(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia)
| Additional title: |
Notice of Ernst Cassirer (1874-1945) |
| Date: |
1994 |
| Abstract: |
Aquest article és un recull de notes sobre la biografia intel·lectual de Cassirer. El mètode que l'autora posa en practica pretén ser fidel a l'utilitzat per aquest pensador en els seus treballs sobre història de la filosofia, lligant la vida i l'obra de l'autor. No es tracta d'una biografia asèptica, sinó que té la intenció de reivindicar un pensament que no ha estat assimilat per la cultura occidental i que té molt per oferir a la filosofia contemporània. L'escrit comença amb la constatació d'un fet curiós: Cassirer és un autor molt citat pero poc conegut. Famós i trivialitzat per la seva historia del pensament i per la seva antropologia filosòfica, se l'acusa de tendenciós a l'hora de fer història i tothom s'atreveix a jugar amb el tòpic de l'ésser humà entès com a animal simbòlic. Pero Cassirer no va ser pròpiament un historiador del pensament, ni va oferir una definició de l'ésser humà que pogués ser descontextualitzada del lloc que ocupa en el sistema gnoseologic global, que és un sistema que proposa l'ésser humà com a constructor de la realitat des de la més estricta correlació entre subjecte i objecte: l'ontologia d'aquesta correlació depèn absolutament de la seva gnoseologia, en la més rigorosa fidelitat al metode transcendental del criticisme. La historia del pensament que s'ofereix des d'aquesta perspectiva és la historia d'un problema concret: el problema del coneixement, en el qual totes les formes culturals han de ser considerades. Aquest és el motiu pel qual la filosofia de Cassirer és una filosofia de la cultura, que conjuga sistematicitat i història per a la comprensió de l'ésser humà a través de totes les seves manifestacions, les famoses formes simbòliques. L'autora assenyala la ineficàcia d'aquest concepte, que en el sistema cassirertià es presenta amb una analogia insuportable que no aporta res més que confusió a un discurs que habitualment no presenta més complicacions que les estrictament necessàries; per a la subsanació d'aquesta confusió, es proposa una gradació de sinonims que permet recuperar la validesa d'ampliar el problema del coneixement a tots els hàbits de la cultura. Aquí rau l'aportació més important de Cassirer a la història del neokantisme en particular i de la història de la filosofia contemporània en general: l'apertura de la filosofia de Kant a tots els hàbits de la cultura, a totes les formes de construcció de la realitat. És en aquest sentit que es presenta el pensament cassiretià com la floració del criticisme, sempre des de la més estricta adscripció neokantiana. Aquesta floració suposa la realització definitiva de la vocació d'antropologia transcendental que tingué la filosofia crítica des dels seus inicis. El present escrit explica la gènesi i el desenvolupament d'aquesta antropologia transcendental cassireriana, presentant cronològicament els factors que hi pogueren influir. S'insisteix especialment en el mestratge de Cohen i Natorp i en la influència de la tradició de l'humanisme germànic. S'atenen també qüestions de tipus sociològic i polític, de consideració obligada en l'estudi d'un pensador jueu la biografia del qual fou determinada pel patiment de les conseqüències de l'antisemitisme i del nazisrne. L'autora exigeix l'atenció sobre aquest punt, obviat amb massa freqüència en les histbries de la filosofia del sgle XX. El triomf del nazisme avortà la possibilitat de mantenir el debat que s'havia iniciat als anys vint entre els fenomenòlegs, els neokantians i, a final de la dècada, amb la filosofia de Heidegger, i aquest avortament condemna el neokantisme a la marginació, i la metafísica, novament, a la il·legitimitat crítica. El debat de Davos de 1929 entre Cassirer i Heidegger és presentat en aquestes pàgines com el preludi dels esdeveniments posteriors. Una reflexió sobre l'humanisme casirerià serveix de conclusió i resum a aquestes pàgines que requereixen la reintroducció del neokantisme en els debats contemporanis, tot considerant aquest corrent com una altemativa necessària a la feblesa del pensament actual. |
| Abstract: |
This article is a collection of notes on the intellectual career of Ernst Cassirer. The method uscd by the author aims to reflect faithfuly the method used by Cassirer in his own works on the history of philosophy, tracing the links beween the writer's life and work. This is not a clinically neutral biography, but rather an attempt to reassert the value of a system of thougt which has not been assimilated by western culture, and which has a great deal to offer contemporary philosophy. The article begins by stating a strange fact: Cassirer is a much quoted but little known author. Famous (and trivialised) for his history of thought and for his philosophy of anthropology, he is accused of being tendentious when it comes to writing history, and everyone takes the liberty of toying with his well known idea of man as a symbolic animal. Yet, Cassirer was not, strictly speaking, an historian of thought, and he did not put forward a definition of man that could be taken out of the context of the place occupied by man in a global gnoseological system; that is, a system which proposes that man constructs reality on the basis of a scrict correlation between subject and object. The ontology of this correlation depends entirely on its basis of investigative knowledge, on the most rigorous observance of the transcendental method of criticism. The history of thought offered from this perspective is the history of a specific problem: the problem of knowledge, in which all cultural forms must be taken into account. Thas is why Cassirer's philosophy is a philosophy of culture, which combines systematic study and history in order to understand man by means of all his manifestations, the famous symbolic forms. The author of this article points to the inadequacy of this concept, which in Cassirer's system is presented through an unsustainable analogy which merely adds confusion to a discourse which generally avoids all complication unless strictly necessary. In order to rectify this confusion, a scale of synonyms is proposed which will restore the validity of extending the problem of knowledge to all spheres of culture. Herein lies Cassirer's most important contribution to the history of neokantian thought, in particular, and to the history of contemporary philosophy in general: the extension of Kant's philosophy to all spheres of culture, and to all forms of the construction of reality. It is in this sense that Cassirer's thought is presented as the flowering of criticism, always from the strictest neokantian stand-point. This flowering involves the definitive realisation of Cassirer's vocation for transcendental anthropology wich characterized critical philosophy from its very beginning. The present arcide explains the genesis and development of Cassirer's transcendental anthropology, giving in chronological order the factors which could have had a bearing on it. Special emphasis is placed on the importance of Cohen and Natorp, and on the influence of the German humanist tradition. Sociological and political issues are also dealt with as a necessary consideration when studying a Jewish thinker whose biography was influenced in a decisive fashion by the consequences of anti-semitism and nazism. The autor of this article draws special attention to this point, which is all too often overlooked in histories of twentieth-century philosophy. The triumph of nazism brough to an abrupt end the debate which had begun at the beginning of the twenties between phenomenologist, neokantians and, towards the end of the decade, the philosophy of Heidegger. The frustation of this debate condemned neokantian thought to a position of neglect, and metaphysics, once more, to one of critical illegitimacy. The 1929 Davos debate between Cassirer and Heidegger is presented in this article as the prelude to subsequent developments. A consideration of Cassirer's humanism serves as a conclusion and summary to the article, which calls for the reintroduction of neokantianism into contemporary debates, in the view that this line of thought provides a necessary alternative to the weakness of thought current today. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Published in: |
Enrahonar, N. 23 (1994) p. 35-69, ISSN 2014-881X |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia)
