| Data: |
2026 |
| Resum: |
La posició de polze és una de les tècniques de la mà esquerra més rellevants al violoncel. Malgrat això, hi ha controvèrsia sobre el seu ús a la primera meitat del segle XVIII i discrepància sobre el seu progrés al llarg d'aquest segle. La present tesi ha examinat la seva presència al repertori del s. XVIII i hi ha establert la seva cronologia i evolució. Ha indagat la relació entre el virtuosisme al violí i la evolució ambiciosa del repertori solista per a violoncel, als segles XVII i XVIII. Ha examinat el desenvolupament històric en la construcció del violoncel diferenciant-lo d'altres instruments. La investigació s'ha basat en l'anàlisi d'unes composicions representatives del repertori propi per a violoncel solista i violí solista dels segles XVII i XVIII, amb la recerca artística al violoncel i la posterior anàlisi escrita. Principalment, sis concerts per a violoncel de Vivaldi, quatre suites de Bach, diferents sonates de Vandini, Barrière, Lanzetti, Ferrari, Boccherini, Kraft i Cervetto i els dos concerts de Haydn. Tanmateix, ha explorat l'impacte d'algunes d'aquestes obres exemplars i analitzat la seva execució a càrrec d'uns intèrprets actuals. A més ha consultat fonts literàries i il·lustracions i ha realitzat un treball de camp. Fruit d'aquesta investigació s'ha pogut establir que la posició de polze existia a la dècada del 1710, que durant el seu procés evolutiu global ha anat adquirint cada vegada més importància fins esdevenir, a la segona meitat del segle XVIII, una part essencial de la mateixa concepció compositiva per a violoncel solista d'unes obres representatives investigades. Aquesta recerca ha permès proposar una classificació original de l'ús de la posició de polze en quatre categories i afirmar que la posició de polze ha aportat intrínsecament a la transformació del repertori per a violoncel solista del segle XVIII i que ha contribuït decisivament a elevar les possibilitats tècniques del violoncel fins a convertir-lo en un instrument solista virtuós. |
| Resum: |
La posición de pulgar es una de las técnicas de la mano izquierda más relevantes al violonchelo. Sin embargo, existe controversia sobre su uso en la primera mitad del siglo XVIII y discrepancia sobre su progreso a lo largo de este siglo. La presente tesis ha examinado su presencia en el repertorio del s. XVIII y ha establecido su cronología y su evolución. Ha indagado la relación entre el virtuosismo con el violín y la evolución ambiciosa del repertorio solista para violonchelo, en los siglos XVII y XVIII. Ha examinado el desarrollo histórico en la construcción del violonchelo diferenciándolo de otros instrumentos. La investigación se ha basado en el análisis de unas composiciones representativas del repertorio propio para violonchelo solista y violín solista de los siglos XVII y XVIII, con la investigación artística al violonchelo y el posterior análisis escrito. Principalmente, seis conciertos para violonchelo de Vivaldi, cuatro suites de Bach, distintas sonatas de Vandini, Barrière, Lanzetti, Ferrari, Boccherini, Kraft y Cervetto y los dos conciertos de Haydn. Asimismo, ha explorado el impacto de algunas de estas obras ejemplares y analizado su ejecución a cargo de unos intérpretes actuales. Además, ha consultado fuentes literarias e ilustraciones y ha realizado un trabajo de campo. Fruto de esta investigación se ha podido establecer que la posición de pulgar existía en la década de 1710, que durante su proceso evolutivo global ha ido adquiriendo cada vez más importancia hasta convertirse, en la segunda mitad del siglo XVIII, en una parte esencial de la propia concepción compositiva para violonchelo solista, de unas obras representativas investigadas. Este estudio ha permitido proponer una clasificación original del uso de la posición de pulgar en cuatro categorías y afirmar que la posición de pulgar ha aportado intrínsecamente a la transformación del repertorio para violonchelo solista del siglo XVIII y que ha contribuido decisivamente a elevar las posibilidades técnicas del violonchelo hasta convertirlo en un instrumento solista virtuoso. |
| Resum: |
On the cello, the thumb position is one of the most relevant left-hand techniques. Despite this, there is controversy about its use in the first half of the 18th century and disagreement about its progress throughout this century. This thesis has examined its presence in the 18th century's repertoire and established its chronology and evolution. It has investigated the relationship between virtuosity on the violin and the ambitious evolution of solo cello repertoire in the 17th and 18th centuries. It has examined the historical development in the construction of the cello differentiating it from other instruments. The research has been based on the analysis of some representative compositions of 17th and 18th century's specific repertoire for solo cello and solo violin, with the artistic research on the cello and the subsequent written analysis. Mainly six Vivaldi cello concertos, four Bach suites, various sonatas by Vandini, Barrière, Lanzetti, Ferrari, Boccherini, Kraft and Cervetto and the two Haydn concertos. It has also explored the impact of some of these exemplary works and analysed their performance by contemporary performers. Furthermore, it has consulted literary sources and illustrations and has carried out field work. As a result of this research, it has been possible to establish that the thumb position existed in the decade of 1710, and that during its global evolutionary process it acquired more and more importance until becoming, in the second half of the 18th century, an essential part of the compositional conception for cello solo, in the investigated representative works. This study has made it possible to propose an original classification of the use of the thumb position in four categories and to affirm that the thumb position has intrinsically contributed to the transformation of the 18th century solo cello repertoire and that it has decisively contributed to raising the cello's technical possibilities turning it into a virtuoso solo instrument. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia. |
| Drets: |
Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Posició de polze violoncel ;
Cello thumb position ;
Posición de pulgar violonchelo ;
Tècnica mà esquerra ;
Left hand technique ;
Técnica mano izquierda ;
Repertori segle XVIII ;
Repertoire 18th century ;
Repertorio siglo XVIII ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
