| Data: |
2025 |
| Resum: |
L'estudi dels processos cognitius involucrats a la conducta de mentir ha cristal·litzat en teories com la Teoria de la Manipulació de la Informació (IMT2), o la Teoria Atenció-Decisió-Construcció-Acció (ADCAT), descrivint el paper de diverses funcions com la memòria, les funcions executives o la inhibició, entre d'altres. Així mateix, el coneixement derivat d'aquest camp ha sigut emprat a procediments d'avaluació de la credibilitat del testimoni, si bé actualment les tècniques criterials de credibilitat amb població adulta no gaudeixen de la fiabilitat i validesa necessàries per a la seva aplicació al camp judicial, de gran transcendència per als procediments judicials. Aquesta tesi doctoral té com objectiu l'estudi del paper de la memòria episòdica i semàntica, i el processament de la informació en la fabricació de relats falsos, així com el seu impacte a la distinció de relats (des)honestos mitjançant el Criteria-Based Content Analysis (CBCA). D'altra banda, la irrupció de programari de processament de text ha proposat nous enfocaments d'anàlisi en gran diversitat de camps, inclosa la psicologia del testimoni, si bé mai s'ha aplicat de forma conjunta amb la CBCA. Per aquestes raons, es pretén comprovar la complementarietat entre l'anàlisi de contingut mitjançant CBCA i el software de processament de text Linguistic Inquire Word Count (LIWC). El primer estudi va comptar amb una mostra de 142 participants. Després de proporcionar consentiment informat, varen completar les tasques d'Associacions Remotes (pensament convergent) i d'Usos Alternatius (pensament divergent). Posteriorment, varen elaborar un relat veraç o fals d'agressió sexual, segons la seva experiència prèvia. A continuació, varen completar el qüestionari per informar de les memòries prèvies emprades a la fabricació del relat. Finalment, dos jutgesses expertes en l'anàlisi de credibilitat del testimoni, varen analitzar els relats mitjançant CBCA. Altrament, es va elaborar una revisió sistemàtica per conèixer l'estat de l'art en relació amb la classificació de textos veraços i falsos mitjançant programari. Es va seguir la guia PRISMA, incloent 27 publicacions i 36 experiments, entre el 2003 i el 2020. Per al segon estudi, es varen incloure 139 relats del primer estudi analitzats amb CBCA i LIWC, i es va desenvolupar un total de 3 models de regressió logística binaria de classificació de relats. Els resultats obtinguts aporten evidència de la contribució de la memòria episòdica i no la semàntica a la fabricació de relats falsos. També, el processament divergent de la informació es va associar a la fabricació de relats i no a la recuperació de memòria episòdica. També, l'ús de memòries episòdiques va impactar a l'anàlisi de CBCA, augmentant la presència de criteris i la valoració final. Per la seva banda, la revisió sistemàtica va evidenciar una limitada sistematització del camp d'estudi, si bé s'han obtingut tasses de classificació correcte mitges del 73,34% i fins a un 98% amb models multimodals. Els resultats obtinguts a l'estudi 2 mostren que els 3 models de classificació van ser significatius i, en la línia dels resultats de la revisió sistemàtica, es va observar un rendiment superior del model de classificació Ad Hoc multimodal, i es va obtenir una tassa de classificació correcte del 94%. En síntesi, els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral aporten evidència sobre el pensament episòdic futur com a mecanisme cognitiu que subjau a la fabricació de relats falsos, a més de l'impacte d'emprar memòries episòdiques a l'anàlisi CBCA, aportant noves possibilitats a l'elaboració de protocols d'entrevista i anàlisi de contingut. Per finalitzar, s'ha aportat evidència de la complementarietat de l'anàlisi CBCA i LIWC a la classificació de relats, obrint noves possibilitats a l'anàlisi de la credibilitat en víctimes adultes de violència sexual. |
| Resum: |
El estudio de los procesos cognitivos involucrados en la conducta de mentir ha cristalizado en teorías como la Teoría de la Manipulación de la Información 2 (IMT2), o la Teoría Atención-Decisión-Construcción-Acción (ADCAT), describiendo el papel de diversas funciones como la memoria, las funciones ejecutivas o la inhibición, entre otras. Asimismo, el conocimiento derivado de este campo ha sido empleado en procedimientos de evaluación de la credibilidad del testigo, si bien actualmente, las técnicas criteriales de credibilidad en población adulta no gozan de la fiabilidad y validez necesarias para su aplicación en el campo judicial, de gran trascendencia para los procedimientos judiciales. Esta tesis doctoral tiene como objetivo el estudio el papel de la memoria episódica y semántica, y el procesamiento de la información en la fabricación de relatos falsos, así como su impacto en la distinción de relatos (des)honestos mediante Criteria-Based Content Analisis (CBCA). Por otro lado, la irrupción de programas de procesamiento de texto ha propuesto nuevos enfoques de análisis en gran diversidad de campos, incluida la psicología del testigo, si bien nunca se han aplicado de forma conjunta con CBCA. Por estas razones, se pretende comprobar la complementariedad entre el análisis de contenido mediante CBCA y el software de procesamiento de texto Linguistic Inquire Word Count (LIWC). El primer estudio contó con una muestra de 142 participantes. Después de proporcionar consentimiento informado, completaron las tareas de Asociaciones Remotas (pensamiento convergente) y de Usos Alternativos (pensamiento divergente). Posteriormente elaboraron un relato veraz o falso de agresión sexual, según su experiencia previa. A continuación, completaron el cuestionario para reportar las memorias previas empleadas en la fabricación del relato. Finalmente, dos juezas expertas en análisis de credibilidad del testigo, analizaron los relatos mediante CBCA. Por otro lado, se elaboró una revisión sistemática para conocer el estado del arte en relación con la clasificación de textos veraces y falsos mediante software. Para ello, se empleó guía PRISMA, incluyéndose un total de 27 publicaciones y 36 experimentos, entre el 2003 y 2020. Para el segundo estudio se incluyeron un total de 139 relatos del primer estudio analizados mediante CBCA y software LIWC, y se desarrolló un total de 3 modelos de regresión logística binaria de clasificación de los relatos. Los resultados obtenidos arrojan evidencia sobre la contribución de la memoria episódica y no de la semántica en la fabricación de relatos falsos. También, el procesamiento divergente de la información se asoció a la fabricación de relatos y no a la recuperación de memoria episódica. Además, el empleo de memoria episódica impactó en el análisis CBCA aumentando la presencia de criterios, y la valoración final. Por su parte, la revisión sistemática arrojó evidencia sobre la sistematización limitada en el campo de estudio, si bien se han obtenido tasas de clasificación correcta medias del 73,34% y hasta un 98% con modelos multimodales. Los resultados obtenidos en el estudio 2 muestran que los 3 modelos de clasificación fueron significativos y, en la línea de los resultados de la revisión sistemática, se observó un rendimiento superior del modelo clasificación Ad Hoc multimodal, y se obtuvo una tasa de clasificación correcta del 94%. En síntesis, los resultados obtenidos en esta tesis doctoral arrojan evidencia sobre el pensamiento episódico futuro como mecanismo cognitivo que subyace a la fabricación de relatos falsos, además del impacto del empleo de memorias episódicas en el análisis CBCA, aportando nuevas posibilidades en la elaboración de protocolos de entrevista y análisis de contenido. Para finalizar, se aportó evidencia sobre la complementariedad del análisis CBCA y LIWC en la clasificación de relatos, abriendo nuevas posibilidades en análisis de la credibilidad en víctimas adultas de violencia sexual. |
| Resum: |
The study of the cognitive processes involved in deceptive behaviour has crystallised into theories such as the Information Manipulation Theory 2 (IMT2) and the Activation-Decision-Construction-Action Theory (ADCAT), which describe the role of various functions, including memory, executive functions, and inhibition, among others. Furthermore, the knowledge derived from this field has been applied to procedures for assessing witness credibility. However, at present, credibility assessment techniques based on content criteria in adult populations lack the necessary reliability and validity for use in the legal domain, where they hold significant relevance. This doctoral thesis aims to examine the role of episodic and semantic memory, as well as information processing, in the fabrication of false narratives, and their impact on the distinction between (dis)honest accounts through Criteria-Based Content Analysis (CBCA). Moreover, the emergence of text-processing software has proposed novel analytical approaches across a wide range of fields, including eyewitness psychology. Nevertheless, these have never been applied in conjunction with CBCA. For these reasons, this thesis seeks to examine the complementarity between content analysis via CBCA and the Linguistic Inquiry and Word Count (LIWC) text-processing software. The first study involved a sample of 142 participants. After providing informed consent, participants completed the Remote Associates Task (convergent thinking) and the Alternative Uses Task (divergent thinking). They then produced either a truthful or fabricated account of a sexual assault, based on their prior experience. Subsequently, they completed a questionnaire to report the memories employed in the construction of the narrative. Finally, two expert judges in witness credibility analysis assessed the accounts using CBCA. In addition, a systematic review was conducted to assess the current state of the art concerning the classification of truthful and fabricated texts using software. The PRISMA guidelines were followed, yielding a total of 27 publications and 36 experiments between 2003 and 2020. The second study included a total of 139 narratives from the first study, analysed using both CBCA and LIWC software. Three binary logistic regression models were developed to classify the narratives. The results provide evidence for the contribution of episodic memory-but not semantic memory-to the fabrication of false narratives. Furthermore, divergent information processing was associated with narrative fabrication rather than episodic memory retrieval. Additionally, the use of episodic memory influenced CBCA analysis by increasing the presence of content criteria and the final evaluative judgement. The systematic review also revealed limited standardisation in the field, although average correct classification rates of 73. 34%-and up to 98% with multimodal models-were reported. The results from Study 2 showed that all three classification models were statistically significant. Consistent with the systematic review, the ad hoc multimodal classification model yielded the highest performance, achieving a correct classification rate of 94%. In summary, the findings of this doctoral thesis provide evidence for future episodic thinking as a cognitive mechanism underlying the fabrication of false narratives, as well as the impact of episodic memory use on CBCA analysis. These results offer new avenues for the development of interview protocols and content analysis procedures. Finally, the findings support the complementarity of CBCA and LIWC analyses in narrative classification, opening new possibilities for the credibility assessment of adult victims of sexual violence. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Comunicació i Canvi. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Psicologia de la Comunicació i Canvi |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Psicologia del testimoni ;
Witness psychology ;
Psicología del testigo ;
Psicologia cognitiva ;
Cognitive psychology ;
Psicología cognitiva ;
Psicologia forense ;
Forensic Psychology ;
Psicología forense ;
Ciències Experimentals ;
159.9 |
visitant ::
identificació
dir.
