| Data: |
2026 |
| Resum: |
El sistema d'educació superior xilè ha experimentat una forta expansió i diversificació durant les darreres dècades, incorporant nous sectors socials històricament exclosos. Tanmateix, aquesta ampliació de l'accés no ha eliminat les profundes desigualtats que travessen les trajectòries educatives. Les oportunitats de permanència i les possibilitats d'abandonament continuen distribuint-se de manera desigual, especialment entre l'estudiantat de primera generació universitària. La literatura ha abordat aquesta problemàtica principalment des dels enfocaments de la retenció, centrada en les pràctiques institucionals per evitar la pèrdua de matrícula, i la deserció, analitzada sovint des de perspectives individualitzadores que posen l'accent en les característiques de l'estudiantat que abandona. Ambdós enfocaments tendeixen a relegar l'experiència subjectiva i els processos estructurals que configuren les trajectòries al llarg del temps. En aquest marc, la tesi es proposa analitzar la permanència a l'educació superior d'estudiants xilens de primera generació universitària com un procés relacional i multiescalar, atenent la interacció entre experiències subjectives, dinàmiques institucionals, vincles relacionals i marcs sistèmics al centre-sud de Xile. La recerca adopta un disseny mixt i seqüencial amb predomini qualitatiu. En una primera fase quantitativa, es van caracteritzar 587 estudiants de dues universitats del centre-sud de Xile, una amb un alumnat més proper a les classes mitjanes i una altra amb una major presència de classe treballadora, identificant característiques sociodemogràfiques i educatives rellevants. En una segona fase, es van realitzar 29 entrevistes en profunditat amb estudiants de primera generació, l'anàlisi de les quals es va dur a terme mitjançant els procediments de la Teoria Fonamentada. El model analític es va estructurar en quatre nivells interrelacionats: sistèmic, institucional, relacional i experiencial, amb l'objectiu de comprendre la permanència com un procés temporal i multinivell, condicionat per la interacció entre polítiques públiques, pràctiques institucionals, vincles socials i experiències subjectives. Els resultats mostren que la permanència universitària és un procés dinàmic, contingent i relacional. A nivell sistèmic, la distribució territorial de l'oferta formativa i la política de Gratuïtat influeixen en les decisions educatives de l'estudiantat, facilitant l'accés però també introduint tensions en les trajectòries, especialment quan les normes de finançament limiten canvis o reorientacions professionals. A nivell institucional, s'identifiquen diferències en l'hàbitus institucional de les universitats analitzades, que es manifesten en diverses formes d'acompanyament, exigència i reconeixement. En el pla relacional, la família, les amistats i el professorat exerceixen un paper central tant com a fonts de suport com com a possibles generadors de malestar. A nivell experiencial, l'estudiantat afronta dificultats materials, acadèmiques, relacionals i de salut mental, davant les quals desplega pràctiques i estratègies situades que li permeten sostenir les trajectòries en diferents moments crítics. A partir de la integració d'aquests nivells, la tesi proposa una tipologia de trajectòries de permanència composta per quatre formes: encaix i reconeixement; desajust i resistència; ajust i resignació; i desconnexió i exclusió. Aquestes configuracions són dinàmiques i permeten comprendre com l'estudiantat roman a la universitat al llarg del temps transitant per diferents posicions dins el camp de l'educació superior. La permanència implica avenços, retrocessos i reconfiguracions subjectives i relacionals contínues. La recerca aporta així una comprensió sociològica de la permanència que amplia les perspectives d'estudi sobre les trajectòries educatives. Finalment, es discuteixen implicacions per a les polítiques públiques i les institucions d'educació superior, destacant la necessitat de promoure una major flexibilitat curricular, reforçar els suports materials i relacionals, i reconèixer la diversitat de trajectòries, avançant cap a una perspectiva estructural i processual de la permanència universitària a Xile. |
| Resum: |
El sistema de educación superior chileno ha experimentado una fuerte expansión y diversificación en las últimas décadas, incorporando a nuevos sectores sociales históricamente excluidos. Sin embargo, esta ampliación del acceso no ha eliminado las profundas desigualdades que atraviesan las trayectorias educativas. Las oportunidades de permanencia y las posibilidades de abandono continúan distribuyéndose de manera desigual, especialmente entre estudiantes de primera generación universitaria. La literatura ha abordado esta problemática principalmente desde los enfoques de la retención, centrada en las prácticas institucionales para evitar la pérdida de matrícula, y la deserción, frecuentemente analizada desde perspectivas individualizantes que enfatizan las características del estudiantado que abandona. Ambos enfoques tienden a relegar la experiencia subjetiva y los procesos estructurales que configuran las trayectorias en el tiempo. En este marco, la tesis se propone analizar la permanencia en la educación superior de estudiantes chilenos de primera generación universitaria como un proceso relacional y multiescalar, atendiendo a la interacción entre experiencias subjetivas, dinámicas institucionales, vínculos relacionales y marcos sistémicos en el centro-sur de Chile. La investigación adopta un diseño mixto y secuencial con predominio cualitativo. En una primera fase cuantitativa, se caracterizó a 587 estudiantes de dos universidades del centro-sur de Chile, una con un alumnado más cercano a las clases medias y otra con mayor presencia de clase trabajadora, identificando características sociodemográficas y educativas relevantes. En una segunda fase, se realizaron 29 entrevistas en profundidad con estudiantes de primera generación, cuyo análisis se llevó a cabo mediante los procedimientos de la Teoría Fundamentada. El modelo analítico se estructuró en cuatro niveles interrelacionados: sistémico, institucional, relacional y experiencial, con el fin de comprender la permanencia como un proceso temporal y multinivel, condicionado por la interacción entre políticas públicas, prácticas institucionales, vínculos sociales y experiencias subjetivas. Los resultados muestran que la permanencia universitaria es un proceso dinámico, contingente y relacional. A nivel sistémico, la distribución territorial de la oferta formativa y la política de Gratuidad influyen en las decisiones educativas de los y las estudiantes, facilitando el acceso pero también introduciendo tensiones en las trayectorias, especialmente cuando las reglas de financiamiento limitan cambios o reorientaciones profesionales. A nivel institucional, se identifican diferencias en el habitus institucional de las universidades analizadas, que se manifiestan en diversas formas de acompañamiento, exigencia y reconocimiento. En el plano relacional, la familia, las amistades y el profesorado desempeñan un papel central tanto como fuentes de apoyo o como posibles generadores de malestar. En el nivel experiencial, los y las estudiantes enfrentan dificultades materiales, académicas, relacionales y de salud mental, frente a las cuales despliegan prácticas y estrategias situadas que les permiten sostener sus trayectorias en distintos momentos críticos. A partir de la integración de estos niveles, la tesis propone una tipología de trayectorias de permanencia compuesta por cuatro formas: encaje y reconocimiento; desajuste y resistencia; ajuste y resignación; y desconexión y exclusión. Estas configuraciones son dinámicas y permiten comprender cómo el estudiantado permanece en la universidad a lo largo del tiempo transitando diferentes posiciones en el campo de la educación superior. Permanecer en la universidad implica avances, retrocesos y reconfiguraciones subjetivas y relacionales continuas. La investigación aporta así una comprensión sociológica de la permanencia, lo que amplía las perspectivas de estudio sobre las trayectorias educativas. Finalmente, se discuten implicancias para las políticas públicas y las instituciones de educación superior, destacando la necesidad de promover una mayor flexibilidad curricular, fortalecer los apoyos materiales y relacionales, y reconocer la diversidad de trayectorias, avanzando hacia una perspectiva estructural y procesual de la permanencia universitaria en Chile. |
| Resum: |
The Chilean higher education system has undergone significant expansion and diversification in recent decades, incorporating social groups that were historically excluded. However, this broadening of access has not eliminated the deep inequalities that permeate educational trajectories. Opportunities for persistence and the risk of dropout remain unequally distributed, especially among first-generation university students. The literature has mainly addressed this issue through retention-focused approaches, emphasising institutional practices to prevent student attrition, and dropout-focused approaches, often viewed through individualistic lenses that stress the characteristics of students who leave. Both approaches tend to overlook students' subjective experiences and the structural processes that shape their trajectories over time. Within this framework, the thesis aims to analyse the persistence of Chilean first-generation university students as a relational and multiscalar process, considering the interactions among subjective experiences, institutional dynamics, social ties, and systemic frameworks in south-central Chile. The thesis adopts a mixed sequential design with a qualitative emphasis. In the quantitative phase, 587 students from two south-central Chilean universities were surveyed: one with a predominantly middle-class student body and the other with a predominantly working-class one, enabling identification of significant sociodemographic and educational characteristics. In a subsequent qualitative phase, 29 in-depth interviews were conducted with first-generation students, and the analysis was carried out using Grounded Theory procedures. The analytical model was structured around four interrelated levels: systemic, institutional, relational and experiential, in order to conceptualise persistence as a temporal and multi-level process shaped by the interaction between public policies, institutional practices, social ties and lived experience. The findings show that university persistence is a dynamic, contingent and relational process. At the systemic level, the territorial distribution of educational provision and the Gratuidad (state-funded free tuition) policy influence students' educational decisions, facilitating access while simultaneously introducing tensions into their trajectories, particularly when funding regulations restrict academic change or professional reorientation. At the institutional level, differences in institutional habitus were identified across the universities analysed, expressed in diverse forms of support, expectations and recognition. At the relational level, family, peers and academic staff play a central role as sources of support or, conversely, as generators of distress. At the experiential level, students face material, academic, relational and mental health challenges, to which they respond through situated practices and strategies that enable them to sustain their trajectories at critical moments. Building on these insights, the thesis proposes a typology of four forms of persistence trajectories: fit and recognition; misalignment and resistance; adjustment and resignation; and disconnection and exclusion. These configurations are dynamic and illustrate how students can move between different positions over time within the higher education field. University persistence entails ongoing advances, setbacks and subjective and relational reconfigurations. The study thus offers a sociological understanding of persistence that broadens existing perspectives on educational trajectories. Finally, implications are discussed for public policy and higher education institutions, highlighting the need to promote greater curricular flexibility, strengthen material and relational support, and acknowledge the diversity of trajectories, thereby advancing towards a structural and processual perspective on university persistence in Chile. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Estudiants primera generació ;
First‑generation students ;
Estudiantes primera generación ;
Permanència universitària ;
University persistence ;
Permanencia universitaria ;
Trajectòries educatives ;
Educational trajectories ;
Trayectorias educativas ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
