tut.
| Título variante: |
Music between walls : Ferramonti and Auschwitz |
| Título variante: |
Música entre muros : Ferramonti y Auschwitz |
| Fecha: |
2026 |
| Descripción: |
44 pàg. |
| Resumen: |
Aquest Treball de Final de Grau estudia com la música es pot fer servir de dues maneres totalment diferents, i la clau es veure-ho en un context de captiveri en la Segona Guerra Mundial, amb els exemples de Ferramonti di Tarsia, a Itàlia, i al complex d'Auschwitz, a Polònia. L'objectiu es veure fins on arriba a canviar la finalitat i funció de la música segons els seu context i qui té el poder. Primer presento els dos casos concrets, en els quals integro testimonis reals, i després vaig la comparació directa d'aquesta gran dualitat que se li dona a la música, fent-la així molt més poderosa del que pensem. Per una banda, a Ferramonti hi havia més llibertat i tolerància. Els presoners feien música per unir-se, recordar qui eren i, sobretot, com una manera de resistir mentalment, dins un resinte tancat amb males condicions, destacant molts músics que van sortir sabent fer música o que van potar-ho més enllà que un simple entreteniment. Per altra banda, al complex d'Auschwitz la situació era totalment diferent, la seva funció i finalitat dona un gir al que estava passat a Itàlia. El control de la música la portava les SS, i l'utilitzaven com un eina més per controlar, amagar, deshumanitzar i maltractar psicològicament. El treball tambés mostra la paradoxa de com, per a molts músics, tocar en la orquestra va ser precisament el que els salvava la vida. Finalment, hi ha un recull dels músics que van haver de viure aquestes realitats. En resum, el treball demostra les dues cares de la música en un context de captiveri: com pot ser un instrument cruel i manipulador en mans dels botxins, o un refugi ple d'esperança per als presoners. |
| Resumen: |
This Bachelor's Thesis explores how music can be used in two completely different ways, analyzed through the lens of captivity during World War II, using the examples of Ferramonti di Tarsia in Italy and the Auschwitz complex in Poland. The objective is to examine the extent to which the purpose and function of music change depending on the context and who holds the power. First, I present the two specific cases, incorporating real testimonies, followed by a direct comparison of this profound duality attributed to music, thereby revealing it to be far more powerful than we might think. On one hand, Ferramonti offered greater freedom and tolerance. Prisoners made music to unite, to remember who they were, and, above all, as a means of mental resistance within a confined enclosure under poor conditions. Notably, many musicians emerged with a deeper knowledge of music or took it far beyond mere entertainment. On the other hand, the situation in the Auschwitz complex was entirely different, as its function and purpose took a sharp turn from what was happening in Italy. Control over music was maintained by the SS, who used it as yet another tool to control, conceal, dehumanize, and psychologically abuse. The thesis also highlights the paradox of how, for many musicians, playing in the orchestra was precisely what saved their lives. Finally, it includes a compilation of the musicians who had to live through these realities. In summary, this work demonstrates the two sides of music within a context of captivity: how it can be a cruel and manipulative instrument in the hands of the executioners, or a refuge filled with hope for the prisoners. |
| Resumen: |
Aquí tens les traduccions del resum del teu TFG al castellà i a l'anglès, adaptades per mantenir un to acadèmic i formal adequat per a una presentació o memòria de grau, sent completament fidels al text original: Versió en castellà (Castellano) Este Trabajo de Final de Grado estudia cómo la música se puede utilizar de dos maneras totalmente diferentes, y la clave es verlo en un contexto de cautiverio en la Segunda Guerra Mundial, con los ejemplos de Ferramonti di Tarsia, en Italia, y el complejo de Auschwitz, en Polonia. El objetivo es ver hasta dónde llega a cambiar la finalidad y función de la música según su contexto y quién tiene el poder. Primero presento los dos casos concretos, en los cuales integro testimonios reales, y después hago la comparación directa de esta gran dualidad que se le da a la música, haciéndola así mucho más poderosa de lo que pensamos. Por una parte, en Ferramonti había más libertad y tolerancia. Los prisioneros hacían música para unirse, recordar quiénes eran y, sobre todo, como una manera de resistir mentalmente dentro de un recinto cerrado con malas condiciones, destacando muchos músicos que salieron sabiendo hacer música o que la llevaron más allá de un simple entretenimiento. Por otra parte, en el complejo de Auschwitz la situación era totalmente diferente; su función y finalidad da un giro respecto a lo que estaba pasando en Italia. El control de la música lo llevaban las SS, y la utilizaban como una herramienta más para controlar, esconder, deshumanizar y maltratar psicológicamente. El trabajo también muestra la paradoja de cómo, para muchos músicos, tocar en la orquesta fue precisamente lo que les salvó la vida. Finalmente, hay una recopilación de los músicos que tuvieron que vivir estas realidades. En resumen, el trabajo demuestra las dos caras de la música en un contexto de cautiverio: cómo puede ser un instrumento cruel y manipulador en manos de los verdugos, o un refugio lleno de esperanza para los prisioneros. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Català |
| Titulación: |
Musicologia [2500240] |
| Plan de estudios: |
Grau en Musicologia [809] |
| Documento: |
Treball final de grau |
| Materia: |
Música i captiveri ;
Auschwitz ;
Ferramonti di Tarsia ;
Holocaust ;
Dualitat de la música ;
Orquestres ;
Finalitat i funció musical ;
Deshumanització ;
Resistència culturals ;
Music and captivity ;
Duality of music ;
Orchestras ;
Musical purpose and function ;
Dehumanization ;
Cultural resistance ;
Música y cautiverio ;
Holocausto ;
Dualidad de la música ;
Orquestas ;
Finalidad y función musical ;
Deshumanización ;
Resistencia culturals |