| Títol variant: |
Children Also Read Canonical Literature : How Adaptations for Younger Audiences Shape Kids’ Relationship with 'Don Quixote' |
| Títol variant: |
Els nens també llegeixen clàssics : com les adaptacions infantils modelen al jove lector del 'Quixot' |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
49 pàg. |
| Resum: |
Las adaptaciones infantiles constituyen el primer contacto de muchos niños con los clásicos literarios. Antes de llegar a sus manos, estas reescrituras deben contar con la aprobación de una audiencia implícita —aquellos docentes o familiares que se las facilitan—. El presente trabajo analiza cómo las decisiones editoriales tomadas durante la elaboración de versiones infantiles reflejan la tensión entre las necesidades de los jóvenes lectores y las de su público adulto invisible. Asimismo, se plantea la hipótesis de que dicha dinámica determinará la relación que los pequeños tendrán con las obras canónicas. En honor a los orígenes de las reescrituras nacionales, la investigación consta de un estudio comparativo de tres versiones infantiles contemporáneas del 'Quijote': la de Arturo Pérez-Reverte para la Real Academia Española y Santillana (2014), la de Agustín Sánchez Aguilar para Vicens Vives (2016) y la de Geronimo Stilton (2022). Combinando las técnicas de reescritura textual más famosas con el triángulo crítico de Xavier Mínguez-López, se ha diseñado una metodología que examina los mecanismos de adecuación al lector modelo, la evolución de los elementos narrativos y la competencia literaria de cada adaptación. Los resultados confirman la hipótesis inicial: cada reescritura resuelve de forma distinta la tensión entre su público explícito e implícito, revelando una postura ideológica propia que condiciona la relación de los niños con la célebre novela cervantina. |
| Resum: |
Children’s adaptations of literary classics often serve as many young readers’ first encounter with canonical works. Before reaching them, these rewritings must have gained the approval of an implicit audience—namely, the teachers or family members who mediate between the novel and the child. This study examines how publishers’ decisions reflect the tension between the needs of young readers and those of the invisible adult public. Furthermore, this paper proposes that this dynamic shapes children’s relationship with canonical literature. In homage to the origins of Spanish adaptations for young readers, this study conducts a comparative analysis of three contemporary children’s versions of 'Don Quixote': Arturo Pérez-Reverte’s for the Real Academia Española and Santillana (2014), Agustín Sánchez Aguilar’s for Vicens Vives (2016), and Geronimo Stilton’s (2022). Drawing on the most widely recognised textual rewriting techniques, and Xavier Mínguez-López’s analytical triangle, a methodological framework has been developed to examine each adaptation’s strategies for engaging the target reader, the evolution of their narrative elements, and the literary competence they foster. The findings of this analysis support the initial hypothesis: each adaptation resolves the tension between its explicit and implicit audience differently, revealing a distinct ideological stance that shapes the way children engage with Cervantes’ celebrated novel. |
| Resum: |
Les adaptacions infantils constitueixen el primer contacte de molts nens amb els clàssics literaris. Abans d'arribar a les seves mans, aquestes reescriptures han de comptar amb l'aprovació d'una audiència implícita —aquells docents o familiars que les hi faciliten—. El present treball analitza com les decisions editorials preses durant l'elaboració de versions infantils reflecteixen la tensió entre les necessitats dels joves lectors i les del seu públic adult invisible. Així mateix, es planteja la hipòtesi que aquesta dinàmica determinarà la relació que els petits tindran amb les obres canòniques. En honor als orígens de les reescriptures nacionals, la recerca consta d'un estudi comparatiu de tres versions infantils contemporànies del 'Quixot': la d'Arturo Pérez-Reverte per a la Real Academia Española i Santillana (2014), la d'Agustín Sánchez Aguilar per a Vicens Vives (2016) i la de Geronimo Stilton (2022). Combinant les tècniques de reescriptura textual més famoses amb el triangle crític de Xavier Mínguez-López, s'ha dissenyat una metodologia que examina els mecanismes d'adequació al lector model, l'evolució dels elements narratius i la competència literària de cada adaptació. Els resultats confirmen la hipòtesi inicial: cada reescriptura resol de manera diferent la tensió entre el seu públic explícit i implícit, revelant una postura ideològica pròpia que condiciona la relació dels nens amb la cèlebre novel·la cervantina. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Estudis d'Anglès i Espanyol [2501910] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Adaptaciones infantiles ;
Clásicos literarios ;
Audiencia adulta implícita ;
Decisiones editoriales ;
Posturas ideológicas ;
relación de los niños con el 'Quijote' ;
Adaptations for young readers ;
Canonical literature ;
Implicit audience ;
Publisher’s decisions ;
Ideological stance ;
the way children engage with 'Don Quixote' ;
Adaptacions infantils ;
Clàssics literaris ;
Audiència adulta implícita ;
Decisions editorials ;
Postures ideològiques ;
relació dels nens amb el 'Quixot' |
visitant ::
identificació
