales se construyeron índices específicos para cada modelo. Estos índices fueron normalizados en una escala común de 0-100, permitiendo la comparación transversal de resultados. En la vertiente cuantitativa, se aplicó el cuestionario a una muestra de 90 profesionales, instrumentada con el método ISTAS-21 estandarizado para la evaluación de riesgos psicosociales, cuyos resultados se sistematizaron y confrontaron con los obtenidos en los modelos teóricos. El análisis integrado permitió identificar patrones recurrentes de riesgo, como la sobrecarga e infracarga laboral, la falta de control sobre los tiempos, la escasa conciliación, el esfuerzo no compensado, la exposición a demandas emocionales intensas, la inseguridad contractual y la fatiga derivada de los desplazamientos y la nocturnidad. A la vez, se detectaron factores de apoyo que amortiguan parcialmente estos riesgos, como la motivación intrínseca, el reconocimiento social, la creatividad artística y el sentido de pertenencia a una comunidad cultural. Las conclusiones de la tesis resaltan la necesidad de abordar el impacto psicosocial en DJs y productores de música electrónica desde una perspectiva interdisciplinar, que combine la psicología, el derecho, la salud laboral y las políticas públicas. Asimismo, se enfatiza la importancia de generar protocolos específicos de prevención e intervención adaptados al sector musical, que contemplen desde medidas de organización del trabajo y cláusulas contractuales protectoras, hasta dispositivos de apoyo psicológico y recursos de conciliación. Finalmente, la investigación aporta un conjunto de instrumentos operativos transferibles a la práctica profesional y a la gestión institucional: cuestionarios integrados, checklists de riesgos antes, durante y después de la actividad, plantillas para la evaluación de violencia y acoso, y modelos de gobernanza aplicables a promotores, festivales y salas de música. De este modo, la tesis no solo enriquece el campo académico con un análisis original, sino que también propone herramientas concretas para mejorar la sostenibilidad laboral, la protección de la salud y la calidad de vida de los profesionales de la música electrónica. |
| Resum: |
The doctoral thesis entitled "Study of the Psychosocial Impact on Electronic Music Producers: Perspectives from Human Security and within the Framework of Global Law" represents a pioneering work in the comprehensive exploration of risk and protection factors affecting DJs and electronic music producers, a group scarcely investigated in academic research despite the cultural, social, and economic significance of their activity. The starting point of the study is the observation that electronic music production and performance take place under singular working conditions, characterized by night schedules, intensification of creative work, contractual precariousness, multitasking, exposure to substances, studio isolation, and emotional demands inherent to live performance. These elements generate specific psychosocial risks that affect the physical, mental, and social health of professionals and, in addition, have legal repercussions in terms of labor and civil liability. The thesis articulates its conceptual framework around Human Security and Global Law, thereby linking psychosocial analysis with the normative dimensions of protection and prevention. This approach is complemented by the application of six widely recognized reference models in work psychology and labor sociology: Demand-Control-Support (D-C-S), Effort-Reward Imbalance (ERI), Job Demands-Resources (JD-R), the Transactional Model of Stress (Lazarus and Folkman), Double Presence, and the Job Characteristics Model (JCM). The integration of these theoretical frameworks offers a plural and comparative perspective on the working conditions of the studied group. Methodologically, the research combines a qualitative-theoretical approach with a quantitative analysis. On the qualitative side, 30 structured interviews were conducted, organized into 34 thematic blocks, from which specific indices were constructed for each model. These indices were normalized on a common 0-100 scale, allowing cross-comparison of results. On the quantitative side, a questionnaire was administered to a sample of 90 professionals, using the standardized ISTAS-21 method for psychosocial risk assessment. The results were systematized and compared with those obtained from the theoretical models. The integrated analysis made it possible to identify recurring risk patterns, such as work overload and underload, lack of time control, poor work-life balance, unbalanced effort-reward ratio, exposure to intense emotional demands, contractual insecurity, and fatigue derived from travel and nocturnal schedules. At the same time, support factors were detected that partially buffer these risks, such as intrinsic motivation, social recognition, artistic creativity, and the sense of belonging to a cultural community. The conclusions of the thesis highlight the need to address the psychosocial impact on DJs and electronic music producers from an interdisciplinary perspective, combining psychology, law, occupational health, and public policy. It also emphasizes the importance of generating specific prevention and intervention protocols adapted to the music sector, covering measures such as work organization, protective contractual clauses, psychological support systems, and reconciliation resources. Finally, the research contributes a set of operational tools transferable to professional practice and institutional management: integrated questionnaires, risk checklists for the before, during, and after stages of activity, templates for violence and harassment assessment, and governance models applicable to promoters, festivals, and music venues. In this way, the thesis not only enriches the academic field with an original analysis but also proposes concrete tools to improve labor sustainability, health protection, and the quality of life of electronic music professionals. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Psicosociología ;
Phycosociology ;
Riscs laborals ;
Occupational hazards ;
Riegos laborales ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
