| Data: |
2026 |
| Resum: |
El propòsit d'aquest estudi va ser doble. Primer, va buscar comprendre com el professorat d'Història i Ciències Socials aborda la diversitat cultural i migratòria en aules de Antofagasta, Xile. Segon, la recerca es va proposar develar el mecanisme pel qual el discurs curricular oficial possibilita una pràctica pedagògica intercultural i crítica. La recerca es va dissenyar sota un enfocament qualitatiu i un paradigma sociocrítico amb un horitzó decolonial. Es va utilitzar un estudi de casos múltiples per a analitzar la realitat de sis docents de liceus públics, caracteritzats per una alta matrícula d'estudiants migrants. Les fonts de dades van ser trianguladas mitjançant: 1) anàlisi curricular de l'assignatura d'Història, Geografia i Ciències Socials (7° Bàsic a 4° Mitjà); 2) observacions directes de les pràctiques d'aula; i 3) entrevistes semiestructuradas en profunditat per a accedir a les representacions socials del professorat. L'anàlisi va combinar la codificació sistemàtica de dades amb la interpretació teòrica basada en les representacions socials i la crítica decolonial, incorporant la noció del ch'ixi com a clau analítica per a explicar la subjectivitat del professorat. Els resultats es van articular en tres troballes interconnectades. Primer, l'anàlisi curricular va revelar un mandat oficial contradictori. Es promou discursivament el "pensament crític", però es neutralitza mitjançant una estructura narrativa hegemònica, nacionalista i eurocèntrica. Es va constatar un "silenci estructural" sobre el fenomen migratori contemporani, el qual és exclòs de la narrativa nacional obligatòria. Respecte al discurs del professorat aquest va mostrar estar estructurat per una tensió interna. Es va identificar un "Nucli Central" rígid i colonial (ancorat en la nacionalitat com a categoria interpretativa) i un "Sistema Perifèric" flexible i ètic (basat en la biografia i la crítica social). La pugna entre tots dos sistemes va configurar tres perfils discursius: Tradicional-Asimilacionista, Crític-Transformador i Híbrid. Finalment, es va constatar que les pràctiques d'aules són una negociació ch'ixi d'aquesta tensió. Els docents tradicionals van mostrar coherència amb el seu Nucli Central, utilitzant el silenci curricular per a reproduir estereotips i assimilar a l'estudiantat, encara que revelant "esquerdes". Les professores crítiques van activar el seu Sistema Perifèric (validant el saber migrant), però es van replegar al Nucli Central quan la pressió de l'aula o del currículum va augmentar. Els docents híbrids van gestionar la contradicció, per exemple, sent cooptats per la lògica neoliberal del currículum malgrat la seva ètica humanista. La conclusió principal és que el currículum i el pensament docent operen en un cercle de retroalimentació que estabilitza la colonialidad i l'assimilació. El currículum, mitjançant els seus silencis i la seva "crítica condicionada", vàlida i legitima el "Nucli Central" nacionalista del professorat. Al seu torn, el professorat utilitza aquest Nucli per a interpretar els silencis del currículum de manera asimilacionista. Aquest mecanisme no sols explica per què les pràctiques tradicionals són sistèmicament coherents. Sinó també per què la pràctica intercultural crítica (l'activació del Sistema Perifèric) requereix una doble subversió: contra el mandat estatal curricular i contra el seu propi sentit comú internalitzat. La pràctica docent és, per tant, la manifestació d'una subjectivitat ch'ixi, una lluita bigarrada on coexisteixen la reproducció colonial i la resistència ètica. |
| Resum: |
El propósito de este estudio fue doble. Primero, buscó comprender cómo el profesorado de Historia y Ciencias Sociales aborda la diversidad cultural y migratoria en aulas de Antofagasta, Chile. Segundo, la investigación se propuso develar el mecanismo por el cual el discurso curricular oficial posibilita una práctica pedagógica intercultural y crítica. La investigación se diseñó bajo un enfoque cualitativo y un paradigma sociocrítico con un horizonte decolonial. Se utilizó un estudio de casos múltiples para analizar la realidad de seis docentes de liceos públicos, caracterizados por una alta matrícula de estudiantes migrantes. Las fuentes de datos fueron trianguladas mediante: 1) análisis curricular de la asignatura de Historia, Geografía y Ciencias Sociales (7° Básico a 4° Medio); 2) observaciones directas de las prácticas de aula; y 3) entrevistas semiestructuradas en profundidad para acceder a las representaciones sociales del profesorado. El análisis combinó la codificación sistemática de datos con la interpretación teórica basada en las representaciones sociales y la crítica decolonial, incorporando la noción de lo ch'ixi como clave analítica para explicar la subjetividad del profesorado. Los resultados se articularon en tres hallazgos interconectados. Primero, el análisis curricular reveló un mandato oficial contradictorio. Se promueve discursivamente el "pensamiento crítico", pero se neutraliza mediante una estructura narrativa hegemónica, nacionalista y eurocéntrica. Se constató un "silencio estructural" sobre el fenómeno migratorio contemporáneo, el cual es excluido de la narrativa nacional obligatoria. Respecto al discurso del profesorado este mostró estar estructurado por una tensión interna. Se identificó un "Núcleo Central" rígido y colonial (anclado en la nacionalidad como categoría interpretativa) y un "Sistema Periférico" flexible y ético (basado en la biografía y la crítica social). La pugna entre ambos sistemas configuró tres perfiles discursivos: Tradicional-Asimilacionista, Crítico-Transformador e Híbrido. Finalmente, se constató que las prácticas de aulas son una negociación ch'ixi de esta tensión. Los docentes tradicionales mostraron coherencia con su Núcleo Central, utilizando el silencio curricular para reproducir estereotipos y asimilar al estudiantado, aunque revelando "grietas". Las profesoras críticas activaron su Sistema Periférico (validando el saber migrante), pero se replegaron al Núcleo Central cuando la presión del aula o del currículum aumentó. Los docentes híbridos gestionaron la contradicción, por ejemplo, siendo cooptados por la lógica neoliberal del currículum a pesar de su ética humanista. La conclusión principal es que el currículum y el pensamiento docente operan en un círculo de retroalimentación que estabiliza la colonialidad y la asimilación. El currículum, mediante sus silencios y su "crítica condicionada", válida y legitima el "Núcleo Central" nacionalista del profesorado. A su vez, el profesorado utiliza ese Núcleo para interpretar los silencios del currículum de manera asimilacionista. Este mecanismo no solo explica por qué las prácticas tradicionales son sistémicamente coherentes. Sino también por qué la práctica intercultural crítica (la activación del Sistema Periférico) requiere una doble subversión: contra el mandato estatal curricular y contra su propio sentido común internalizado. La práctica docente es, por tanto, la manifestación de una subjetividad ch'ixi, una lucha abigarrada donde coexisten la reproducción colonial y la resistencia ética. |
| Resum: |
The purpose of this study was twofold. First, it sought to understand how History and Social Sciences teachers address cultural and migratory diversity in classrooms in Antofagasta, Chile. Second, the research aimed to unveil the mechanisms through which official curricular discourse conditions the possibility of a critical and intercultural pedagogical practice. The research was designed under a qualitative approach rooted in a socio-critical paradigm with a decolonial horizon. A multiple case study design was employed to analyze the reality of six teachers from public high schools characterized by high migrant student enrollment. Data sources were triangulated via: 1) curricular analysis of the History, Geography, and Social Sciences subject (Grades 7-12); 2) direct observation of classroom practices; and 3) in-depth semi-structured interviews designed to access teachers' social representations. The analysis combined systematic data coding with theoretical interpretation grounded in social representations and decolonial critique, incorporating the concept of ch'ixi as an analytical key to explain teacher subjectivity. The results were articulated through three interconnected findings. First, the curricular analysis revealed a contradictory official mandate. While "critical thinking" is promoted discursively, it is neutralized by a hegemonic, nationalist, and Eurocentric narrative structure. A "structural silence" regarding the contemporary migratory phenomenon was identified, effectively excluding it from the mandatory national narrative. Regarding teacher discourse, an internal structural tension was evident. A rigid, colonial "Central Core" (anchored in nationality as an interpretive category) and a flexible, ethical "Peripheral System" (based on biography and social critique) were identified. The struggle between these two systems shaped three discursive profiles: Traditional-Assimilationist, Critical-Transformative, and Hybrid. Finally, classroom practices were found to be a ch'ixi negotiation of this tension. Traditional teachers demonstrated coherence with their Central Core, utilizing curricular silence to reproduce stereotypes and assimilate students, albeit revealing certain "cracks. " Critical teachers activated their Peripheral System (validating migrant knowledge) but retreated to the Central Core when classroom or curricular pressure intensified. Hybrid teachers managed the contradiction, for instance, by being co-opted by the curriculum's neoliberal logic despite their humanistic ethics. The main conclusion is that the curriculum and teacher thinking operate within a feedback loop that stabilizes coloniality and assimilation. Through its silences and "conditioned critique," the curriculum validates and legitimizes the teachers' nationalist "Central Core. " Conversely, teachers utilize this Core to interpret curricular silences in an assimilationist manner. This mechanism explains not only why traditional practices are systemically coherent, but also why critical intercultural practice (the activation of the Peripheral System) requires a double subversion: against the state curricular mandate and against one's own internalized common sense. Teaching practice is, therefore, the manifestation of a ch'ixi subjectivity-a motley struggle where colonial reproduction and ethical resistance coexist. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Ensenyament de la Història ;
History Teaching ;
Enseñanza de la Historia ;
Educació Intercultural ;
Intercultural Education ;
Educación Intercultural ;
Representacions Socials ;
Social Representations ;
Representaciones Sociales ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
