| Data: |
2025 |
| Resum: |
El segon volum de memòries de Sebastià Juan Arbó, "Los hombres de la ciudad" (1982), constitueix un testimoni excepcional sobre les dinàmiques del camp cultural espanyol des de la Segona República fins a la Transició. L'autor hi desplegà un mosaic de la seva xarxa de relacions personals i professionals amb destacades figures literàries, artístiques, intel·lectuals i polítiques de l'època, des d'una perspectiva genuïna. Es presenta com una mena de testament literari en què Juan Arbó, fortament qüestionat per les seves decisions vitals i les seves postures ideològiques, cercà legitimar-se i es reivindicà com una de les grans plomes de la narrativa del seu temps. Un examen atent dels testimonis que documenten el procés de creació d'aquesta obra revela un ardu treball d'elaboració textual que es concreta en un dens panorama de variació. Davant d'aquesta evidència, cal preguntar-se si la intervenció de l'autor sobre l'obra es limità a la revisió estilística, o si implicà també una selecció i alteració del relat dels fets amb implicacions històrico-literàries. Aquest treball estudia els materials de gènesi del corpus memorialístic de Sebastià Juan Arbó amb la finalitat de validar la hipòtesi segons la qual, al llarg de les diferents fases d'escriptura d'aquest projecte, es produí una evolució significativa en la manera com l'autor representà retrospectivament les seves relacions amb el sistema literari espanyol i català, tant a l'interior com a l'exili. L'anàlisi delinea i problematitza el relat que l'escriptor construí sobre els aspectes més controvertits de la seva trajectòria. Amb aquest objectiu, s'aborda en primer lloc la intervenció realitzada sobre una part del Fons Sebastià Juan Arbó per tal d'identificar i definir amb garanties el corpus d'estudi i revertir-ne el deficient estat de conservació. S'analitza seguidament l'"usus scribendi" de l'autor, reconstruint minuciosament el seu obrador d'escriptura. S'emprèn la descripció documental dels registres arxivístics que contenen materials de creació de "Los hombres de la ciudad" i es traça la història textual de l'obra, que es revela com el resultat d'una complexa reelaboració d'articles periodístics i esborranys originals. La recensió dels diversos testimonis avala la precisió filològica de l'anàlisi posterior. El cos central de l'estudi s'organitza en tres grans blocs. El primer explora les reescriptures de l'experiència de la Guerra Civil, de les quals emergeixen vivències i judicis inèdits que evidencien l'evolució ideològica de l'escriptor. El segon se centra en la representació de l'exili literari republicà de 1939, marcada per un historial de tensions que reflecteix la manera com, des de l'interior, es pogueren construir i disputar les imatges dels escriptors de la diàspora, i viceversa. El tercer examina les interaccions de l'escriptor amb el camp cultural sota el franquisme, analitzant importants facetes de la seva trajectòria professional que encara presenten notables buits acadèmics. Finalment, els annexos divulguen diversos textos i documents inèdits, esmentats o comentats críticament al llarg del treball. Aquest recorregut permet aprofundir en les motivacions dels canvis observats, que revelen en molts casos un conflicte entre l'impuls testimonial i l'activació d'estratègies de preservació de l'autoimatge. Així, determinades reescriptures i supressions exposen canvis d'opinió, adulteracions, autocensures, autoesmenes i fins i tot tergiversacions del relat dels fets o de valoracions personals. D'aquesta manera, es posa en relleu la validesa de la metodologia emprada com a eina per objectivar els processos de construcció de la memòria privada, constituint una proposta original, complementària i productiva per abordar l'estudi de les escriptures del jo. |
| Resum: |
El segundo volumen de memorias de Sebastià Juan Arbó, "Los hombres de la ciudad" (1982), constituye un testimonio excepcional sobre las dinámicas del campo cultural español desde la Segunda República hasta la Transición. El autor desplegó en él un mosaico de su red de relaciones personales y profesionales con destacadas figuras literarias, artísticas, intelectuales y políticas de la época, desde una perspectiva genuina. Se presenta como una suerte de testamento literario en el que Juan Arbó, fuertemente cuestionado por sus decisiones vitales y sus posturas ideológicas, buscó legitimarse y se reivindicó como una de las grandes plumas de la narrativa de su tiempo. Un examen atento de los testimonios que documentan el proceso de creación de esta obra revela un arduo trabajo de elaboración textual que se concreta en un denso panorama de variación. Ante esta evidencia, cabe preguntarse si la intervención del autor sobre la obra se limitó a la revisión estilística, o si implicó también una selección y alteración del relato de los hechos con implicaciones histórico-literarias. Este trabajo estudia los materiales de génesis del corpus memorialístico de Sebastià Juan Arbó con el fin de validar la hipótesis según la cual, a lo largo de las diferentes fases de escritura de este proyecto, se produjo una evolución significativa en la manera en que el autor representó retrospectivamente sus relaciones con el sistema literario español y catalán tanto en el interior como en el exilio. El análisis delinea y problematiza el relato que el escritor construyó sobre los aspectos más controvertidos de su trayectoria. Con este fin, se aborda en primer lugar la intervención realizada sobre una parte del Fondo Sebastià Juan Arbó para identificar y definir con garantías el corpus de estudio y revertir su deficiente estado de conservación. Se analiza seguidamente el "usus scribendi" del autor, reconstruyendo minuciosamente su obrador de escritura. Se acomete la descripción documental de los registros archivísticos que contienen materiales de creación de "Los hombres de la ciudad" y se traza la historia textual de la obra, que se revela como el resultado de una compleja reelaboración de artículos periodísticos y borradores originales. La recensión de los distintos testimonios respalda la precisión filológica del análisis posterior. El cuerpo central del estudio se organiza en tres grandes bloques. El primero explora las reescrituras de la experiencia de la Guerra Civil, de las que emergen vivencias y juicios inéditos que evidencian la evolución ideológica del escritor. El segundo se centra en la representación del exilio literario republicano de 1939, marcada por un historial de tensiones que refleja la forma en que, desde el interior, se pudieron construir y disputar las imágenes de los escritores de la diáspora, y viceversa. El tercero examina las interacciones del escritor con el campo cultural bajo el franquismo, analizando importantes facetas de su trayectoria profesional que todavía presentan importantes vacíos académicos. Por último, los anejos divulgan diferentes textos y documentos inéditos, mencionados o comentados críticamente a lo largo del trabajo. Este recorrido permite profundizar en las motivaciones de los cambios observados, que revelan en muchos casos un conflicto entre el impulso testimonial y la activación de estrategias de preservación de la autoimagen. Así, determinadas reescrituras y supresiones exponen cambios de opinión, adulteraciones, autocensuras, autoenmiendas e incluso tergiversaciones del relato de los hechos o de valoraciones personales. De este modo, se pone de relieve la validez de la metodología empleada como herramienta para objetivar los procesos de construcción de la memoria privada, constituyendo una propuesta original, complementaria y productiva para abordar el estudio de las escrituras del yo. |
| Resum: |
The second volume of memoirs by Sebastià Juan Arbó, "Los hombres de la ciudad" (1982), constitutes an exceptional testimony to the dynamics of the Spanish cultural domain from the Second Republic to the Transition. In this work, the author lays out a mosaic of his network of personal and professional relationships with prominent literary, artistic, intellectual, and political figures of the time, from a genuine perspective. The text presents itself as a form of literary testament in which Juan Arbó, strongly criticized for his life choices and ideological stances, sought to legitimize himself and asserted his rightful place as one of the major voices in the narrative literature of his era. A close examination of the textual witnesses documenting the work's creation process reveals a laborious effort, resulting in extensive textual variations. Considering this evidence, it is worth asking whether the author's intervention in the work was limited to a stylistic revision, or whether it also involved a selection and alteration of the narrative of events, with historical and literary implications. This study examines the genetic materials of Sebastià Juan Arbó's memoir corpus to validate the hypothesis that, throughout the various stages of writing, a significant evolution occurred in how the author retrospectively represented his relationships with both the Spanish and Catalan literary systems, from within Spain and in exile. The analysis outlines and problematizes the narrative constructed by the writer around the most controversial aspects of his trajectory. To this end, the study begins with the intervention carried out on part of the Sebastià Juan Arbó Collection, aimed at reliably identifying and defining the corpus of the study, and at reversing its poor state of preservation. The author's "usus scribendi" is analysed, reconstructing his compositional practice in meticulous detail. The study includes a documentary description of the archival records containing materials related to the creation of "Los hombres de la ciudad", and traces the textual history of the work, which emerges as the result of a complex reworking of journalistic articles and original drafts. This review ensures the philological precision of the subsequent analysis. The core of the study is organised into three major sections. The first examines in depth the rewritings of the Civil War experience, from which previously unpublished experiences and judgements emerge. The second focuses on the representation of the Republican literary exile of 1939, shaped by a history of tensions that reflect how images of exiled writers were constructed and contested from Spain, and vice versa. The third examines the author's interactions with the cultural environment under Francoism, analysing important aspects of his professional trajectory that still present significant gaps in academic research. Finally, the appendices make available unpublished texts and documents referenced or critically discussed throughout the study. This exploration delves into the motivations behind these textual changes, which often reveal a conflict between testimonial intent and strategies of self-image preservation. In this way, certain rewritings and omissions expose changes of opinion, adulterations, self-censorship, self-corrections, and even distortions of factual accounts or personal judgements. Thus, the study highlights the value of the applied methodology as a tool to objectify the processes of private memory construction, offering an original, complementary, and productive approach to the study of self-writings. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyola. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Sebastià Juan Arbó ;
Gènesi i variació textual ;
Textual genesis and variation ;
Génesis y variación textual ;
Escriptures del jo ;
Self-writings ;
Escrituras del yo ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
