| Data: |
2025 |
| Resum: |
La cardiopatia isquèmica continua sent una de les principals causes de mortalitat, malgrat els avenços terapèutics i la implementació de xarxes de reperfusió precoç. L'infart agut de miocardi (IAM), i especialment les seves complicacions com la insuficiència cardíaca (IC), el xoc cardiogènic i la fibril·lació auricular (FA), condicionen de forma determinant el pronòstic vital a curt i llarg termini. En aquest context, la identificació de factors pronòstics esdevé clau per optimitzar el maneig i la supervivència dels pacients. L'objectiu principal d'aquesta tesi és aprofundir en l'avaluació de factors clínics, electrocardiogràfics i bioquímics per optimitzar l'estratificació de risc i millorar la predicció de desenllaços a curt i llarg termini en pacients amb IAM, especialment quan aquest es complica amb IC o FA. Per assolir aquest objectiu, s'han realitzat tres estudis originals basats en un registre prospectiu de pacients amb IAM ingressats a la Unitat de Cures Agudes Cardiològiques d'un hospital terciari, i en el cas de l'estudi sobre la FA, s'han obtingut dades de pacients ingressats en dos centres amb disponibilitat de Codi IAM. El primer estudi compara la mortalitat a curt i llarg termini de pacients amb IAM complicat amb xoc cardiogènic segons la presència o no d'elevació del segment ST a l'ECG inicial. El segon treball avalua la capacitat pronòstica de dos biomarcadors emergents, l'angiopoetina-2 (ANGPT-2) i el factor induïble per hipòxia 1 alfa (HIF-1α), determinats durant la fase aguda de l'IAM amb elevació de l'ST (IAMEST) complicat amb IC. A més, s'examina la seva capacitat per millorar la discriminació de risc més enllà de biomarcadors ja establerts, com el NT-proBNP. Finalment, el tercer estudi analitza l'impacte de la FA com a complicació durant la fase aguda de l'IAMEST, determinant la seva relació amb mortalitat, recurrència de la pròpia arrítmia i risc d'ictus tromboembòlic a llarg termini. Els resultats obtinguts mostren que els pacients amb xoc cardiogènic i IAMEST presenten una mortalitat als 30 dies aproximadament un 40% superior en comparació als pacients sense elevació de l'ST, mentre que a llarg termini, els pacients amb IAMSEST acumulen una mortalitat més elevada, probablement deguda a una major càrrega de comorbiditats i malaltia coronària multivas. En relació als biomarcadors, tant l'ANGPT-2 com l'HIF-1α s'associen de forma independent amb mortalitat a 30 dies, destacant l'HIF-1α pel seu valor addicional en models combinats amb variables clíniques i NT-proBNP. Malgrat això, cap dels dos biomarcadors mostra associacions significatives amb mortalitat o complicacions a llarg termini. Respecte a la FA com a complicació de l'IAMEST, aquesta s'ha associat a major incidència de IC, xoc cardiogènic i mortalitat intrahospitalària. Durant el seguiment, es detecta que els pacients amb FA presenten un risc tres vegades superior de recurrència de l'arrítmia i una mortalitat global més elevada, tot i que no s'han observat diferències significatives en la incidència d'ictus entre grups. Aquest treball posa de manifest que eines clíniques clàssiques com l'ECG segueixen tenint un paper fonamental en l'estratificació de risc dels pacients amb IAM complicat amb xoc cardiogènic, i que determinats biomarcadors emergents podrien complementar les eines pronòstiques ja establertes, especialment per l'avaluació de risc a curt termini. A més, la FA durant la fase aguda de l'IAMEST implica un seguiment acurat per prevenir recurrències i complicacions derivades, reforçant la necessitat d'una estratègia de maneig individualitzada. En conjunt, aquestes troballes contribueixen a avançar en l'estratificació de risc i podrien afavorir la presa de decisions terapèutiques individualitzades i més ajustades en pacients amb IAM d'alt risc. |
| Resum: |
La cardiopatía isquémica continúa siendo una de las principales causas de mortalidad, a pesar de los avances terapéuticos y la implementación de redes de reperfusión precoz. El infarto agudo de miocardio (IAM), y especialmente sus complicaciones como la insuficiencia cardíaca (IC), el shock cardiogénico y la fibrilación auricular (FA), condicionan de forma determinante el pronóstico vital a corto y largo plazo. En este contexto, la identificación de factores pronósticos se convierte en clave para optimizar el manejo y la supervivencia de los pacientes. El objetivo principal de esta tesis es profundizar en la evaluación de factores clínicos, electrocardiográficos y bioquímicos para optimizar la estratificación de riesgo y mejorar la predicción de desenlaces a corto y largo plazo en pacientes con IAM, especialmente cuando este se complica con IC o FA. Para alcanzar este objetivo, se han realizado tres estudios originales basados en un registro prospectivo de pacientes con IAM ingresados en la Unidad de Cuidados Agudos Cardiológicos de un hospital terciario, y en el caso del estudio sobre la FA, se han obtenido datos de pacientes ingresados en dos centros con disponibilidad de Código IAM. El primer estudio compara la mortalidad a corto y largo plazo de pacientes con IAM complicado con shock cardiogénico según la presencia o no de elevación del segmento ST en el ECG inicial. El segundo trabajo evalúa la capacidad pronóstica de dos biomarcadores emergentes, la angiopoyetina-2 (ANGPT-2) y el factor inducible por hipoxia 1 alfa (HIF-1α), determinados durante la fase aguda del IAM con elevación del ST (IAMEST) complicado con IC. Además, se examina su capacidad para mejorar la discriminación de riesgo más allá de biomarcadores ya establecidos, como el NT-proBNP. Finalmente, el tercer estudio analiza el impacto de la FA como complicación durante la fase aguda del IAMEST, determinando su relación con mortalidad, recurrencia de la propia arritmia y riesgo de ictus tromboembólico a largo plazo. Los resultados obtenidos muestran que los pacientes con shock cardiogénico e IAMEST presentan una mortalidad a los 30 días aproximadamente un 40% superior en comparación con los pacientes sin elevación del ST, mientras que a largo plazo, los pacientes con IAMSEST acumulan una mortalidad más elevada, probablemente debida a una mayor carga de comorbilidades y enfermedad coronaria multivaso. En relación con los biomarcadores, tanto la ANGPT-2 como el HIF-1α se asocian de forma independiente con mortalidad a 30 días, destacando el HIF-1α por su valor adicional en modelos combinados con variables clínicas y NT-proBNP. A pesar de ello, ninguno de los dos biomarcadores muestra asociaciones significativas con mortalidad o complicaciones a largo plazo. Respecto a la FA como complicación del IAMEST, esta se ha asociado a mayor incidencia de IC, shock cardiogénico y mortalidad intrahospitalaria. Durante el seguimiento, se detecta que los pacientes con FA presentan un riesgo tres veces superior de recurrencia de la arritmia y una mortalidad global más elevada, aunque no se han observado diferencias significativas en la incidencia de ictus entre grupos. Este trabajo pone de manifiesto que herramientas clínicas clásicas como el ECG siguen teniendo un papel fundamental en la estratificación de riesgo de los pacientes con IAM complicado con shock cardiogénico, y que determinados biomarcadores emergentes podrían complementar las herramientas pronósticas ya establecidas, especialmente para la evaluación del riesgo a corto plazo. Además, la FA durante la fase aguda del IAMEST implica un seguimiento cuidadoso para prevenir recurrencias y complicaciones derivadas, reforzando la necesidad de una estrategia de manejo individualizada. En conjunto, estos hallazgos contribuyen a avanzar en la estratificación de riesgo y podrían favorecer la toma de decisiones terapéuticas individualizadas y más ajustadas en pacientes con IAM de alto riesgo. |
| Resum: |
Ischemic heart disease remains one of the main causes of mortality, despite therapeutic advances and the implementation of early reperfusion networks. Acute myocardial infarction (AMI), and especially its complications such as heart failure (HF), cardiogenic shock and atrial fibrillation (AF), strongly determine short- and long-term vital prognosis. In this context, the identification of prognostic factors is key to optimizing patient management and survival. The objective of this thesis is to deepen the evaluation of clinical, electrocardiographic and biochemical factors to optimise risk stratification and improve the prediction of short- and long-term outcomes in patients with AMI, especially when complicated by HF or AF. To achieve this objective, three original studies have been conducted on a prospective registry of patients with AMI admitted to the Acute Cardiac Care Unit of a tertiary hospital, and in the case of the AF study, data were obtained from patients admitted to two centres with an available emergency reperfusion network. The first study compares short- and long-term mortality in patients with AMI complicated by cardiogenic shock according to the presence or absence of ST-segment elevation on the initial ECG. The second study evaluates the prognostic capacity of two emerging biomarkers, angiopoietin-2 (ANGPT-2) and hypoxia-inducible factor 1 alpha (HIF-1α), determined during the acute phase of ST-elevation AMI (STEMI) complicated by HF. In addition, it examines their ability to improve risk discrimination beyond already established biomarkers, such as NT-proBNP. Finally, the third study analyses the impact of AF as a complication during the acute phase of STEMI, determining its relationship with mortality, recurrence of the arrhythmia, and long-term thromboembolic stroke risk. The results obtained show that patients with cardiogenic shock and STEMI have approximately 40% higher 30-day mortality compared to patients without ST-segment elevation, whereas in the long term, patients with NSTEMI accumulate higher mortality, probably due to a higher burden of comorbidities and multivessel coronary disease. Regarding biomarkers, both ANGPT-2 and HIF-1α are independently associated with 30-day mortality, with HIF-1α standing out for its additional value in models combined with clinical variables and NT-proBNP. However, neither biomarker shows significant associations with long-term mortality or complications. As for AF as a complication of STEMI, it is associated with a higher incidence of HF, cardiogenic shock and in-hospital mortality. During follow-up, patients with AF have a threefold higher risk of recurrence of the arrhythmia and higher overall mortality, although no significant differences have been observed in the incidence of stroke between groups. This work highlights that classic clinical tools such as the ECG continue to play a fundamental role in risk stratification in patients with complicated AMI, and that emerging biomarkers could complement already established prognostic tools, especially for short-term risk assessment. Moreover, AF as an acute complication of STEMI implies close follow-up to prevent recurrences and derived complications, reinforcing the need for an individualized management strategy. Overall, these findings contribute to refining risk stratification and may facilitate more precise and personalized therapeutic decision-making in patients with high-risk myocardial infarction. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Infart agut de miocardi ;
Myocardial infarction ;
Infarto agudo de miocardio ;
Insuficiència cardíaca ;
Heart failure ;
Insuficiencia cardíaca ;
Pronòstic ;
Prognosis ;
Pronóstico ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
