| Additional title: |
Breaking with the horizon of democratic emancipation policy : a free variation based on Lyotard's anamnesis |
| Additional title: |
Romper con el horizonte de la política de emancipación democrática : una variación libre a partir de la anamnesis lyotardiana |
| Additional title: |
Rompre amb l'horitzó de la política d'emancipació democràtica : una variació lliure des de l'anamnesi liotardiana |
| Date: |
2026 |
| Abstract: |
The aim of this article is to identify how policies of democratic emancipation (and in particular the policy that conceives of an ethical form of democracy linked to the shared pursuit of the common good) regularly come to make emancipation a prerequisite for the establishment of a fully realised democracy, and how, unable to rely on the two possibilities of revolution and collective catastrophe, these policies end up resorting to an "essentialisation" of what they seek to establish. The unique work of "anamnesis" carried out by J. -F. Lyotard, particularly in the later period of his work, allows us to identify the considerable harms or "wrongs" produced by this essentialisation. Beyond that, it allows us to call into question all modern policies founded on "the Idea of the emancipation of humanity" as well as the very gesture of "politics" as a project to found a city by assigning a "common" to humankind. Another mode of political engagement and activism-rooted in the heart of the world-can then unfold. |
| Abstract: |
L'objectiu aquí és qüestionar i desafiar la configuració que ens fa pensar en la democràcia sota l'horitzó de l'emancipació (la fi dels règims i dels desitjos de dominació) i l'adveniment de l'eticopolítica (la recerca compartida del bé comú). L'activisme eticopolític pot reivindicar la naturalesa ordinària de les experiències ètiques, però es veu portat a fer de l'emancipació un requisit previ per a l'establiment d'una democràcia plenament desenvolupada. Però, com que els dos camins de la revolució i la catàstrofe col·lectiva resulten problemàtics, l'activisme acaba recorrent a una «essencialització» del que pretén establir. El treball únic d'«anamnesi», dut a terme per J. -F. Lyotard, permet identificar els principals atacs o «errors» (torts) que produeix aquesta essencialització. Més enllà d'això, ens permet qüestionar totes les polítiques modernes d'emancipació (democràtiques i no democràtiques) i el mateix acte de la «política» com el desig de fundar una ciutat assignant un punt en comú als homes. Una altra forma de vida i d'acció -al cor del món- comença llavors a prendre forma. |
| Abstract: |
El objetivo aquí es cuestionar y desafiar la configuración que nos hace pensar en la democracia bajo el horizonte de la emancipación (el fin de los regímenes y los deseos de dominación) y el advenimiento de la eticopolítica (la búsqueda compartida del bien común). El activismo eticopolítico puede reivindicar la naturaleza ordinaria de las experiencias éticas, pero se ve obligado a hacer de la emancipación un prerrequisito para el establecimiento de una democracia plena. Sin embargo, dado que las dos vías de la revolución y la catástrofe colectiva resultan problemáticas, el activismo termina recurriendo a una «esencialización» de lo que pretende establecer. El singular trabajo de «anamnesis» realizado por J. -F. Lyotard permite identificar los principales ataques o «errores» (torts) que esta esencialización produce. Además, nos permite cuestionar todas las políticas modernas de emancipación (democráticas y no democráticas) y el propio acto de la «política» como el deseo de fundar una ciudad mediante la asignación de una comunidad de hombres. Entonces, en el corazón del mundo, comienza a tomar forma otra forma de vida y de acción. |
| Abstract: |
Il s'agit de repérer comment les politiques d'émancipation démocratique (et notamment la politique qui conçoit une forme éthique de la démocratie liée à la recherche en commun du bien commun) en viennent régulièrement à faire de l'émancipation une condition préalable à l'instauration d'une démocratie accomplie, et comment, faute de pouvoir compter sur les deux éventualités de la révolution et de la catastrophe collective, ces politiques en viennent à recourir à une « essentialisation » de ce qu'elles cherchent à fonder. Le travail singulier d'« anamnèse » mené par J. -F. Lyotard, particulièrement dans la dernière période de son oeuvre, permet d'identifier les atteintes ou « torts » considérables que produit cette essentialisation. Au-delà, il permet de mettre en cause toutes les politiques modernes fondées sur « l'Idée de l'émancipation de l'humanité » ainsi que le geste même de « la politique » comme projet de fonder une cité en assignant un « commun » des hommes. Un autre mode d'engagement et de militance politiques - et qui s'inscrit au coeur du monde - peut alors se déployer. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Francès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Lyotard ;
Democràcia ;
Emancipació ;
Dominació ;
Eticopolítica ;
Anamnesi ;
Ciutat ;
Comú ;
Política ;
Democracy ;
Emancipation ;
Domination ;
Ethico-politics ;
Anamnesis ;
City ;
Commonality ;
Politics ;
Democracia ;
Emancipación ;
Dominación ;
Ciudad ;
Común ;
Démocratie ;
Émancipation ;
Éthico-politique ;
Anamnèse ;
Cité ;
Commun ;
Politique |
| Published in: |
Enrahonar, Vol. 76 (2026) , p. 61-77 (Articles) , ISSN 2014-881X |
guest ::
(CY Cergy Paris Université)
