| Data: |
2026 |
| Resum: |
La tesi doctoral, presentada sota la modalitat de compendi de publicacions, aborda la memòria oral i audiovisual com a elements centrals en la configuració del patrimoni immaterial contemporani a Catalunya, establint paral·lelismes amb altres contextos internacionals. El treball s'articula en tres grans blocs que estructuren tant la recerca com l'anàlisi, amb l'objectiu de proporcionar una mirada crítica sobre les polítiques de memòria, la història oral i el patrimoni audiovisual en l'àmbit cultural, social i institucional. El primer bloc, "Recerca doctoral", proporciona el marc general de la recerca i els fonaments que la sostenen. S'hi analitzen les etapes de la investigació des de la seva gènesi fins a la definició del projecte de tesi, passant per l'experiència prèvia en el treball de camp etnogràfic i la creació del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. Aquestes etapes inclouen la implicació professional en projectes de memòria oral i audiovisual, la creació de metaarxius d'entrevistadors i l'anàlisi crítica dels contextos institucionals que han permès el desenvolupament del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. El segon bloc, "Cartografia teòrica del camp de la memòria", explora el marc conceptual i teòric de la recerca, vinculant els debats internacionals sobre memòria, història oral i patrimoni immaterial amb la recerca catalana. Es proposa una cartografia que explora les tensions entre història i memòria, així com les transformacions contemporànies que associem a la memòria col·lectiva i el patrimoni immaterial. Es defineixen les genealogies del camp de la memòria i s'explica la relació de la recerca catalana amb altres estudis nacionals i internacionals. L'apartat posiciona el Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic com a element central de les polítiques públiques de memòria, i discuteix el paper de les pràctiques patrimonials en la preservació i divulgació de la memòria col·lectiva. En el tercer bloc, "Metodologia", es descriuen les preguntes de recerca i les tècniques utilitzades en el treball de camp. A més, s'expliquen els criteris de selecció dels estudis de cas, les estratègies de treball de camp i d'anàlisi de les entrevistes. La metodologia combina tècniques etnogràfiques, documentals i comparatives, i es presenta el procés de creació del compendi de publicacions, integrant els materials etnogràfics, teòrics i documentals de la recerca. La segona part, dedicada al "Compendi", recopila vuit publicacions -articles i capítols de llibre- que constitueixen el nucli científic de la recerca. Aquestes publicacions s'estructuren en dos grups: les publicacions "nuclears", que configuren el cos teòric, metodològic i empíric de la tesi, i les publicacions "complementàries", que amplien la discussió i reforcen la coherència global de l'aportació científica. Aquesta part inclou una reflexió detallada sobre la construcció interna del compendi i la coherència entre els diferents textos. La tercera part, "Anàlisi i conclusions", contextualitza i analitza les vuit publicacions que formen el compendi. A partir de la síntesi general dels resultats, s'avalua la inserció del cas català en marcs estatals i transnacionals, així com les transformacions metodològiques i institucionals derivades de les polítiques públiques de memòria. Es presenten les aportacions i limitacions identificades durant la recerca i s'exploren noves línies de recerca futura, amb un enfocament especial en el paper de les polítiques de memòria com a motor de dinamització cultural i social. La tesi es completa amb una àmplia bibliografia i annexos que inclouen fitxes tècniques, taules de dades i transcripcions de les entrevistes realitzades durant el treball de camp. La tesi, en conjunt, aporta una nova perspectiva en l'estudi de la memòria col·lectiva, la història oral i el patrimoni audiovisual, consolidant-se com una contribució fonamental a l'antropologia social i cultural. |
| Resum: |
La tesis doctoral, presentada bajo la modalidad de compendio de publicaciones, aborda la memoria oral y audiovisual como elementos centrales en la configuración del patrimonio inmaterial contemporáneo en Cataluña, estableciendo paralelismos con otros contextos internacionales. El trabajo se articula en tres grandes bloques que estructuran tanto la investigación como el análisis, con el objetivo de proporcionar una mirada crítica sobre las políticas de memoria, la historia oral y el patrimonio audiovisual en el ámbito cultural, social e institucional. El primer bloque, "Investigación doctoral", proporciona el marco general de la investigación y los fundamentos que la sostienen. Se analizan las etapas de la investigación desde su génesis hasta la definición del proyecto de tesis, pasando por la experiencia previa en el trabajo de campo etnográfico y la creación del Banco Audiovisual de Testigos del Memorial Democrático. Estas etapas incluyen la implicación profesional en proyectos de memoria oral y audiovisual, la creación de metaarquivos de entrevistadores y el análisis crítico de los contextos institucionales que han permitido el desarrollo del Banco Audiovisual de Testigos del Memorial Democrático. El segundo bloque, "Cartografía teórica del campo de la memoria", explora el marco conceptual y teórico de la investigación, vinculando los debates internacionales sobre memoria, historia oral y patrimonio inmaterial con la investigación catalana. Se propone una cartografía que explora las tensiones entre historia y memoria, así como las transformaciones contemporáneas que asociamos a la memoria colectiva y el patrimonio inmaterial. Se definen las genealogías del campo de la memoria y se explica la relación de la investigación catalana con otros estudios nacionales e internacionales. El apartado posiciona el Banco Audiovisual de Testigos del Memorial Democrático como elemento central de las políticas públicas de memoria, y discute el papel de las prácticas patrimoniales en la preservación y divulgación de la memoria colectiva. En el tercer bloque, "Metodología", se describen las preguntas de investigación y las técnicas utilizadas en el trabajo de campo. Además, se explican los criterios de selección de los estudios de caso, las estrategias de trabajo de campo y el análisis de las entrevistas. La metodología combina técnicas etnográficas, documentales y comparativas, y se presenta el proceso de creación del compendio de publicaciones, integrando los materiales etnográficos, teóricos y documentales de la investigación. La segunda parte, dedicada al "Compendio", recopila ocho publicaciones -artículos y capítulos de libro- que constituyen el núcleo científico de la investigación. Estas publicaciones se estructuran en dos grupos: las publicaciones "nucleares", que configuran el cuerpo teórico, metodológico y empírico de la tesis, y las publicaciones "complementarias", que amplían la discusión y refuerzan la coherencia global de la aportación científica. Esta parte incluye una reflexión detallada sobre la construcción interna del compendio y la coherencia entre los diferentes textos. La tercera parte, "Análisis y conclusiones", contextualiza y analiza las ocho publicaciones que forman el compendio. A partir de la síntesis general de los resultados, se evalúa la inserción del caso catalán en marcos estatales y transnacionales, así como las transformaciones metodológicas e institucionales derivadas de las políticas públicas de memoria. Se presentan las aportaciones y limitaciones identificadas durante la investigación y se exploran nuevas líneas de investigación futura, con un enfoque especial en el papel de las políticas de memoria como motor de dinamización cultural y social. La tesis se completa con una amplia bibliografía y anexos que incluyen fichas técnicas, tablas de datos y transcripciones de las entrevistas realizadas durante el trabajo de campo. La tesis, en conjunto, aporta una nueva perspectiva en el estudio de la memoria colectiva, la historia oral y el patrimonio audiovisual, consolidándose como una contribución fundamental a la antropología social y cultural. |
| Resum: |
The doctoral thesis, presented under the modality of a compendium of publications, addresses oral and audiovisual memory as central elements in the configuration of contemporary intangible heritage in Catalonia, establishing parallels with other international contexts. The work is structured into three main sections that organize both the research and the analysis, with the aim of providing a critical perspective on memory politics, oral history, and audiovisual heritage in the cultural, social, and institutional spheres. The first section, "Doctoral Research", provides the general framework of the research and the foundations that support it. It analyzes the stages of the research from its genesis to the definition of the thesis project, including prior experience in ethnographic fieldwork and the creation of the Audiovisual Testimonies Bank of the Memorial Democràtic. These stages involve professional engagement in oral and audiovisual memory projects, the creation of interviewer meta-archives, and critical analysis of the institutional contexts that have enabled the development of the Memorial Democràtic's Audiovisual Testimonies Bank. The second section, "Theoretical Cartography of the Memory Field", explores the conceptual and theoretical framework of the research, linking international debates on memory, oral history, and intangible heritage with Catalan research. It proposes a cartography that explores tensions between history and memory, as well as contemporary transformations associated with collective memory and intangible heritage. The genealogies of the memory field are defined, and the relationship of Catalan research with other national and international studies is explained. This section positions the Memorial Democràtic's Audiovisual Testimonies Bank as a central element in public memory policies and discusses the role of heritage practices in the preservation and dissemination of collective memory. In the third section, "Methodology", the research questions and the techniques used in the fieldwork are described. It also explains the criteria for selecting case studies, fieldwork strategies, and interview analysis. The methodology combines ethnographic, documentary, and comparative techniques and presents the process of creating the compendium of publications, integrating ethnographic, theoretical, and documentary materials from the research. The second part, dedicated to the "Compendium", compiles eight publications-articles and book chapters-that constitute the scientific core of the research. These publications are structured into two groups: the "nuclear" publications, which form the theoretical, methodological, and empirical body of the thesis, and the "complementary" publications, which broaden the discussion and reinforce the overall coherence of the scientific contribution. This section includes a detailed reflection on the internal construction of the compendium and the coherence between the various texts. The third part, "Analysis and Conclusions", contextualizes and analyzes the eight publications that make up the compendium. Based on the general synthesis of results, it evaluates the integration of the Catalan case within national and transnational frameworks, as well as the methodological and institutional transformations arising from public memory policies. The contributions and limitations identified during the research are presented, and new lines of future research are explored, with a special focus on the role of memory politics as a driver of cultural and social dynamization. The thesis is completed with an extensive bibliography and annexes that include technical sheets, data tables, and transcriptions of the interviews conducted during the fieldwork. The thesis, as a whole, offers a new perspective in the study of collective memory, oral history, and audiovisual heritage, establishing itself as a fundamental contribution to social and cultural anthropology. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Memòria oral ;
Oral memory ;
Memoria oral ;
Patrimoni immaterial ;
Intangible heritage ;
Patrimonio inmaterial ;
Antropologia audiovisual ;
Audiovisual anthropology ;
Antropología audiovisual ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
