| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquesta tesi doctoral analitza les convergències teòriques i pràctiques entre la Bioètica i la Seguretat Humana, amb l'objectiu de proposar una metateoria integradora que orienti polítiques públiques per garantir la protecció integral i la dignitat humana. El treball aborda un buit en la literatura existent, que manca d'un marc sistemàtic per unir aquests camps en un context global marcat per violències, pandèmies i crisis humanitàries. El problema d'investigació se centra en si és possible construir una metateoria que integri els principis de la Bioètica de la UNESCO i la Seguretat Humana de l'ONU, per guiar polítiques. L'objectiu general és analitzar aquestes convergències per proposar un marc integrador, amb objectius específics com examinar fonaments conceptuals, identificar categories de convergència, avaluar aplicacions pràctiques (com l'Oficina per a la Prevenció de la Violència a Porto Alegre), desenvolupar una metateoria de Bioètica de Seguretat Humana. La hipòtesi principal (H1) sosté que existeix una convergència substantiva que permet formular una metateoria orientada a la justícia social i la protecció, validada per hipòtesis específiques (H1a-H1d). La metodologia es basa en l'Anàlisi Textual Discursiva (ATD), estructurada en tres etapes: identificació d'unitats de significat, categorització i interpretació integrada, revelant cinc punts de convergència: salvaguarda de la vida i la dignitat humana, ampliació del concepte de protecció, visió holística i interdisciplinària, compromís amb la justícia social i equitat, i priorització de grups vulnerables. Els principals resultats inclouen: (1) convergència teòrica i pràctica en documents normatius; (2) una metateoria bioètica de seguretat humana fonamentada en el cosmopolitisme postnormal, amb principis fundacionals, normatius i operacionals; (3) la violència com a problema comú, amb propostes com la Taxa Fosca i la Taxa Relativa de Violència; (4) l'estudi de cas de l'OPV demostra la viabilitat pràctica; (5) respostes integrades a desafiaments emergents com la IA, les crisis climàtiques i les desigualtats persistents. L'originalitat rau en integrar perspectives humanístiques amb el cosmopolitisme postnormal, superant enfocaments reduccionistes. Les implicacions inclouen un marc per a polítiques inclusives, amb limitacions qualitatives que suggereixen investigacions futures empíriques i comparatives. Aquesta tesi demostra que la integració és viable i imperativa per afrontar desafiaments globals, contribuint a un paradigma ètic-humanista per a societats més justes i resilients. Paraules clau: seguretat humana, bioètica, metateoria, dignitat humana, protecció integral, cosmopolitisme posnormal, polítiques públiques. |
| Resum: |
Esta tesis doctoral analiza las convergencias teóricas y prácticas entre la Bioética y la Seguridad Humana, con el objetivo de proponer una metateoría integradora que oriente políticas públicas para garantizar la protección integral y la dignidad humana. El trabajo aborda un vacío en la literatura existente, que carece de un marco sistemático para unir estos campos en un contexto global marcado por violencias, pandemias y crisis humanitarias. El problema de investigación se centra en si es posible construir una metateoría que integre los principios de la Bioética de la UNESCO y la Seguridad Humana de la ONU, para guiar políticas. El objetivo general es analizar estas convergencias para proponer un marco integrador, con objetivos específicos como examinar fundamentos conceptuales, identificar categorías de convergencia, evaluar aplicaciones prácticas (como la Oficina para la Prevención de la Violencia en Porto Alegre), desarrollar una metateoría de Bioética de Seguridad Humana. La hipótesis principal (H1) sostiene que existe una convergencia sustantiva que permite formular una metateoría orientada a la justicia social y la protección, validada por hipótesis específicas (H1a-H1d). La metodología se basa en el Análisis Textual Discursivo (ATD), estructurado en tres etapas: identificación de unidades de significado, categorización e interpretación integrada, revelando cinco puntos de convergencia: salvaguarda de la vida y dignidad humana, ampliación de concepto de protección, visión holística e interdisciplinaria, compromiso con la justicia social y equidad, y priorización de grupos vulnerables. Los principales resultados incluyen: (1) convergencia teórica y práctica en documentos normativos; (2) una metateoría bioética de seguridad humana fundamentada en el cosmopolitismo posnormal, con principios fundacionales, normativos y operacionales; (3) la violencia como problema común, con propuestas como la Tasa Soturna y Tasa Relativa de Violencia; (4) el estudio de caso de la OPV demuestra la viabilidad práctica; (5) respuestas integradas a desafíos emergentes como la IA, crises climáticas y las desigualdades persistentes. La originalidad radica en integrar perspectivas humanísticas con el cosmopolitismo posnormal, superando enfoques reduccionistas. Las implicaciones incluyen un marco para políticas inclusivas, con limitaciones cualitativas que sugieren investigaciones futuras empíricas y comparativas. Esta tesis demuestra que la integración es viable e imperativa para afrontar desafíos globales, contribuyendo a un paradigma ético-humanista para sociedades más justas y resilientes. Palabras clave: seguridad humana, bioética, metateoría, dignidad humana, protección integral, cosmopolitismo posnormal, políticas públicas. |
| Resum: |
This doctoral thesis analyzes the theoretical and practical convergences between Bioethics and Human Security, with the aim of proposing an integrative metatheory to guide public policies that ensure comprehensive protection and human dignity. The work addresses a gap in the existing literature, which lacks a systematic framework to unite these fields in a global context marked by violence, pandemics, and humanitarian crises. The research problem focuses on whether it is possible to construct a metatheory that integrates the principles of UNESCO's Bioethics and the UN's Human Security to guide policymaking. The general objective is to analyze these convergences in order to propose an integrative framework, with specific objectives such as examining conceptual foundations, identifying categories of convergence, evaluating practical applications (such as the Office for the Prevention of Violence in Porto Alegre), and developing a Human Security Bioethics metatheory. The main hypothesis (H1) holds that there is a substantive convergence that allows for the formulation of a metatheory oriented toward social justice and protection, validated by specific hypotheses (H1a-H1d). The methodology is based on Discursive Textual Analysis (DTA), structured in three stages: identification of meaning units, categorization, and integrated interpretation, revealing five points of convergence: safeguarding life and human dignity, broadening the concept of protection, holistic and interdisciplinary vision, commitment to social justice and equity, and prioritization of vulnerable groups. The main results include: (1) theoretical and practical convergence in normative documents; (2) a bioethical metatheory of human security grounded in post-normal cosmopolitanism, with foundational, normative, and operational principles; (3) violence as a common problem, with proposals such as the Shadow Rate and Relative Violence Rate; (4) the case study of the OPV demonstrates practical feasibility; (5) integrated responses to emerging challenges such as AI, climate crises, and persistent inequalities. The originality lies in integrating humanistic perspectives with post-normal cosmopolitanism, overcoming reductionist approaches. The implications include a framework for inclusive policies, with qualitative limitations that suggest future empirical and comparative research. This thesis demonstrates that integration is both viable and imperative to address global challenges, contributing to an ethical-humanistic paradigm for more just and resilient societies Keywords: human security, bioethics, metatheory, human dignity, comprehensive protection, post-normal cosmopolitanism, public policies. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Seguretat humana ;
Human security ;
Seguridad Humana ;
Segurança Humana ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
