| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquesta tesi analitza procediments estètic-literaris alternatius a les formes modernes de la literatura, desenvolupats per autores llatinoamericanes des de finals del segle XX fins a les primeres dècades del segle XXI. Assumint que la literatura és un objecte cultural situat (Bourdieu, 1989), els procediments alternatius s'exploren a partir d'una sèrie de categories provinents de la teoria crítica llatinoamericana, entre les quals destaquen els conceptes d' "heterogeneïtat" (Cornejo Polar, 2003), "hibrideïtat" (García Canclini, 2001; Balutet, 2020; De Toro, 2005, 2006), "ambigüitat" (Cándido, 1976) i "realitatficció" (Ludmer, 2010/2020; 2021). Aquesta última categoria s'aborda com la més pertinent per entrar en l'anàlisi de textos on s'evidencien els influxos de la globalització i del capitalisme tardà (Jameson, 1991), els quals, entre altres coses, han difuminat els límits entre realitat i ficció. Alhora, i per ser aquests textos produïts per dones, la recerca proposa una relectura crítica de certs textos que, en tensionar els límits entre vida i escriptura, ficció i autobiografia, qüestionen les categories tradicionals d'anàlisi literària -com els mateixos conceptes d'autobiografia i autoficció- i el lloc històric de les dones en el camp literari, sistemàticament excloses de la seva condició d' "autores". Des d'una perspectiva teòric-metodològica que retoma els postulats sobre la funció-autor (Foucault), l'autor implícit (Nehamas), el camp literari (Bourdieu) i les postures autorals (Meizoz), la tesi considera que l'autoria no remetria a una persona real, sinó a una instància textual complexa, configurada en la intersecció de coordenades històriques, polítiques, culturals, genèriques i simbòliques. Aquest enfocament permet situar les obres del corpus en una zona intermèdia entre el sistema literari i l'espai social, on les posicions d'enunciació femenines i llatinoamericanes adquireixen un valor crític i polític. La noció d' "autora" es concep, així, com una categoria analítica central, des de la qual es reflexiona sobre la identitat, el territori, el gènere i la representació en el cas dels textos literaris. La recerca segueix una metodologia inductiva, basada en l'anàlisi textual detallat de tres obres representatives: La insumisa (Cristina Peri Rossi, 2020), Noches de adrenalina (Carmen Ollé, 1981/2015) i El libro de Tamar (Tamara Kamenszain, 2018). A partir d'elles, es proposen tres figures autorals: la insubmisa, la impúdica i la intimista-extima, les trajectòries i postures de les quals s'examinen en relació amb el camp literari llatinoamericà i les seves tensions històriques i estètiques. Els anàlisis s'organitzen entorn de tres eixos: la situació d'enunciació, l'heterogeneïtat i la hibrideïtat discursiva, i les (auto)figuracions del jo autoral que es presenten en els textos del corpus, així com en altres textos provinents de les àmplies trajectòries autorals d'aquestes tres escriptores fonamentals de la tradició literària llatinoamericana de finals del segle XX. En aquest escenari, es proposa que les textualitats estudiades -marcades per formes de realitatficció- constitueixen una resposta crítica als models hegemònics de representació literària, especialment pel que fa a l'experiència de les dones i el subjecte llatinoamericà en un sentit ampli. Al llarg del treball, es sosté que aquestes autores, des de les seves posicions particulars en el camp literari, articulen discursos emancipatoris que subverteixen les jerarquies de gènere i els models canònics, fent de la literatura un espai de resistència simbòlica i de reconfiguració del lloc de les dones en la cultura. En definitiva, aquesta tesi proposa una lectura situada de la literatura produïda per dones a Amèrica Llatina, reconeixent en la realitatficció no només un procediment estètic recurrent, sinó també una estratègia política d'autorrepresentació i emancipació en el camp literari contemporani. |
| Resum: |
Esta tesis analiza procedimientos estético-literarios alternativos a las formas modernas de la literatura, desarrollados por autoras latinoamericanas desde finales del siglo XX hasta las primeras décadas del siglo XXI. Asumiendo que la literatura es un objeto cultural situado (Bourdieu, 1989), los procedimientos alternativos se exploran desde una serie de categorías provenientes de la teoría crítica latinoamericana, entre las que destacan los conceptos de "heterogeneidad" (Cornejo Polar, 2003), "hibridez" (García Canclini, 2001; Balutet, 2020; De Toro, 2005, 2006), "ambigüedad" (Cándido, 1976) y "realidadficción" (Ludmer, 2010/2020; 2021). Esta última categoría se enfocará como más pertinente para ingresar al análisis de textos donde se evidencian los influjos de la globalización y del capitalismo tardío (Jameson, 1991), los cuales, entre otras cosas, han desdibujado los límites entre realidad y ficción. A su vez, y por ser estos textos producidos por mujeres, la investigación propone una relectura crítica de ciertos textos que, al tensionar los límites entre vida y escritura, ficción y autobiografía, cuestionan las categorías tradicionales de análisis literario -como los mismos conceptos de autobiografía y autoficción- y el lugar histórico de las mujeres en el campo literario, sistemáticamente excluidas de su condición del "autoras". Desde una perspectiva teórico-metodológica que retoma los postulados sobre la función- autor (Foucault), el autor implícito (Nehamas), el campo literario (Bourdieu) y las posturas autorales (Meizoz), la tesis considera que la autoría no remite a una persona real, sino a una instancia textual compleja, configurada en el cruce de coordenadas históricas, políticas, culturales, genéricas y simbólicas. Este enfoque permite situar las obras del corpus en una zona intermedia entre el sistema literario y el espacio social, en la que las posiciones de enunciación femeninas y latinoamericanas adquieren un valor crítico y político. La noción de "autora" se concibe, así, como una categoría analítica central, desde la cual se reflexiona sobre la identidad, el territorio, el género y la representación en el caso de los textos literarios. La investigación sigue una metodología inductiva, basada en el análisis textual detallado de tres obras representativas: La insumisa (Cristina Peri Rossi, 2020), Noches de adrenalina (Carmen Ollé, 1981/2015) y El libro de Tamar (Tamara Kamenszain, 2018). A partir de ellas, se proponen tres figuras autorales: la insumisa, la impúdica y la intimista-éxtima, cuyas trayectorias y posturas se examinan en relación con el campo literario latinoamericano y sus tensiones históricas y estéticas. Los análisis se organizan en torno a tres ejes: la situación de enunciación, la heterogeneidad e hibridez discursiva, y las (auto)figuraciones del yo autoral que se presentan los textos del corpus, así como en otros textos provenientes de las extensas trayectorias autoriales de estas tres escritoras fundamentales de la tradición literaria latinoamericana de fines del siglo XX. En este escenario, se propone que las textualidades estudiadas -marcadas por formas de realidadficción- constituyen una respuesta crítica a los modelos hegemónicos de representación literaria, particularmente en lo que respecta a la experiencia de las mujeres y el/la sujeto/a latinoamericano/a en sentido amplio. A lo largo del trabajo, se sostiene que estas autoras, desde sus posiciones particulares en el campo literario, articulan discursos emancipatorios que subvierten las jerarquías de género y los modelos canónicos, haciendo de la literatura un espacio de resistencia simbólica y de reconfiguración del lugar de las mujeres en la cultura. En definitiva, esta tesis propone una lectura situada de la literatura producida por mujeres en América Latina, reconociendo en la realidadficción no solo un procedimiento estético recurrente, sino también una estrategia política de autorrepresentación y emancipación en el campo literario contemporáneo. |
| Resum: |
This thesis analyzes alternative aesthetic-literary procedures to modern literary forms developed by Latin American women authors from the late 20th century to the early decades of the 21st century. Assuming that literature is a situated cultural object (Bourdieu, 1989), the alternative procedures are explored through a series of categories derived from Latin American critical theory, notably the concepts of "heterogeneity" (Cornejo Polar, 2003), "hybridity" (García Canclini, 2001; Balutet, 2020; De Toro, 2005, 2006), "ambiguity" (Cándido, 1976), and "realityfiction" (Ludmer, 2010/2020; 2021). The latter category is approached as the most relevant for analyzing texts where the influences of globalization and late capitalism (Jameson, 1991) are evident, which, among other effects, have blurred the boundaries between reality and fiction. Moreover, as these texts are produced by women, the research proposes a critical rereading of certain works that, by challenging the limits between life and writing, fiction and autobiography, question traditional categories of literary analysis -including the very concepts of autobiography and autofiction- and the historical place of women in the literary field, who have been systematically excluded from the status of "authors. " From a theoretical-methodological perspective that draws on the postulates of the author-function (Foucault), the implied author (Nehamas), the literary field (Bourdieu), and authorial stances (Meizoz), the thesis considers authorship not as a real person but as a complex textual instance configured at the intersection of historical, political, cultural, generic, and symbolic coordinates. This approach allows situating the works in the corpus within an intermediate zone between the literary system and the social space, where female and Latin American enunciative positions acquire critical and political value. The notion of "author" is thus conceived as a central analytical category, from which identity, territory, gender, and representation are reflected upon in the case of literary texts. The research follows an inductive methodology based on a detailed textual analysis of three representative works: La insumisa (Cristina Peri Rossi, 2020), Noches de adrenalina (Carmen Ollé, 1981/2015), and El libro de Tamar (Tamara Kamenszain, 2018). From these, three authorial figures are proposed: the insubordinate, the shameless, and the intimate-extimate, whose trajectories and stances are examined in relation to the Latin American literary field and its historical and aesthetic tensions. The analyses are organized around three axes: the situation of enunciation, discursive heterogeneity and hybridity, and the (self-)figurations of the authorial self presented in the corpus texts, as well as in other texts from the extensive authorial trajectories of these three fundamental writers of the late 20th-century Latin American literary tradition. In this scenario, it is proposed that the textualities studied-marked by forms of realityfiction-constitute a critical response to hegemonic models of literary representation, particularly concerning the experience of women and the Latin American subject more broadly. Throughout the work, it is argued that these authors, from their particular positions in the literary field, articulate emancipatory discourses that subvert gender hierarchies and canonical models, making literature a space of symbolic resistance and of reconfiguring the place of women in culture. Ultimately, this thesis proposes a situated reading of literature produced by women in Latin America, recognizing realityfiction not only as a recurring aesthetic procedure but also as a political strategy of self-representation and emancipation within the contemporary literary field. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Carmen Ollé ;
Tamara Kamenszain ;
Cristina Peri Rossi ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
