| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
La tesi investiga la gènesi i l'anàlisi de tots els aspectes, literaris i musicals, de l'obra més important de Pietro Mascagni, fruit de la col·laboració amb un dels més grans poetes de l'època, Gabriele D'Annunzio, amb un llibret que també és l'únic escrit expressament pel poeta per al gènere operístic. L'estat de la qüestió és força limitat i es limita a uns quants articles que només investiguen superficialment els aspectes històrics i deixen al descobert les qüestions musicals analítiques. A més, la informació i les fonts d'interès històric/musicològic per a Parisina són disperses i heterogènies, així com difícils de trobar, i cal reunir-les, en la mesura del possible, en un sol lloc com a punt de referència per a aquells que vulguin interessar-se per Parisina en un context científic, que és el que pretén fer el primer capítol. Una anàlisi densa de totes les facetes, inclosa la musical que mai no s'ha interpretat correctament, és una eina necessària per a una comprensió profunda d'una obra artística tan vasta nascuda de la col·laboració de dues personalitats centrals de la vida cultural del seu temps. L'anàlisi d'aquest drama no es pot esgotar en un grapat d'articles, ni tan sols en una monografia específica, com proposa la meva tesi doctoral. Per tant, espero que aquest sigui el punt de partida per a una necessària reconsideració de tota la producció mascagnana duta a terme en l'àmbit analític-científic, així com en el teatral, promovent finalment una edició crítica del text musical del qual aquest estudi és la base necessària, una interpretació i també un gravat finalment complet en cada compàs, com mai s'ha fet. La investigació s'estructura mitjançant la recopilació de totes les fonts disponibles i la recuperació de tots els assajos, petits i grans, passant inevitablement per les fonts principals (esborranys manuscrits i mecanografiats del llibret, manuscrits musicals i partitura impresa i partitura) que ens permeten dur a terme un estudi detallat de la música i el text. Després de l'examen de tot aquest material, he reconstruït els esdeveniments històrics que van conduir a la primera representació, proporcionant també una història detallada de les representacions fins a l'actualitat, completa amb ressenyes de l'època trobades en arxius històrics i hemeroteques, capaces de demostrar l'èxit públic de l'òpera. A continuació, reconstruiré la història dels talls que es van fer a la partitura en diverses ocasions, tant per l'autor després de la primera representació com per Gavazzeni després d'ell, continuant amb l'estudi del llibret i les seves formes poètiques, les analogies estilístiques amb la producció de D'Annunzio i els talls dels versos fets pel mateix Mascagni en les primeres etapes de la composició al text original del poeta-vident, tot això pertany al segon capítol que també és la base fonamental per comprendre les estructures musicals. El tercer capítol, en canvi, està completament dedicat als aspectes musicals, l'orquestració, els models formals i les construccions temàtiques, la dramatúrgia musical establerta per l'autor i la relació tan estreta que ha establert entre les paraules i la línia de cant intentant, com veurem, reviure cada paraula en una expressió musical. A l'última part d'aquest capítol també parlaré de les similituds amb altres obres contemporànies per concloure la demostració de la importància que aquesta obra va tenir en el desenvolupament del melodrama al llarg de la seva temporada més complexa i última gran. |
| Resumen: |
La tesis investiga la génesis y el análisis de todos los aspectos, literarios y musicales, de la obra más importante de Pietro Mascagni, fruto de la colaboración con uno de los poetas más importantes de la época, Gabriele D'Annnunzio, con un libreto que es, además, el único escrito expresamente por el poeta para el género operístico. El estado del arte es bastante limitado y se limita a unos pocos artículos que solo investigan superficialmente los aspectos históricos y dejan de lado las cuestiones analíticas musicales. Además, la información y las fuentes de interés histórico-musicológico sobre Parisina son dispersas, heterogéneas y difíciles de encontrar, por lo que es necesario reunirlas, en la medida de lo posible, en un único lugar como punto de referencia para quienes deseen interesarse por Parisina en un contexto científico, que es el objetivo del primer capítulo. Un análisis profundo de cada faceta, incluida la musical, que nunca se ha interpretado adecuadamente, es una herramienta necesaria para una comprensión profunda de una obra artística tan vasta, nacida de la colaboración entre dos personalidades centrales de la vida cultural de su tiempo. El análisis de este drama no puede agotarse en un puñado de artículos, ni siquiera en una monografía específica, como propone mi tesis doctoral. Por lo tanto, espero que este sea el punto de partida para una necesaria reconsideración de toda la producción de Mascagnan, tanto en el ámbito analítico-científico como en el teatral, promoviendo finalmente una edición crítica del texto musical, del que este estudio es la base necesaria, una interpretación y un grabado finalmente completos en cada compás, como nunca antes se había hecho. La investigación se estructura mediante la recopilación de todas las fuentes disponibles y la recuperación de todos los ensayos, pequeños y grandes, pasando inevitablemente por las fuentes principales (manuscritos y borradores mecanografiados del libreto, manuscritos musicales, partituras impresas y partituras) que nos permiten emprender un estudio detallado de la música y el texto. Tras el examen de todo este material, he reconstruido los acontecimientos históricos que condujeron a la primera representación, proporcionando también una historia detallada de las representaciones hasta la actualidad, completa con reseñas de la época encontradas en archivos históricos y hemerotecas, capaces de demostrar el éxito de público de la ópera. A continuación, reconstruiré la historia de los cortes realizados en la partitura en diversas ocasiones, tanto por el autor tras el estreno como por Gavazzeni posteriormente. Continuaré con el estudio del libreto y sus formas poéticas, las analogías estilísticas con la producción de D'Annunzio y los cortes de los versos realizados por el propio Mascagni en las primeras etapas de la composición con respecto al texto original del poeta-vidente. Todo esto corresponde al segundo capítulo, que también constituye la base fundamental para comprender las estructuras musicales. El tercer capítulo, en cambio, está dedicado íntegramente a los aspectos musicales, la orquestación, los modelos formales y las construcciones temáticas, la dramaturgia musical establecida por el autor y la estrecha relación que ha establecido entre las palabras y la línea cantada, intentando, como veremos, revivir cada palabra en una expresión musical. En la última parte de este capítulo, también abordaré las similitudes con otras obras contemporáneas para concluir demostrando la importancia que esta obra tuvo en el desarrollo del melodrama a lo largo de su más compleja y última gran etapa. |
| Resumen: |
The thesis investigates the genesis and analysis of every aspect, literary and musical, of the most important work of Pietro Mascagni, the result of the collaboration with one of the greatest poets of the time Gabriele D'Annnunzio, with a libretto that is also the only one expressly written by the Poet for the operatic genre. The state of the art is rather limited and limited to a few articles that only superficially investigate the historical aspects and leave the analytical musical questions uncovered. Furthermore, the information and sources of historical/musicological interest for Parisina are scattered and heterogeneous as well as difficult to find and it is necessary to gather them, as far as possible, in a single location as a point of reference for those who want to be interested in Parisina in a scientific context, which is what the first chapter aims to do. A dense analysis of every facet, including the musical one that has never been properly performed, is a necessary tool for a deep understanding of such a vast artistic work born from the partnership of two central personalities of the cultural life of their time. The analysis of this drama cannot be exhausted in a handful of articles, even in a specific monograph, as my doctoral thesis proposes. I therefore hope that this is the starting point for a necessary reconsideration of all Mascagnan production carried out in the analytical-scientific field, as well as in the theatrical one, finally promoting a critical edition of the musical text of which this study is the necessary basis, a performance and also an engraving finally complete in every bar, such as has never been done. The investigation is structured through the collection of all available sources and the retrieval of all the essays, small and large, inevitably passing through the main sources (manuscript and typewritten drafts of the libretto, musical manuscripts and printed score and score) that allow us to undertake a detailed study of the music and the text. Following the examination of all this material, I have reconstructed the historical events that led to the first performance, also providing a detailed history of the performances up to the present day, complete with reviews of the time found in historical archives and newspaper libraries, capable of demonstrating the public success of the opera. I will then reconstruct the history of the cuts that were made to the score on several occasions, both by the author after the first performance and by Gavazzeni after him, continuing then with the study of the libretto and its poetic forms, stylistic analogies with D'Annunzio's production and the cuts of the verses made by Mascagni himself in the early stages of composition to the original text of the poet-seer, all this pertains to the second chapter which is also the founding basis for understanding the musical structures. The third chapter is instead entirely dedicated to the musical aspects, the orchestration, the formal models and thematic constructions, the musical dramaturgy set up by the author and the very close relationship that he has set up between the words and the singing line trying, as we will see, to revive each single word in a musical expression. In the last part of this chapter I will also talk about the similarities with other contemporary works to conclude the demonstration of the importance that this work had in the development of melodrama throughout its most complex and last great season. |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia. |
| Derechos: |
Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Òpera ;
Opera ;
Ópera ;
Opera lirica ;
Ciències Humanes |
visitante ::
identificación
