War and the Environment in Syria : An Interdisciplinary Approach to Biodiversity Conservation and Socio-Ecological Change
Daiyoub, Angham
Del Bene , Daniela dir.
Saura Mas, Sandra dir.

Data: 2025
Resum: Tretze anys de guerra a Síria han causat, a més de patiment humà i col·lapse econòmic, una greu alteració ecològica. Aquesta tesi aborda aquesta dimensió mitjançant tres estudis vinculats. Capítol 2. Basant-se en deu casos qualitatius, descriu la desforestació, la contaminació de l'aigua, la pèrdua de biodiversitat i el col·lapse de la governança ambiental. Aquests impactes deterioren els mitjans de vida i la salut pública i aïllen les comunitats de paisatges d'alt valor cultural. S'hi formen iniciatives ambientals de base, sovint reprimides. Amb l'«ecologisme dels pobres» es reclama una recuperació inclusiva i arrelada al territori. Capítol 3. Enquestes als pobles costaners de Blouta (alta violència) i Nehel al Annaze (baixa) mostren que, després de 2011, els dies de tala gairebé es van triplicar i la bretxa de gènere es va reduir. El volum mensual de fusta no depenia del nivell de violència, sinó de gènere i edat. Els ingressos per llenya van cobrir el 47 % i el 85 % del dèficit familiar a Nehel al Annaze i Blouta. Cal, per tant, una gestió forestal postbèl·lica que combini restauració i suport econòmic. Capítol 4. S'ofereix la primera base de conservació per a Iris nusairiensis (En Perill Crític): cinc subpoblacions amb 13 651 individus, només un 2,24 % d'adults. L'extracció de sòl, les fortificacions i el sobrepasturatge n'acceleren el declivi; es demana una reavaluació de la UICN, protecció d'hàbitats i seguiment a llarg termini. En conjunt, els estudis mostren que el dany ambiental és central en l'experiència de la guerra i que el coneixement local obre vies cap a una recuperació justa i duradora.
Resum: Trece años de guerra en Siria han provocado no solo sufrimiento humano y colapso económico, sino también una grave alteración ecológica. Esta tesis aborda esa dimensión poco estudiada mediante tres trabajos interrelacionados. Capítulo 2. A partir de diez estudios de caso cualitativos, se describe el impacto ambiental del conflicto: deforestación, contaminación hídrica, pérdida de biodiversidad y colapso de la gobernanza ambiental. Estos daños socavan los medios de vida y la salud pública y aíslan a las comunidades de paisajes culturalmente significativos. Surgen iniciativas ambientales de base, aunque con frecuencia son reprimidas. Con el concepto de «ecologismo de los pobres» se reclama una recuperación inclusiva y arraigada localmente. Capítulo 3. Encuestas en los pueblos costeros de Blouta (alta violencia) y Nehel al Annaze (baja violencia) muestran que, tras 2011, los días de tala casi se triplicaron y las brechas de género se redujeron. El volumen mensual de madera no dependió del nivel de violencia, pero sí de la edad y el género. Los ingresos por leña cubrieron el 47 % y el 85 % del déficit familiar en Nehel al Annaze y Blouta, respectivamente. Se subraya la necesidad de una gobernanza forestal posbélica que combine restauración y apoyo económico. Capítulo 4. Se presenta la primera línea de base para Iris nusairiensis (En Peligro Crítico): cinco subpoblaciones con 13 651 individuos, de los que solo el 2,24 % son adultos. La eliminación de suelo, las fortificaciones y el sobrepastoreo aceleran su declive; se pide una reevaluación de la UICN, protección de hábitats y monitoreo a largo plazo. Las tres investigaciones demuestran que el daño ambiental es central en la experiencia de la guerra, y que el conocimiento local ofrece vías para una recuperación justa y duradera.
Resum: Thirteen years of war in Syria have caused not only massive human suffering and economic collapse but also severe ecological disruption. Yet the environmental dimension remains under-studied. This thesis addresses that gap through three interlinked studies. Chapter 2 offers a country-wide portrait of war-driven environmental conflicts, built from ten qualitative case studies. Deforestation, water pollution, biodiversity loss, and the breakdown of environmental governance have undermined livelihoods, worsened public-health problems, and cut communities off from culturally important landscapes. In response, grassroots eco-initiatives-rooted in day-to-day struggles for survival and justice-have emerged, although authoritarian institutions often stifle them. Drawing on Joan Martínez-Alier's "environmentalism of the poor," the chapter argues for recovery strategies that are inclusive and locally grounded. Chapter 3 zooms in on two coastal villages, Blouta (high violence) and Nehel al Annaze (low violence), to see how forest use has shifted under war-time stress. Household surveys show that after 2011 logging activity surged: average harvest days per week tripled, and gender gaps in labour narrowed. Monthly wood volume did not track the level of violence but did reflect age and gender-women cut less wood than men, and younger residents more than older ones. Income from wood filled 47 % of household budget shortfalls in Nehel al Annaze and 85 % in Blouta, underscoring the need for post-war forest policies that couple restoration with economic support. Chapter 4 delivers the first conservation baseline for Iris nusairiensis, a Critically Endangered mountain endemic. Fieldwork recorded five sub-populations totalling 13 651 individuals, but only 2. 24 % are mature, and war-related soil removal, fortifications, heavy machinery, and overgrazing are hastening its decline. Immediate action-an updated IUCN assessment, habitat protection, and long-term monitoring-is urged. Taken together, the studies show that environmental damage is not collateral but central to Syrians' experience of war. Local ecological knowledge and resilience persist, offering entry points for justice-oriented, community-led recovery. Integrating environmental concerns into post-conflict planning is essential for both ecosystem recovery and durable peace.
Resum: Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ecologia Terrestre.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria. Creative Commons
Llengua: Anglès
Col·lecció: Programa de Doctorat en Ecologia Terrestre
Document: Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada
Matèria: Síria ; Syria ; Siria ; Guerra ; Warfare ; Conservació ; Conservation ; Conservación ; Ciències Experimentals

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/696249


8.3 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2026-01-10, darrera modificació el 2026-01-11



   Favorit i Compartir