| Data: |
2026 |
| Resum: |
Àsia acull aproximadament el 60% de la població mundial, la qual cosa la converteix en la regió més poblada del planeta. Al llarg de les últimes dècades, les societats asiàtiques han experimentat transformacions socioeconòmiques profundes i accelerades, que comprenen la industrialització, la urbanització i la modernització. Aquests canvis han impulsat importants transicions demogràfiques, entre les quals el descens de la fecunditat i l'envelliment de la població, i han reconfigurado de manera fonamental les estructures de la llar i les formes de convivència. La recerca existent rarament ha ofert una anàlisi exhaustiva de les llars i les formes de convivència al conjunt de la regió asiàtica. A partir de dades i de fonts múltiples, entre les quals CORESIDENCE Database, Global Living Arrangements Database del projecte CORESIDENCE, microdades de Integrated Public Use Microdata Series International i dades regionals procedents de fonts estadístiques oficials, aquesta dissertació examina les llars i les formes de convivència a Àsia al llarg de tres dimensions analítiques: (1) les formes de convivència en el context global, (2) la variació entre països en l'estructura de la llar dins la regió, i (3) un examen en profunditat a escala nacional de les formes de convivència de les persones grans a Vietnam. Una comparació amb altres regions del món revela que les societats asiàtiques comparteixen diversos patrons generals: una elevada diversitat en les formes de convivència i marcades diferències de gènere durant la joventut i la vellesa, el predomini de la família nuclear i una creixent prevalença de formes de convivència independents, com viure únicament en parella. Tanmateix, Àsia es distingeix per la persistència de les formes de convivència extenses i per les diferències de gènere comparativament menors durant la maduresa. Al conjunt de les societats asiàtiques, les llars presenten tant heterogeneïtat com homogeneïtat. Pel que fa a la mida de la llar, la distribució abasta un ampli espectre, tot i que s'observa una tendència general a la reducció al llarg del temps, des de punts de partida diferents i a ritmes variables. L'estructura de la llar no segueix una trajectòria uniforme: les formes extenses han augmentat en algunes societats però han disminuït en d'altres, tot i que mantenen una presència notable a tota la regió. L'envelliment de la població dins les llars és també cada vegada més evident en la majoria de les societats. Els canvis són més pronunciats a les regions relativament més desenvolupades, mentre que les regions menys desenvolupades i més conservadores culturalment han evolucionat amb més lentitud. L'estudi de cas de Vietnam revela a més que tant les característiques socioeconòmiques individuals com el context regional condicionen les formes de convivència de les persones grans. Les persones que treballen en el sector no primari i que tenen un nivell educatiu més alt tenen més probabilitats de viure de manera independent, mentre que les persones grans pertanyents a minories ètniques amb vincles culturals tradicionals més forts presenten una menor probabilitat de convivència independent. A nivell regional, unes taxes més altes de propietat de l'habitatge i una millor qualitat habitacional s'associen amb una major independència residencial. Aquesta dissertació documenta la transformació de les llars i les formes de convivència a Àsia, una regió caracteritzada per múltiples sistemes familiars i una ràpida modernització al llarg de les últimes cinc dècades. Les formes de convivència extenses tradicionals continuen sent freqüents, sostingudes tant per la necessitat econòmica com per normes culturalment arrelades de solidaritat intergeneracional. Al mateix temps, nous patrons emergeixen de la mà de la urbanització, la migració i l'expansió de l'individualisme. Aquesta coexistència de continuïtat i canvi qüestiona la teoria de la modernització de Goode, que predia una convergència universal cap a la família nuclear. |
| Resum: |
Asia alberga aproximadamente el 60% de la población mundial, lo que la convierte en la región más poblada del planeta. A lo largo de las últimas décadas, las sociedades asiáticas han experimentado transformaciones socioeconómicas profundas y aceleradas, que abarcan la industrialización, la urbanización y la modernización. Estos cambios han impulsado importantes transiciones demográficas, como el descenso de la fecundidad y el envejecimiento de la población, reconfigurando fundamentalmente las estructuras del hogar y los arreglos residenciales. La investigación existente rara vez ha ofrecido un análisis exhaustivo de los hogares y los arreglos residenciales en el conjunto de la región asiática. A partir de datos de fuentes múltiples, entre ellos CORESIDENCE Database y Global Living Arrangements Database de projecto CORESIDENCE, microdatos de Integrated Public Use Microdata Series International y datos regionales de fuentes estadísticas oficiales, esta disertación examina los hogares y los arreglos residenciales en Asia a lo largo de tres dimensiones analíticas: (1) los arreglos residenciales en el contexto global, (2) la variación entre países en la estructura del hogar dentro de la región, y (3) un examen en profundidad de los arreglos residenciales de las personas mayores en Vietnam. La comparación con otras regiones del mundo revela que las sociedades asiáticas comparten varios patrones generales: una elevada diversidad en los arreglos residenciales y marcadas diferencias de género durante la adultez joven y la vejez, el predominio de la familia nuclear y una creciente prevalencia de arreglos independientes, como vivir únicamente en pareja. Sin embargo, Asia se distingue por la persistencia de los arreglos residenciales extensos y por las diferencias de género comparativamente menores durante la mediana edad. En el conjunto de las sociedades asiáticas, los hogares presentan tanto heterogeneidad como homogeneidad. En cuanto al tamaño del hogar, la distribución abarca un amplio espectro, aunque se observa una tendencia general a la reducción a lo largo del tiempo, desde puntos de partida distintos y a ritmos variables. La estructura del hogar no sigue una trayectoria uniforme: las formas extensas han aumentado en algunas sociedades pero han disminuido en otras, aunque mantienen una presencia notable en toda la región. El envejecimiento de la población dentro de los hogares es también cada vez más evidente. Los cambios son más pronunciados en las regiones relativamente más desarrolladas, mientras que las menos desarrolladas y más conservadoras culturalmente han evolucionado con mayor lentitud. El estudio de caso de Vietnam revela que tanto las características socioeconómicas individuales como el contexto regional condicionan los arreglos residenciales de las personas mayores. Quienes trabajan en el sector no primario y cuentan con mayor nivel educativo tienen más probabilidades de vivir de forma independiente, mientras que las personas mayores pertenecientes a minorías étnicas con vínculos culturales tradicionales más fuertes presentan una menor probabilidad de convivencia independiente. A nivel regional, unas tasas más altas de propiedad de la vivienda y una mejor calidad habitacional se asocian con una mayor independencia residencial. Esta disertación documenta la transformación de los hogares y los arreglos residenciales en Asia durante las últimas cinco décadas. Los arreglos extensos tradicionales siguen siendo frecuentes, sostenidos tanto por la necesidad económica como por normas culturalmente arraigadas de solidaridad intergeneracional. Al mismo tiempo, nuevos patrones emergen de la mano de la urbanización, la migración y la expansión del individualismo. Esta coexistencia de continuidad y cambio cuestiona la teoría de la modernización de Goode, que predecía una convergencia universal hacia la familia nuclear. |
| Resum: |
Asia is home to approximately 60% of the world's population, making it the most populous region on earth. Over the past several decades, Asian societies have undergone profound and rapid socioeconomic transformations, encompassing industrialization, urbanization, and modernization. These changes have driven significant demographic shifts, including declining fertility and population ageing, and have fundamentally reshaped household structures and living arrangements. Existing research has rarely provided a comprehensive examination of household and living arrangements across the whole Asian region. Drawing on rich, multi-source data, including the CORESIDENCE Database, The Global Living Arrangements Database from the CORESIDENCE project, microdata from Integrated Public Use Microdata Series International, and regional data from official statistical sources, this dissertation examines households and living arrangements in Asia across three analytical dimensions: (1) living arrangements in global context, (2) cross-national household variation within the region, and (3) an in-depth country-level examination of older adults' living arrangements in Vietnam. A comparison with other regions in the world reveals that Asian societies share several broad patterns: elevated diversity in living arrangements and pronounced gender differences during young adulthood and old age, the dominance of the nuclear family, and a growing prevalence of independent arrangements such as living with a partner only. However, Asia stands out for the persistence of extended living arrangements and for the comparatively smaller gender differences in living arrangements during midlife. Across Asian societies, households exhibit both heterogeneity and homogeneity. In terms of household size, the distribution spans a wide range, yet a general declining trend is observed over time, from different starting points and at varying speeds. Household structure does not follow a uniform trajectory: extended arrangements have increased in some societies but declined in others, yet they maintain a notable presence across the region. Population ageing within households is also increasingly evident across most societies. Change is more pronounced in relatively developed regions, while less developed and more culturally conservative areas have changed more slowly. The Vietnam case study further reveals that both individual socioeconomic characteristics and regional context shape living arrangements among older adults. Those employed in the non-primary sector and with higher educational attainment are more likely to live independently, while older adults belonging to ethnic minority groups with stronger traditional cultural ties show a lower likelihood of independent living. At the regional level, higher homeownership rates and better housing quality are associated with greater residential independence. This dissertation documents the transformation of households and living arrangements in Asia, a region characterized by multiple family systems and rapid modernization over the past five decades. Traditional extended family arrangements remain common, sustained by both economic necessity and culturally embedded norms of intergenerational solidarity. At the same time, new patterns are emerging alongside urbanization, migration, and the spread of individualism. This coexistence of continuity and change challenges Goode's modernization theory, which predicted a universal convergence toward the nuclear family. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Demografia |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Llar ;
Household ;
Hogar ;
Formes de convivència ;
Living arrangements ;
Arreglos residenciales ;
Modernització comprimida ;
Compressed modernization ;
Modernización comprimida ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
