| Date: |
2026 |
| Abstract: |
La resistència a les polítiques verdes està al centre de l'agenda política, ja que constitueix una barrera per a la seva implementació. Entesa com a greenlash, s'ha estudiat des de la perspectiva de les actituds, mentre que altres l'han explicada atenent als costos d'aquestes polítiques. Aquesta tesi pretén comprendre millor les fonts de les divisions socials i territorials al voltant de les transicions ecològiques, analitzant els casos de l'urbanisme i la mobilitat sostenibles a Barcelona i les difereències rurals-urbanes en el suport a polítiques verdes a Espanya. La recerca compara l'adequació dels marcs dels costos i les actituds i complementa l'explicació dels costos amb el marc de la fractura metabòlica. El diàleg previ entre la teoria de la fractura metabòlica, procedent de l'ecologia marxista, i l'ecologia política, en l'anàlisi dels conflictes socioecològics, ha estat minoritari, poc desenvolupat i gairebé limitat a l'estudi de fractures metabòliques en contextos extractivistes llatinoamericans. El primer article amplia aquest diàleg i proposa una interpretació innovadora de l'enfocament de la fractura metabòlica per analitzar les bases materials dels conflictes socioecològics, identificant aspectes socials de les fractures metabòliques (la separació entre producció i consum, entre els productes del treball i les necessitats humanes) i aspectes naturals (fluxos d'energia i materials). El segon article utilitza aquest enfocament per explorar (1) per què les polítiques d'urbanisme i mobilitat sostenibles no han aconseguit reduir el trànsit a Barcelona, analitzant-ne les causes estructurals i si aquestes polítiques les aborden, i (2) les divisions socials al voltant de les polítiques implementades a Barcelona i la seva regió metropolitana. L'enfocament de la "ciutat dels 15 minuts", amb ciutats ciclables, caminables i serveis de proximitat, ha guanyat rellevància com a marc clau per a la transformació sostenible de les ciutats. Tanmateix, tot i que Barcelona ha implementat polítiques ambicioses en aquesta línia i se situa entre les ciutats més ben valorades com a "ciutat dels 15 minuts", té la major densitat de cotxes de la Unió Europea. El trànsit a Barcelona no és causat per la mobilitat interna, sinó pels desplaçaments de connexió, majoritàriament de persones que viuen lluny del seu lloc de treball. Els resultats suggereixen que existeix una fractura en el metabolisme social de la força de treball, amb el seu consum (llocs de treball) cada cop més separat de la seva reproducció (llars), causada per una major concentració de l'activitat econòmica a la ciutat respecte a la població, atraient treballadors cap a perifèries metropolitanes en expansió. Les polítiques de la ciutat dels 15 minuts són beneficioses per als residents que viuen i treballen a Barcelona, però no responen a les necessitats de qui viu o treballa lluny i depèn del cotxe, i no semblen suficients per reduir el trànsit a la ciutat. El tercer article examina factors predictius del suport a les polítiques verdes i si aquests expliquen la bretxa rural-urbana en el suport, comparant la teoria dels valors postmaterialistes amb l'enfocament de la justícia ambiental. Tot i que els factors associats als dos marcs teòrics són bons predictors del suport, només les percepcions de perjudici expliquen una oposició més gran a les polítiques verdes entre els habitants rurals en comparació amb els urbans, cosa que suggereix que la justícia ambiental és un marc més adequat per entendre les divisions rurals-urbanes al voltant de les polítiques verdes. Combinant diversos enfocaments teòrics i metodològics, incloent-hi l'ús d'entrevistes i enquestes, aquesta tesi millora la nostra comprensió de per què les polítiques verdes sovint són conflictives, poc efectives i impliquen tensions territorials: interactuen amb les contradiccions existents del capitalisme, no poden abordar els problemes d'acumulació de capital i tendeixen a imposar càrregues espacials desiguals. |
| Abstract: |
La resistencia a las políticas verdes está en el centro de la agenda política, ya que constituye una barrera para su implementación. Entendida como greenlash, se ha estudiado desde la perspectiva de las actitudes, mientras que otros la han explicado atendiendo a los costes de dichas políticas. Esta tesis pretende comprender mejor las fuentes de las divisiones sociales y territoriales en torno a las transiciones ecológicas, analizando el urbanismo y la movilidad sostenibles en Barcelona y las diferencias rurales-urbanes en el apoyo a políticas verdes en España La investigación compara la adecuación de los marcos de los costes y las actitudes, y complementa la explicación de los costes con el marco de la fractura metabólica. El diálogo previo entre la teoría de la fractura metabólica, procedente de la ecología marxista, y la ecología política, en el análisis de los conflictos socioecológicos, ha sido minoritario, poco desarrollado y casi exclusivamente limitado al estudio de fracturas metabólicas en contextos extractivistas latinoamericanos. El primer artículo amplía este diálogo y propone una interpretación novedosa del enfoque de la fractura metabólica para analizar las bases materiales de los conflictos socioecológicos, identificando aspectos sociales de las fracturas metabólicas (la separación entre producción y consumo, entre los productos del trabajo y las necesidades humanas) y aspectos naturales (flujos de energía y materiales). El segundo artículo utiliza este enfoque para explorar (1) por qué las políticas de urbanismo y movilidad sostenibles no lograron reducir el tráfico en Barcelona, analizando sus causas estructurales y si dichas políticas las abordan, y (2) las divisiones sociales en torno a las políticas implementadas. La "ciudad de los 15 minutos", con ciudades ciclables y caminables y servicios de proximidad, ha ganado relevancia como marco clave para la transformación sostenible de las ciudades. Sin embargo, aunque Barcelona ha implementado políticas ambiciosas en este sentido y se sitúa entre las ciudades mejor valoradas como "ciudad de los 15 minutos", presenta la 6 mayor densidad de coches de la Unión Europea. El tráfico en Barcelona no se debe a la movilidad interna, sino a los desplazamientos de conexión, principalmente de personas que viven lejos de su lugar de trabajo. Los resultados sugieren que existe una fractura en el metabolismo social de la fuerza de trabajo, con su consumo (empleos) cada vez más separado de su reproducción (hogares), causada por una mayor concentración de la actividad económica en la ciudad respecto a la población, atrayendo trabajadores hacia periferias metropolitanas en expansión. Las políticas de la ciudad de los 15 minutos benefician a los residentes que viven y trabajan en Barcelona, pero no responden a las necesidades de quienes viven o trabajan lejos y dependen del coche, y no parecen ser suficientes para reducir el tráfico en la ciudad. El tercer artículo examina los factores que predicen el apoyo a las políticas verdes y si estos explican la brecha rural-urbana en dicho apoyo, comparando la teoría de los valores postmaterialistas con el enfoque de la justicia ambiental. Aunque los factores asociados a ambos marcos teóricos son buenos predictores del apoyo, solo las percepciones de perjuicio explican una mayor oposición rural a las políticas verdes entre los habitantes rurales en comparación con los urbanos, sugiriendo que la justicia ambiental es un marco más adecuado para comprender las divisiones rurales-urbanas en torno a las políticas verdes. Combinando diferentes enfoques teóricos y metodológicos, incluyendo entrevistas y encuestas, esta tesis mejora nuestra comprensión de por qué las políticas verdes son a menudo conflictivas, poco efectivas y conllevan tensiones territoriales: interactúan con las contradicciones existentes del capitalismo, no pueden abordar los problemas de acumulación de capital y tienden a imponer cargas espaciales desiguales. |
| Abstract: |
Resistance to green policies is at the centre of the political agenda, as it is an important barrier to their implementation. Framed as greenlash, it has been studied through the lens of attitudes, while other studies have explained it from the point of view of who bears the costs of those policies. This dissertation aims to better understand the sources of social divisions and territorial tensions around ecological transitions and green policies, focusing on the cases of sustainable urbanism and mobility policies in Barcelona and on rural-urban gaps in support for different green policies in Spain. It tests and compares the adequacy of the attitudes and costs frameworks, and it complements the explanation of costs with the metabolic rift framework. Previous dialogue between the theory of metabolic rift, from Marxist ecology, and political ecology, analysing socio-ecological conflicts, has been minoritarian, underdeveloped, and almost only limited to the study of metabolic rifts in Latin-American extractivist contexts. The first paper develops further this dialogue and proposes a novel interpretation of the metabolic rift approach to analyse the material bases of socio-ecological conflicts, paying attention to the social aspects of the metabolic rifts (separation between production and consumption, between labour products and human needs) and natural aspects (related to flows of energy and materials). The second paper uses this approach to explore (1) why sustainable urbanism and mobility policies failed to reduce traffic in Barcelona, by analysing the material structural causes of traffic and air pollution in the city and whether those policies address them and (2) the social divides around the implemented policies in Barcelona and its metropolitan region. The approach of the 15-minute city, cycleable and walkable cities with proximity services, has gained attention as a key framework for the sustainable transformation of cities. However, Barcelona has implemented ambitious policies in this regard, and it ranks high as a 15-minute city, yet it has the highest car density in the EU. Traffic in Barcelona is not caused by internal mobility but by connection trips, mostly from people who live far away from where they work. The findings suggest there is a rift in the social metabolism of labour power, with consumption (jobs) growingly separated 2 from reproduction (homes), caused by economic activity concentrating in the city to a higher extent than population can, attracting workers to growing metropolitan peripheries. 15-minute city policies might be beneficial for residents who live and work in Barcelona, but do not address the needs of those who live or work far and are more car-dependent and appear not to be enough to reduce traffic in the city. The third paper tests predictors of support for green policies and whether they explain the rural-urban gap in support, comparing the postmaterialist values theory and the environmental justice approach. While factors associated with the two theoretical frameworks predict support, only perceptions of harm explain higher rural opposition to green policies among rural dwellers compared to urban dwellers, suggesting that environmental justice is a more adequate framework to understand rural-urban divides around green policies. Combining different theoretical approaches and methods, including the use of interviews and survey data, this thesis improves our understanding of why green policies are often conflictive, often not effective, and involve territorial tensions: they interact with existing capitalist contradictions, cannot address capital accumulation issues, and tend to impose spatial uneven burdens. |
| Note: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Fractura metabòlica ;
Metabolic rift ;
Fractura metabólica ;
Polítiques verdes ;
Green policies ;
Políticas verdes ;
Transicions justes ;
Just transitions ;
Transiciones justas ;
Ciències Socials |
guest ::
dir.
