| Títol variant: |
The Sonic Construction of the Order : The Office of Saint Dominic in the Coral 1022 Manuscript |
| Títol variant: |
La construcción sonora de la Orden : El Oficio de Santo Domingo del Coral 1022 |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
69 pàg. |
| Resum: |
Aquest Treball de Fi de Grau presenta una anàlisi interdisciplinària del Coral 1022 (I-Bsd), un manuscrit litúrgic de l’Orde de Predicadors conservat a Bolonya, datat del segle XIV. L’estudi se centra en l’Ofici de Sant Domènec, explorant com la música i el format material del llibre van esdevenir instruments fonamentals per a la construcció de la identitat sonora, política i intel·lectual de l’Orde. Metodologia i abastLa recerca s'articula sobre tres eixos principals:Arqueologia del manuscrit: S’ha realitzat un estudi codicològic i paleogràfic del còdex, analitzant el suport de pergamí, l’estructura dels quaternions i la notació musical bolonyesa del segle XIV. Aquesta anàlisi revela com la materialitat del Coral 1022 —el seu format monumental de faristol— no era només funcional, sinó una declaració de prestigi institucional davant l'entorn universitari bolonyès. Anàlisi de l’aparell icònic: Mitjançant l'estudi de les miniatures, especialment les inicials historiades als folis 1 i 21, s’ha vinculat el manuscrit amb el taller del Segon Mestre de San Domenico, subratllant com la iconografia del fundador funcionava com un mecanisme de legitimació teològica i propaganda. Transcripció crítica: L'eix central del treball és la transcripció a notació moderna dels cants de l’Ofici, des de l’inici fins al segon nocturn, i les Laudes, culminant amb l'antífona O lumen ecclesiae. La metodologia ha respectat el ritme lliure i la prosòdia llatina, seguint la tradició de la reforma litúrgica d’Humbert de Romans (1254). Conclusions principals La recerca demostra que el Coral 1022 va funcionar com una "constitució sonora". La unificació del cant —sota el principi del breviter et succinte— no només garantia la uniformitat ritual entre els frares itinerants de l'Orde, sinó que s'erigia en un "DNI" identitari que diferenciava els dominics d'altres ordes mendicants com els franciscans. L'estudi de les marques d'ús, els raspats i les esmenes als marges del manuscrit ha permès constatar que el còdex fou un dispositiu litúrgic viu, sotmès a una supervisió constant per part del cantor i el corrector conventual. Aquesta diligència en la preservació de la norma melòdica confirma el caràcter rigorós i academicista de l'Orde, situant la litúrgia com una extensió sonora de la veritat doctrinal defensada a les càtedres universitàries. En definitiva, el present treball recupera un patrimoni sonor que, lluny de ser un testimoni estàtic, s'identifica com una peça clau de la propaganda política medieval, consolidant el prestigi i la memòria de Sant Domènec en la Bolonya del segle XIV. |
| Resum: |
This Undergraduate Dissertation presents an interdisciplinary analysis of Coral 1022 (I-Bsd), a liturgical manuscript of the Order of Preachers preserved in Bologna, dating back to the 14th century. The study focuses on the Office of Saint Dominic, exploring how music and the book's material format became fundamental instruments for constructing the Order's sonic, political, and intellectual identity. Methodology and ScopeThe research is articulated around three main axes:Archaeology of the manuscript: A codicological and paleographic study of the codex was carried out, analyzing the parchment support, the structure of the quires, and 14th-century Bolognese musical notation. This analysis reveals how the materiality of Coral 1022 —its monumental choir-book format— was not only functional but a declaration of institutional prestige before the Bolognese university environment. Analysis of the iconographic apparatus: Through the study of the miniatures, especially the historiated initials on folios 1 and 21, the manuscript has been linked to the workshop of the Second Master of San Domenico, highlighting how the iconography of the founder functioned as a mechanism of theological legitimization and propaganda. Critical transcription: The core of the work is the transcription into modern notation of the Office chants, from the beginning to the second nocturn, and the Laudes, culminating in the antiphon O lumen ecclesiae. The methodology has respected free rhythm and Latin prosody, following the tradition of Humbert of Romans' liturgical reform (1254). Main Conclusions The research demonstrates that Coral 1022 functioned as a "sonic constitution. " The unification of chant —under the principle of breviter et succinte— not only guaranteed ritual uniformity among the Order's itinerant friars, but also stood as an "identity ID" that distinguished Dominicans from other mendicant orders such as the Franciscans. The study of usage marks, scrapings, and corrections in the manuscript margins has shown that the codex was a living liturgical device, subject to constant supervision by the cantor and the conventual corrector. This diligence in preserving melodic norms confirms the rigorous and academic character of the Order, positioning the liturgy as a sonic extension of the doctrinal truth defended in university chairs. In short, this work recovers a sonic heritage which, far from being a static testimony, is identified as a key piece of medieval political propaganda, consolidating the prestige and memory of Saint Dominic in 14th-century Bologna. |
| Resum: |
Este Trabajo de Fin de Grado presenta un análisis interdisciplinar del Coral 1022 (I-Bsd), un manuscrito litúrgico de la Orden de Predicadores conservado en Bolonia, datado en el siglo XIV. El estudio se centra en el Oficio de Santo Domingo, explorando cómo la música y el formato material del libro se convirtieron en instrumentos fundamentales para la construcción de la identidad sonora, política e intelectual de la Orden. Metodología y alcanceLa investigación se articula sobre tres ejes principales:Arqueología del manuscrito: Se ha realizado un estudio codicológico y paleográfico del códice, analizando el soporte de pergamino, la estructura de los cuadernos y la notación musical boloñesa del siglo XIV. Este análisis revela cómo la materialidad del Coral 1022 —su formato monumental de facistol— no era solo funcional, sino una declaración de prestigio institucional ante el entorno universitario boloñés. Análisis del aparato icónico: Mediante el estudio de las miniaturas, especialmente las iniciales historiadas en los folios 1 y 21, se ha vinculado el manuscrito con el taller del Segundo Maestro de San Domenico, subrayando cómo la iconografía del fundador funcionaba como un mecanismo de legitimación teológica y propaganda. Transcripción crítica: El eje central del trabajo es la transcripción a notación moderna de los cantos del Oficio, desde el inicio hasta el segundo nocturno, y las Laudes, culminando con la antífona O lumen ecclesiae. La metodología ha respetado el ritmo libre y la prosodia latina, siguiendo la tradición de la reforma litúrgica de Humbert de Romans (1254). Conclusiones principales La investigación demuestra que el Coral 1022 funcionó como una "constitución sonora". La unificación del canto —bajo el principio del breviter et succinte— no solo garantizaba la uniformidad ritual entre los frailes itinerantes de la Orden, sino que se erigía en un "DNI" identitario que diferenciaba a los dominicos de otras órdenes mendicantes como los franciscanos. El estudio de las marcas de uso, los raspados y las enmiendas en los márgenes del manuscrito ha permitido constatar que el códice fue un dispositivo litúrgico vivo, sometido a una supervisión constante por parte del cantor y el corrector conventual. Esta diligencia en la preservación de la norma melódica confirma el carácter riguroso y academicista de la Orden, situando la liturgia como una extensión sonora de la verdad doctrinal defendida en las cátedras universitarias. En definitiva, el presente trabajo recupera un patrimonio sonoro que, lejos de ser un testimonio estático, se identifica como una pieza clave de la propaganda política medieval, consolidando el prestigio y la memoria de Santo Domingo en la Bolonia del siglo XIV. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Musicologia [2500240] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Musicologia [809] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Coral 1022 ;
I-Bsd ;
Orde de Predicadors ;
Ofici de Sant Domènec ;
Notació quadrada ;
Paleografia musical ;
Codicologia ;
Bolonya segle XIV ;
Humbert de Romans ;
Cant litúrgic ;
Identitat dominicana ;
Propaganda medieval ;
O lumen ecclesiae ;
Estudi de manuscrits ;
Lit ;
Order of Preachers ;
Office of Saint Dominic ;
Square notation ;
Musical paleography ;
Codicology ;
14th-century Bologna ;
Humbert of Romans ;
Liturgical chant ;
Dominican identity ;
Medieval propaganda ;
Manuscript studies ;
Do ;
Orden de Predicadores ;
Oficio de Santo Domingo ;
Notación cuadrada ;
Paleografía musical ;
Codicología ;
Bolonia siglo XIV ;
Humberto de Romans ;
Canto litúrgico ;
Identidad dominicana ;
Estudio de manusc |
visitant ::
identificació
