| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquest treball de recerca analitza el rol polític i simbòlic dels arxius del Ministeri de Relacions Exteriors, amb èmfasi en l' ús de l' arxiu colonial com a instrument de poder de l'Estat en la construcció d' una narrativa historiogràfica nacionalista, centrada en les diferències limítrofes amb el Perú. A través d' una metodologia interdisciplinària, que vincula l' arxivística i la història, es demostra que els arxius, particularment l' Arxiu de Límits i la Mapoteca històrica, van funcionar com a dispositius del poder estatal per legitimar reclamacions sobiranes mitjançant la selecció i reserva de documents colonials i cartogràfics. L'estudi reconstrueix la institucionalització d'aquests repositoris i destaca la missió encomanada als enviats especials, com Federico González Suárez i Enrique Vacas Galindo, entre d'altres, que van recopilar documents als arxius europeus per sustentar la posició equatoriana; així com la producció de mapes, com els de Manuel Villavicencio, Vacas Galindo i Teodoro Wolf, que van representar l'Amazònia com un espai "imaginat" més que ocupat. L' Estat va controlar l' accés a aquests documents, amb els quals va consolidar una memòria oficial victimista que va marginar les memòries dels pobles amazònics. La investigació destaca els arxius com a construccions socials que reflecteixen i reprodueixen relacions de poder. Finalment, es proposa una relectura crítica del territori i l' espai, des de la geografia històrica, que supera el discurs tradicional i evidencia les bretxes entre les narratives de l' Estat i la realitat socioespacial. Paraules clau: Arxivística, història, arxius, memòria nacional, cartografia, conflicte Equador-Perú, poder estatal, territori, espai social. |
| Resum: |
Este trabajo de investigación analiza el rol político y simbólico de los archivos del Ministerio de Relaciones Exteriores, con énfasis en el uso del archivo colonial como instrumento de poder del Estado en la construcción de una narrativa historiográfica nacionalista, centrada en el diferendo limítrofe con el Perú. A través de una metodología interdisciplinaria, que vincula la archivística y la historia, se demuestra que los archivos, particularmente el Archivo de Límites y la Mapoteca histórica, funcionaron como dispositivos del poder estatal para legitimar reclamos soberanos mediante la selección y reserva de documentos coloniales y cartográficos. El estudio reconstruye la institucionalización de esos repositorios y destaca la misión encomendada a los enviados especiales, como Federico González Suárez y Enrique Vacas Galindo, entre otros, que recopilaron documentos en los archivos europeos para sustentar la posición ecuatoriana; así como la producción de mapas, como los de Manuel Villavicencio, Vacas Galindo y Teodoro Wolf, que representaron la Amazonía como un espacio "imaginado" más que ocupado. El Estado controló el acceso a estos documentos, con los que consolidó una memoria oficial victimista que marginó las memorias de los pueblos amazónicos. La investigación destaca a los archivos como construcciones sociales que reflejan y reproducen relaciones de poder. Finalmente, se propone una relectura crítica del territorio y el espacio, desde la geografía histórica, que supera el discurso tradicional y evidencia las brechas entre las narrativas del Estado y la realidad socio-espacial. Palabras clave: Archivística, historia, archivos, memoria nacional, cartografía, conflicto Ecuador-Perú, poder estatal, territorio, espacio social. |
| Resum: |
ABSTRACT This research paper analyzes the political and symbolic role of the archives of the Ministry of Foreign Affairs, emphasizing the use of the colonial archive as an instrument of state power in the construction of a nationalist historiographical narrative centered on the border dispute with Peru. Through an interdisciplinary methodology that links archival science and history, it demonstrates that the archives, particularly the boundary archive and the historical map library, functioned as devices of state power to legitimize sovereign claims through the selection and reservation of colonial and cartographic documents. The study reconstructs the institutionalization of these repositories and highlights the mission entrusted to special envoys, such as Federico González Suárez and Enrique Vacas Galindo, among others, who compiled documents in European archives to support the Ecuadorian position; as well as the production of maps, such as those by Manuel Villavicencio, Vacas Galindo, and Teodoro Wolf, which represented the Amazon as an "imagined# rather than an occupied space. The State controlled access to these documents, consolidating an official victim-centered memory that marginalized the memories of the Amazonian peoples. The research highlights archives as social constructions that reflect and reproduce power relations. Finally, a critical reinterpretation of territory and space, based on historical geography, is proposed, which goes beyond traditional discourse and highlights the gaps between State narratives and socio-spatial reality. Keywords: Archival science, history, archives, national memory, cartography, Ecuador-Peru conflict, state power, territory, social space. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Arxius ;
Archives ;
Archivos ;
Història ;
History ;
Historia ;
Equador ;
Ecuador ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
