tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Additional title: |
Direcció algorítmica i decisions automatitzades en el treball de plataformes : reptes per a la protecció dels drets laborals en el marc nacional i comunitari |
| Additional title: |
Algorithmic management and automated decision-making in platform work : challenges for the protection of labor rights within the national and EU framework |
| Date: |
2026 |
| Abstract: |
La transformació digital de les relacions laborals ha suposat l'aparició de noves formes d'organització del treball, especialment en l'àmbit de les plataformes digitals, on l'ús de sistemes algorítmics capaços d'organitzar, supervisar i avaluar l'activitat de les persones treballadores, ha comportat a una suma de canvis en el paradigma actual. Per això, el present treball analitza l'impacte de la direcció algorítmica en l'àmbit laboral, atesos els problemes que aquesta planteja en relació amb la qualificació jurídica de la relacions laborals, la protecció dels drets fonamentals i les garanties enfront de la presa de decisions automatitzades, entre altres elements. Per a això, s'estudia el marc normatiu espanyol i comunitari, amb especial atenció a l'evolució jurisprudencial, la denominada “Llei Rider”, la Directiva (UE) 2024/2831 i el Reglament (UE) 2024/1689 d'Intel·ligència Artificial. D'aquesta manera, l'anàlisi permet observar que la utilització d'algorismes no suposa la desaparició del poder de direcció empresarial, sinó una nova manera d'exercir-lo, reforçant els mecanismes de control i generant riscos vinculats a l'opacitat, la discriminació o la vulneració de la privacitat de les persones treballadores. En definitiva, la transparència algorítmica, la supervisió humana i la possibilitat d'impugnar les decisions automatitzades es configuren com a factors clau per a garantir una protecció efectiva dels drets laborals. |
| Abstract: |
The digital transformation of labour relations has led to the emergence of new forms of work organisation, especially in the field of digital platforms, where the use of algorithmic systems capable of organising, , monitoring and evaluating the activity of workers, has led to a sum of changes in the current paradigm. Therefore, this paper analyzes the impact of algorithmic management in the workplace, addressing the problems it poses in relation to the legal classification of labor relations, the protection of fundamental rights and guarantees against automated decision-making, among other elements. To this end, the Spanish and EU regulatory framework is studied, with special attention to the evolution of case law, the so-called "Rider Law", Directive (EU) 2024/2831 and Regulation (EU) 2024/1689 on Artificial Intelligence. In this regard, the analysis shows that the use of algorithms does not imply the disappearance of the employer’s managerial power, but rather a new way of exercising it, strengthening control mechanisms and generating risks related to opacity, discrimination or the infringement of workers’ privacy. Ultimately, algorithmic transparency, human oversight and the possibility of challenging automated decisions are configured as key factors to ensure effective protection of labour rights. |
| Abstract: |
La transformación digital de las relaciones laborales ha supuesto la aparición de nuevas formas de organización del trabajo, especialmente en el ámbito de las plataformas digitales, donde el uso de sistemas algorítmicos capaces de organizar, supervisar y evaluar la actividad de las personas trabajadoras, ha conllevado a una suma de cambios en el paradigma actual. Por ello, el presente trabajo analiza el impacto de la dirección algorítmica en el ámbito laboral, atendiendo a los problemas que esta plantea en relación con la calificación jurídica de la relaciones laborales, la protección de los derechos fundamentales y las garantías frente a la toma de decisiones automatizadas, entre otros elementos. Para ello, se estudia el marco normativo español y comunitario, con especial atención a la evolución jurisprudencial, la denominada “Ley Rider”, la Directiva (UE) 2024/2831 y el Reglamento (UE) 2024/1689 de Inteligencia Artificial. De esta manera, el análisis permite observar que la utilización de algoritmos no supone la desaparición del poder de dirección empresarial, sino una nueva forma de ejercerlo, reforzando los mecanismos de control y generando riesgos vinculados a la opacidad, la discriminación o la vulneración de la privacidad de las personas trabajadoras. En definitiva, la transparencia algorítmica, la supervisión humana y la posibilidad de impugnar las decisiones automatizadas se configuran como factores clave para garantizar una protección efectiva de los derechos laborales. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Language: |
Castellà |
| Studies: |
Drets sociolaborals [4313301] |
| Study plan: |
Màster Universitari en Drets Sociolaborals [1122] |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Subject: |
Direcció algorítmica ;
Treball en plataformes digitals ;
Decisions automatitzades ;
Transparència algorítmica ;
Drets laborals ;
Intel·ligència artificial ;
Algorithmic management ;
Digital platform work ;
Automated decision-making ;
Algorithmic transparency ;
Labour rights ;
Artificial intelligence ;
Dirección algorítmica ;
Trabajo en plataformas digitales ;
Decisiones automatizadas ;
Transparencia algorítmica ;
Derechos laborales ;
Inteligencia artificial |
guest ::
