tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Título variante: |
The right to strike and its substantive limits : a legal analysis and contemporary issues |
| Título variante: |
El derecho de huelga y sus límites sustanciales : análisis jurídico y temas de actualidad |
| Fecha: |
2026 |
| Descripción: |
41 pàg. |
| Resumen: |
El present estudi aborda el dret de vaga en el marc de l'ordenament jurídic espanyol, ancorat com a dret fonamental en l'article 28. 2 de la Constitució. L'elecció d'aquest tema es justifica per la persistent actualitat dels conflictes col·lectius de treball i, crucialment, per la necessitat de desentrellar i analitzar críticament els límits substancials que n'acoten l'exercici. Un focus particular se situa en aquells escenaris on la convocatòria transcendeix el que és purament laboral per adquirir una marcada dimensió política. A la llum del que s’ha exposat anteriorment, aquest estudi analitza, en primer lloc, al capítol 1, el fonament constitucional i la configuració jurídica de la vaga, precisant-ne el concepte, la titularitat i el seu encaix en el marc normatiu espanyol. Al capítol 2, s'examinen els límits substancials al dret de vaga, aprofundint en les motivacions i modalitats de la protesta com a criteris de licitud, així com l'equilibri necessari, especialment en el sector públic, amb els serveis essencials de la comunitat. Finalment, al capítol 3, la investigació se centra en la delimitació de la vaga política, analitzant-ne l'evolució jurisprudencial des de la prohibició estricta cap a l'admissibilitat de les vagues mixtes o políticosocials, identificant els reptes interpretatius actuals en contextos de conflicte sociopolític. Per això, s'ha adoptat una metodologia de rigorosa anàlisi juridicodogmàtica i jurisprudencial, sustentada en la revisió exhaustiva de la normativa vigent, la doctrina científica més rellevant i la consolidada jurisprudència emanada del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i els tribunals superiors de justícia. El desenvolupament d'aquesta anàlisi permet confirmar el paper cabdal de la jurisprudència com a agent configurador dels límits substancials al dret de vaga. S'observa una clara tendència interpretativa cap a la flexibilitat de la noció de vaga política, especialment quan es demostra una connexió discernible amb els interessos professionals o socioeconòmics dels treballadors. En conclusió, el treball subratlla les dificultats teòriques i pràctiques per traçar una línia divisòria inequívoca quant als marges de licitud de la vaga política, i reafirma la ineludible necessitat de mantenir un equilibri tens i constant entre la tutela del dret fonamental de vaga i els límits imposats per la seva inevitable col·lisió amb altres drets i interessos també protegits constitucionalment. |
| Resumen: |
This study addresses the right to strike within the framework of the Spanish legal system, anchored as a fundamental right in Article 28. 2 of the Constitution. The choice of this topic is justified by the persistent relevance of collective labor disputes and, crucially, by the need to unravel and critically analyze the substantial limits that constrain its exercise. A particular focus is placed on those scenarios where the call to strike transcends the purely labor-related sphere to acquire a marked political dimension. In light of the above, this study analyzes, first, in Chapter 1, the constitutional foundation and legal configuration of the strike, specifying its concept, ownership, and fit within the Spanish regulatory framework. Chapter 2 examines the substantial limits to the right to strike, delving into the motivations and modalities of the protest as criteria for legality, as well as the necessary balance, especially in the public sector, with essential community services. Finally, in Chapter 3, the research focuses on the delimitation of the political strike, analyzing its jurisprudential evolution from strict prohibition toward the admissibility of mixed or socio-political strikes, identifying current interpretive challenges in contexts of socio-political conflict. To this end, a methodology of rigorous legal-dogmatic and jurisprudential analysis has been adopted, supported by an exhaustive review of current regulations, the most relevant scientific doctrine, and the consolidated jurisprudence emanating from the Constitutional Court, the Supreme Court, and the High Courts of Justice of the Autonomous Communities. The development of this analysis confirms the pivotal role of jurisprudence as a shaping agent of the substantial limits to the right to strike. A clear interpretive trend is observed toward flexibility in the notion of the political strike, especially when a discernible connection with the professional or socio-economic interests of workers is demonstrated. In conclusion, this work highlights the theoretical and practical difficulties in drawing an unequivocal dividing line regarding the margins of legality of the political strike, and reaffirms the unavoidable need to maintain a constant and tense balance between the protection of the fundamental right to strike and the limits imposed by its inevitable collision with other constitutionally protected rights and interests. |
| Resumen: |
El presente estudio aborda el derecho de huelga en el marco del ordenamiento jurídico español, configurado como derecho fundamental en el artículo 28. 2 de la Constitución. La elección de este tema se justifica por la persistente actualidad de los conflictos colectivos de trabajo y, especialmente, por la necesidad de desentrañar y analizar críticamente los límites sustanciales que delimitan su ejercicio. Se presta una atención particular a aquellos supuestos en los que la convocatoria trasciende el ámbito estrictamente laboral para adquirir una marcada dimensión política. A la luz de lo expuesto anteriormente, este estudio analiza, en primer lugar, en el capítulo 1, el fundamento constitucional y la configuración jurídica de la huelga, precisando su concepto, titularidad y encaje en el marco normativo español. En el capítulo 2, se examinan los límites sustanciales del derecho de huelga, profundizando en las motivaciones y modalidades de la protesta como criterios de licitud, así como en el necesario equilibrio, especialmente en el sector público, con los servicios esenciales de la comunidad. Finalmente, en el capítulo 3, la investigación se centra en la delimitación de la huelga política, analizando su evolución jurisprudencial desde la prohibición estricta hacia la admisibilidad de las huelgas mixtas o político-sociales, identificando los actuales retos interpretativos en contextos de conflicto sociopolítico. Para ello, se ha adoptado una metodología de rigurosa análisis jurídico-dogmático y jurisprudencial, sustentada en la revisión exhaustiva de la normativa vigente, la doctrina científica más relevante y la consolidada jurisprudencia emanada del Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo y los tribunales superiores de justicia. El desarrollo de este análisis permite confirmar el papel fundamental de la jurisprudencia como agente configurador de los límites sustanciales del derecho de huelga. Se observa una clara tendencia interpretativa hacia la flexibilización de la noción de huelga política, especialmente cuando se acredita una conexión discernible con los intereses profesionales o socioeconómicos de los trabajadores. En conclusión, el trabajo pone de relieve las dificultades teóricas y prácticas para trazar una línea divisoria inequívoca respecto a los márgenes de licitud de la huelga política, y reafirma la ineludible necesidad de mantener un equilibrio tenso y constante entre la tutela del derecho fundamental de huelga y los límites impuestos por su inevitable colisión con otros derechos e intereses igualmente protegidos constitucionalmente. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Català |
| Titulación: |
Dret [2500786] |
| Plan de estudios: |
Grau en Dret [949] |
| Documento: |
Treball final de grau |
| Materia: |
Dret de vaga ;
Límits substancials ;
Vaga política ;
Interpretació jurisprudencial ;
Jurisprudència constitucional ;
Conflictes col·lectius ;
Right to strike ;
Substantive limits ;
Political strike ;
Jurisprudential interpretation ;
Constitutional case law ;
Collective disputes ;
Derecho de huelga ;
Límites sustanciales ;
Huelga política ;
Interpretación jurisprudencial ;
Jurisprudencia constitucional ;
Conflictos colectivos |
visitante ::
identificación
