| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquesta tesi doctoral estudia la policromia en l'escultura arquitectònica i monumental dels Comtats Catalans durant els segles XII i XIII, amb especial atenció als vestigis conservats, a les tècniques d'aplicació del color, a la seva significació i als paral·lels transfronterers. La recerca parteix de la necessitat de revisar la percepció moderna de l'escultura romànica exempta de color, i planteja la policromia com a un component constitutiu essencial de la imatge medieval, no com un simple acabat ornamental. L'estudi combina l'anàlisi de la tractadística artística medieval, la bibliografia especialitzada, els informes de conservació-restauració, l'observació directa dels conjunts i la documentació fotogràfica. En alguns casos, aquesta observació s'ha complementat amb l'ús de microscòpia digital portàtil, especialment en claustres i capitells amb restes cromàtiques visibles. La tesi s'organitza en quatre eixos principals: la tècnica de la policromia sobre pedra, la significació material i simbòlica del color, el paper del pintor com a artífex polivalent i l'anàlisi dels casos d'estudi conservats. Una de les aportacions principals és l'elaboració d'un corpus de vestigis de policromia, ordenat segons criteris territorials, tipològics i de grau d'evidència. Aquest corpus permet valorar l'abast del fenomen i situar els testimonis catalans dins d'un marc més ampli de pràctiques cromàtiques medievals compartides. |
| Resum: |
Esta tesis doctoral estudia la policromía en la escultura arquitectónica y monumental de los Condados Catalanes durante los siglos XII y XIII, con especial atención a los vestigios conservados, a las técnicas de aplicación del color, a su significación y a los paralelos transfronterizos. La investigación parte de la necesidad de revisar la percepción moderna de la escultura románica desprovista de color, y plantea la policromía como un componente constitutivo esencial de la imagen medieval, no como un mero acabado ornamental. El estudio combina el análisis de la tratadística artística medieval, la bibliografía especializada, los informes de conservación-restauración, la observación directa de los conjuntos y la documentación fotográfica. En algunos casos, esta observación se ha complementado con el uso de microscopía digital portátil, especialmente en claustros y capiteles con restos cromáticos visibles. La tesis se organiza en cuatro ejes principales: la técnica de la policromía sobre piedra, la significación material y simbólica del color, el papel del pintor como artífice polivalente y el análisis de los casos de estudio conservados. Una de las principales aportaciones es la elaboración de un corpus de vestigios de policromía, ordenado según criterios territoriales, tipológicos y de grado de evidencia. Este corpus permite valorar el alcance del fenómeno y situar los testimonios catalanes dentro de un marco más amplio de prácticas cromáticas medievales compartidas. |
| Resum: |
This doctoral thesis examines polychromy in the architectural and monumental sculpture of the Catalan Counties (Comtats Catalans) during the twelfth and thirteenth centuries, with particular attention to the surviving traces of colour, the techniques used for its application, its significance, and its cross-border parallels. The research stems from the need to reconsider the modern perception of Romanesque sculpture as devoid of colour, and approaches polychromy as an essential constitutive component of the medieval image, rather than as a merely ornamental finish. The study combines the analysis of medieval artistic treatises, specialised scholarship, conservation-restoration reports, direct observation of the monuments, and photographic documentation. In some cases, this observation has been complemented using portable digital microscopy, especially in cloisters and capitals preserving visible chromatic remains. The thesis is organised around four main axes: the technique of polychromy on stone, the material and symbolic significance of colour, the role of the painter as a polyvalent artisan, and the analysis of the preserved case studies. One of the main contributions of this research is the creation of a corpus of surviving traces of polychromy, organised according to territorial, typological, and evidential criteria. This corpus makes it possible to assess the scope of the phenomenon and to situate the Catalan evidence within a broader framework of shared medieval chromatic practices. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Policromia medieval ;
Medieval polychromy ;
Policromía medieval ;
Escultura monumental policroma ;
Polychromed sculpture ;
Art romànic ;
Romanesque art ;
Arte románico ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
