| Additional title: |
Cultural Production and Consumption |
| Additional title: |
Producción y Consumo de la Cultura |
| Date: |
2026-27 |
| Abstract: |
L'aproximació sociològica més coneguda a la cultura popular occidental és la crítica a la "cultura de masses". Tot i que els conceptes de "societat de masses" i "cultura de masses" són anteriors, no adquireixen un paper central en l'anàlisi de la cultura i la societat fins als anys trenta del segle XX, i es consoliden sobretot després de la Segona Guerra Mundial. Els protagonistes d'aquest debat són diversos i de naturalesa diferent. D'una banda, intel·lectuals de l'elit cultural nord-americana i europea reprenen la crítica iniciada al segle XIX, basada en la idea que la modernitat ha debilitat les institucions socials intermèdies, deixant els individus més aïllats davant estructures de poder cada cop més centralitzades. D'altra banda, autors vinculats a l'Escola de Frankfurt sostenen que, en la societat de masses, l'individu esdevé alienat i aïllat, i pot ser manipulat tant políticament per líders autoritaris com culturalment per la indústria cultural. Amb la consolidació de la societat de consum, aquest debat s'ha ampliat i enriquit amb noves perspectives, que analitzen tant la producció com el consum cultural. És en aquest sentit que l'objectiu general del curs és aparentment senzill: definir i comprendre com els conceptes de producció i consum cultural s'utilitzen en la vida quotidiana, en els mitjans de comunicació i en els àmbits literaris i acadèmics. Es tractarà de: 1. Adquirir i dominar alguns dels conceptes i teories fonamentals per a l'estudi de la cultura consumida per la majoria, per tal de facilitar-ne una anàlisi crítica i comprensiva. 2. Analitzar, discutir i qüestionar textos, vídeos, imatges i altres formats comunicatius que aborden els conceptes centrals del curs, vinculats a les pràctiques, els gustos i els judicis culturals. En aquest sentit, també s'introduiran metodologies participatives com el teatre de l'oprimit, que permeten reflexionar de manera crítica sobre la producció i el consum cultural a partir de l'experiència. 3. Construir un objecte de recerca propi sobre producció i consum cultural. Es compararan pràctiques i discursos de la cultura actual a partir de l'observació i l'anàlisi de situacions reals, tant presencials com virtuals. 4. Posar en pràctica dues competències clau de la sociologia: d'una banda, la formulació d'una pregunta teòrica que permeti orientar una recerca comparativa més enllà dels prejudicis i del discurs dominant; de l'altra, el desenvolupament d'una actitud reflexiva durant l'observació de pràctiques culturals. 5. Elaborar instruments bàsics de recerca, com una fitxa d'observació i un guió d'entrevista, per recollir informació, analitzar-la i presentar-la de manera clara i atractiva, utilitzant exemples rellevants en la 1 5. informació, analitzar-la i presentar-la de manera clara i atractiva, utilitzant exemples rellevants en la presentació final. 6. Realitzar un treball de recerca en equip, fonamental per desenvolupar una aproximació qualitativa, intersubjectiva i reflexiva a l'estudi de la cultura. |
| Abstract: |
The most well-known sociological approach to Western popular culture is the critique of "mass culture. " Although the concepts of "mass society" and "mass culture" are older, they did not take on a central role in the analysis of culture and society until the 1930s, and became firmly established mainly after the Second World War. The protagonists of this debate are diverse and of a different nature. On the one hand, intellectuals from the North American and European cultural elite take up again the critique initiated in the 19th century, based on the idea that modernity has weakened intermediate social institutions, leaving individuals more isolated in the face of increasingly centralized structures of power. On the other hand, authors linked to the Frankfurt School argue that, in mass society, the individual becomes alienated and isolated, and can be manipulated both politically by authoritarian leaders and culturally by the culture industry. With the consolidation of consumer society, this debate has expanded and been enriched with new perspectives that analyze both cultural production and consumption. In this sense, the general objective of the course is apparently simple: to define and understand how the concepts of cultural production and consumption are used in everyday life, in the media, and in literary and academic contexts. The course will address the following: 1. To acquire and master some of the fundamental concepts and theories for the study of culture consumed by the majority, in order to facilitate a critical and comprehensive analysis. 2. To analyze, discuss, and question texts, videos, images, and other communicative formats that address the central concepts of the course, linked to practices, tastes, and cultural judgments. In this regard, participatory methodologies such as Theatre of the Oppressed will also be introduced, allowing for critical reflection on cultural production and consumption based on experience. 3. To construct a research object on cultural production and consumption. Practices and discourses within contemporary culture will be compared through observation and analysis of real situations, both in-person and virtual. 4. To put into practice two key sociological competencies: on the one hand, formulating a theoretical question that can guide a comparative research project beyond prejudice and dominant discourse; on the other hand, 1 that can guide a comparative research project beyond prejudice and dominant discourse; on the other hand, developing a reflexive attitude when observing cultural practices. 5. To develop basic research tools, such as an observation sheet and an interview guide, in order to collect information, analyze it, and present it clearly and attractively, using relevant examples in the final presentation. 6. To carry out a group research project, essential for developing a qualitative, intersubjective, and reflexive approach to the study of culture. |
| Abstract: |
La aproximación sociológica más conocida a la cultura popular occidental es la crítica a la "cultura de masas". Aunque los conceptos de "sociedad de masas" y "cultura de masas" son anteriores, no adquieren un papel central en el análisis de la cultura y la sociedad hasta los años treinta del siglo XX, y se consolidan sobre todo después de la Segunda Guerra Mundial. Los protagonistas de este debate son diversos y de naturaleza diferente. Por un lado, intelectuales de la élite cultural norteamericana y europea retoman la crítica iniciada en el siglo XIX, basada en la idea de que la modernidad ha debilitado las instituciones sociales intermedias, dejando a los individuos más aislados frente a estructuras de poder cada vez más centralizadas. Por otro lado, autores vinculados a la Escuela de Frankfurt sostienen que, en la sociedad de masas, el individuo se vuelve alienado y aislado, y puede ser manipulado tanto políticamente por líderes autoritarios como culturalmente por la industria cultural. Con la consolidación de la sociedad de consumo, este debate se ha ampliado y enriquecido con nuevas perspectivas que analizan tanto la producción como el consumo cultural. En este sentido, el objetivo general del curso es aparentemente sencillo: definir y comprender cómo los conceptos de producción y consumo cultural se utilizan en la vida cotidiana, en los medios de comunicación y en los ámbitos literarios y académicos. Se tratará de: 1. Adquirir y dominar algunos de los conceptos y teorías fundamentales para el estudio de la cultura consumida por la mayoría, con el fin de facilitar un análisis crítico y comprensivo. 2. Analizar, discutir y cuestionar textos, vídeos, imágenes y otros formatos comunicativos que abordan los conceptos centrales del curso, vinculados a las prácticas, los gustos y los juicios culturales. En este sentido, también se introducirán metodologías participativas como el teatro del oprimido, que permiten reflexionar de manera crítica sobre la producción y el consumo cultural a partir de la experiencia. 3. Construir un objeto de investigación propio sobre producción y consumo cultural. Se compararán prácticas y discursos de la cultura actual a partir de la observación y el análisis de situaciones reales, tanto presenciales como virtuales. 4. Poner en práctica dos competencias clave de la sociología: por un lado, la formulación de una pregunta teórica que permita orientar una investigación comparativa más allá de los prejuicios y del discurso dominante; por otro, el desarrollo de una actitud reflexiva durante la observación de prácticas 1 4. dominante; por otro, el desarrollo de una actitud reflexiva durante la observación de prácticas culturales. 5. Elaborar instrumentos básicos de investigación, como una ficha de observación y un guion de entrevista, para recoger información, analizarla y presentarla de forma clara y atractiva, utilizando ejemplos relevantes en la presentación final. 6. Realizar un trabajo de investigación en equipo, fundamental para desarrollar un enfoque cualitativo, intersubjetivo y reflexivo en el estudio de la cultura. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català, anglès, castellà |
| Studies: |
Humanitats [2502758] |
| Study plan: |
Grau en Humanitats [1139] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
guest ::
