dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular)
| Publicación: |
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2003 |
| Resumen: |
La pèrdua de 17p13 succeeix en més del 70% dels tumors colorectals, i sòl acompanyar-se de mutació al locus TP53 de l'al·lel concomitant. A banda, hi ha prou indicis per a recolzar la hipòtesi que p53 és un marcador de pronòstic d'aquest tipus de tumors. A manca de consens sobre la millor estratègia per a conèixer el seu estat -no hi ha estàndard d'or-, ens proposàrem com a objectiu trobar un protocol aplicable a l'estudi rutinari de la proteïna p53 en el càncer colorectal. Per això, seleccionarem una sèrie prospectiva de casos d'adenocarcinoma primari, obtinguts per resecció quirúrgica, i d'ells recollirem, a banda dels resultats de la immunohistoquímica (IHQ) de p53, un seguit de dades clinicopatològiques: edat, sexe, mida del tumor, grau histològic, infiltració, afectació ganglionar i estadi clínic. Característiques demogràfiques de la sèrie foren: 100 tumors pertanyent a 96 pacients (38 dones i 58 homes), amb edat de presentació entre 37-93 anys. Els paràmetres obtinguts es resumeixen en: mida mitja dels tumors 4'1 cm, el 51% amb afectació ganglionar, grau histològic predominant moderadament diferenciat o grau 2 (81%) i nivell d'infiltració majoritari pT3 (72%). De l'abordatge IHQ en resultà que el 56% dels tumors evidencià acumulació de p53 (llindar de sensibilitat: 10%), mentre que un 29% dels casos negatius presentà manca total d'immunopositivitat. L'estudi del genotip, mitjançant PCR-SSCP/seqüenciació (exons 4-8), posà de manifest la presència de mutacions en el 68% dels tumors, el 73% de les quals conservaren la pauta de lectura. En analitzar les discrepàncies entre les 2 aproximacions concloguérem que el 39% dels casos fenotípicament negatius contenia mutacions al gen TP53, el que representa un 17% del total. Per contra, el 5% resultà mancat de mutacions -al menys, en els exons estudiats- malgrat presentar acumulació nuclear de p53. La representació mitjançant corba ROC dels resultats d'IHQ permeté afirmar que la tècnica s'ajusta a la de referència (SSCP/seqüenciació) en el càncer colorectal, amb una àrea sota la corba -equivalent de la precisió- del 79%. La regressió logística situà el llindar de sensibilitat òptim per a la IHQ en el 15%, percentatge en el qual es compensen millor els errors falsos, positius i negatius. La detecció de LOH del microsatèl·lit intragènic p53CA posà de manifest que el 63% dels tumors tenia pèrdua del locus TP53. L'anàlisi estadística demostrà una presència superior de mutacions en els tumors que havien perdut l'al·lel normal concomitant, i que els tumors d'estadi superior -en presència d'afectació ganglionar- tendien a presentar pèrdues de 17p. Conclusions: 1) la IHQ és un mètode vàlid per a cribrar alteracions de p53 en el càncer colorectal, malgrat requereixi ésser complementat amb estudis de SSCP/seqüenciació en els tumors de fenotip negatiu (llindar de sensibilitat: 15%); 2) el protocol d'aproximació a l'estat de p53 ha d'incloure la detecció de LOH al locus TP53. |
| Resumen: |
More than 70% of colorectal adenocarcinomas exhibit 17p13 allelic losses, which usually occur with mutation at the TP53 locus of the concomitant allele. There are also studies that suggest that p53 is a prognostic marker for this type of tumors. Since there is no consensus about which is the best approach to assess p53 status -no gold standard has been defined, yet-, we undertook our study to establish a protocol suitable for the routine assessment of this marker in colorectal cancer. With this purpose, we selected a prospective series of primary adenocarcinomas, obtained by surgical resection and from them we compiled, apart from their p53 immunohistochemical results, the following clinicopathological data: age, sex, tumor size, histological grade, degree of invasion, nodal involvement and staging. Demographics of our series were: 100 tumors belonging to 96 patients (38 women and 58 men), 37-93 years of age at tumor presentation. Other parameters can be synthesized as: mean size of tumors 4. 1 cm, 51% with nodal involvement, a prevalence of moderately differentiated tumors or grade 2 (81%), and the majority of tumors with pericolic fat invasion or pT3 (72%). The IHC approach allowed the detection of 56% of tumors with p53 protein accumulation (cutoff value: 10%), while up to 29% of the negative cases showed no immunopositivity at all. Genotype studies performed by PCR-SSCP/sequencing (exons 4-8) evidenced the presence of mutations in 68% of tumors, 73% of which preserved their gene reading frame. When discrepancies between the two approaches were analyzed, it was realized that 39% of the phenotypically negative cases were mutated at the TP53 gene, which represents 17% of total cases. On the contrary, 5% of tumors presenting nuclear accumulation of p53 protein resulted to be exempted of mutations, at least in the studied exons. The plot of IHC results by a ROC curve let us determine that this technique fitted to the reference one (SSCP/sequencing) for colorectal carcinoma, being the area under the curve -equivalent to accuracy- of 79%. Logistic regression established the optimal cutoff value at 15%, percentage at which false positive and negative errors are best balanced. Detection of LOH using the intragenic p53CA dinucleotide microsatellite revealed that 63% of tumors had allelic loss at the TP53 locus. Statistical analyses demonstrated a superior presence of mutations in tumors that had lost its wildtype concomitant allele, and also that tumors with higher staging, based on nodal involvement, tended to present 17p allelic loss. Conclusions: 1) IHC is a valid method to screen p53 alterations in colorectal cancer, although it is necessary that negative tumors (cutoff value: 15%) are also complemented by SSCP/sequencing. 2) A protocol to assess p53 status must include the detection of LOH at the TP53 locus. |
| Nota: |
Consultable des del TDX |
| Nota: |
Als preliminars:...tesi...que presenta la llicenciada Anna Colomer Valero per a optar al grau de Doctora en Biologia... |
| Nota: |
Títol obtingut de la portada digitalitzada |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, Departament de Ciències Morfològiques, 2002 |
| Nota: |
Bibliografia |
| Derechos: |
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Tesi doctoral |
| Materia: |
Còlon ;
Càncer ;
Marcadors tumorals |
visitante ::
identificación
