| Additional title: |
Construction and restorations of the parish church of Santa Madrona in Poble-sec (1885-1946) |
| Additional title: |
Construcción y restauraciones de la iglesia parroquial de Santa Madrona del Poble-sec (1885-1946) |
| Date: |
2025 |
| Abstract: |
L'objectiu del present treball és analitzar la construcció i les restauracions de l'església parroquial barcelonina de Santa Madrona del Poble-sec. El temple va construir-se entre 1886 i 1888 per iniciativa del bisbe Jaume Català i Albosa, amb l'objectiu de donar servei al barri resultant de la urbanització de la falda de la muntanya de Montjuïc. Es va encarregar el projecte a Adrià Casademunt i Vidal, que va proposar un edifici auster de línies neogòtiques. Les dificultats econòmiques van condicionar el desenvolupament de l'obra, que es va inaugurar durant l'Exposició Universal de 1888. Tanmateix, la façana no va concloure's fins l'any següent, i es va renunciar a aixecar-ne el campanar per manca de fons. L'edifici es va veure molt afectat per la Setmana Tràgica i la Guerra Civil espanyola i, com a conseqüència, va necessitar dues restauracions dirigides per Lluís Bonet i Garí, la primera de les quals va incloure la construcció del campanar, amb un disseny actualitzat que avui dia es conserva només parcialment. Més enllà dels seus valors arquitectònics, l'església de Santa Madrona constitueix una part important de la història i el paisatge del Poble-sec. Es tracta, a més, d'un cas d'estudi útil per entendre les circumstàncies de la pràctica arquitectònica del tombant del segle XIX i la influència del context polític i social en l'activitat constructiva de la Barcelona de l'època. La metodologia emprada s'ha basat en l'anàlisi de documentació escrita i gràfica dels projectes de construcció i restauració, la premsa i les fotografies contemporànies a les obres, com també l'observació de les estructures conservades. |
| Abstract: |
The parish church of Santa Madrona in the Barcelona district of Poble-sec was built between 1886 and 1888 under Bishop Jaume Català i Albosa, to provide the new neighbourhood rising up on the side of the hill of Montjuïc with a place of worship. The project was commissioned from Adrià Casademunt i Vidal, whose designs show an austere, neo-gothic structure. Work was delayed by economic difficulties although the church was consecrated during the 1888 Universal Exhibition of Barcelona. The facade was added the following year but the bell tower was left unfinished due to a lack of funds. The building was severely damaged during both La Setmana Tràgica [Tragic Week, 1909] and the Spanish Civil War, and needed to be restored twice, both times by Lluís Bonet i Garí. The first restoration included completion of the bell tower, to an updated design that only partially survives today. In addition to its architectural value, Santa Madrona church is an important part of the history and landscape of the Poble-sec neighbourhood. It is also a useful case study for understanding the practice of architecture in Barcelona at the turn of the 20th century and the influence of the political and social context of the period. The methodology of this study includes written and pictorial sources on the building's construction and restoration projects, press coverage and photography of the period, and an examination of the surviving structures. |
| Abstract: |
El objetivo del presente trabajo es analizar la construcción y las restauraciones de la iglesia parroquial barcelonesa de Santa Madrona del Poble-seco. El templo se construyó entre 1886 y 1888 por iniciativa del obispo Jaume Català i Albosa, con el objetivo de dar servicio al barrio resultante de la urbanización de la falda de la montaña de Montjuic. Se encargó el proyecto a Adrià Casademunt i Vidal, que propuso un edificio austero de líneas neogóticas. Las dificultades económicas condicionaron el desarrollo de la obra, que se inauguró durante la Exposición Universal de 1888. Aun así, la fachada no se concluyó hasta el año siguiente, y se renunció a levantar el campanario por carencia de fondos. El edificio se vio muy afectado por la Semana Trágica y la Guerra Civil Española y, como consecuencia, necesitó dos restauraciones dirigidas por Lluís Bonet i Garí, la primera de las cuales incluyó la construcción del campanario, con un diseño actualizado que hoy en día se conserva solo parcialmente. Más allá de sus valores arquitectónicos, la iglesia de Santa Madrona constituye una parte importante de la historia y el paisaje del Poble-sec. Se trata, además, de un caso de estudio útil para entender las circunstancias de la práctica arquitectónica de finales del siglo XIX y la influencia del contexto político y social en la actividad constructiva de la Barcelona de la época. La metodología empleada se ha basado en el análisis de documentación escrita y gráfica de los proyectos de construcción y restauración, la prensa y las fotografías contemporáneas de las obras, así como también la observación de las estructuras conservadas. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Santa madrona ;
Poble-sec ;
Neogoticisme ;
Restauració del patrimoni ;
Conservació del patrimoni ;
Adrià casademunt i vidal ;
Lluís bonet i garí ;
Gothic revival ;
Heritage restoration ;
Heritage conservation ;
Neogoticismo ;
Restauración del patrimonio ;
Conservación del patrimonio |
| Published in: |
Locus amoenus, Vol. 23 (2025) , p. 139-154 (Articles) , ISSN 2014-8798 |
guest ::
(Universitat de Barcelona)
