L'òpera Il più bel nome d'Antonio Caldara i la recepció del darrer barroc a Catalunya
Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)

Títol variant: La ópera Il più bel nome y la recepción del último barroco musical en Cataluña
Títol variant: L'opéra Il più Bel Nome et la réception du dernier baroque musical en Catalogne
Títol variant: The opera Il Più Bel Nome and the reception of late baroque music in Catalonia
Títol variant: Die Oper Il più bel nome und die Rezeption des musikalischen Spätbarocks in Katalonien
Data: 2009
Resum: L'autor del present article estudia el context històric, polític, musical i social de la Barcelona de 1708, en plena Guerra de Successió a la corona d'Espanya, produïda per la mort de Carles II de Castella el 1700, el qual no deixà successió directa. Un dels pretendents, l'arxiduc Carles d'Àustria, residí a Barcelona des de 1707. Casat per poders a Viena amb la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel el 23 d'abril de 1708, es va fer la ratificació solemne del matrimoni a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, el dia 1 d'agost de l'any esmentat, acte que fou precedit per una solemne comitiva ciutadana per honorar l'entrada de la reina Elisabet a la ciutat; l'endemà a la tarda s'estrenà l'òpera Il più bel nome, d'Antonio Caldara, dedicada a la reina en homenatge, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. L'autor fa una detinguda anàlisi de l'òpera, que esdevé la primera representada a Barcelona, i la primera òpera italiana estrenada a Espanya. Hom hi destaca la seva vàlua artística, especialment pel fet de pertànyer ja a una nova estètica, que depassa el darrer barroc per incorporar-hi elements significatius del nou estil emergent, el Galant.
Resum: El autor del presente artículo estudia el contexto histórico, político, musical y social de la Barcelona de 1708, en plena Guerra de Sucesión a la Corona de España, producida por la muerte de Carlos II de Castilla en 1700, el cual no dejó sucesión directa. Uno de los pretendientes, el archiduque Carlos de Austria, residió en Barcelona desde 1707. Casado por poderes con la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel el 23 de abril de 1708, se realizó la solemne ratificación del matrimonio en la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, el día 1 de agosto de dicho año, acto que fue precedido por una solemne comitiva ciudadana para honrar la entrada de la reina Elisabet en la ciudad. Al día siguiente se estrenó la ópera Il più bel nome, de Antonio Caldara, dedicada a la reina en homenaje, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. El autor realiza un detenido análisis de la obra, que fue la primera ópera representada en Barcelona, y asimismo, la primera ópera italiana representada en España. Se destaca su valor artístico, especialmente por el hecho de pertenecer a una estética nueva, que traspasa el último barroco para incorporar elementos significativos del nuevo estilo emergente, el Galante.
Resum: L'auteur de cet article étudie le contexte historique, politique, musical et social de la Barcelone du 1708, au beau milieu de la guerre de Succession à la Couronne d'Espagne, déclenchée par la mort de Charles II de Castille en 1700 sans laisser de succession directe. Un des prétendants au trône, l'Archiduc Charles d'Autriche, résida à Barcelone à partir de 1707; marié par procuration à Vienne avec la princesse Elisabeth de Brunswick et de Wolfenbüttel le 23 avril 1708, la ratification officielle du mariage eut lieu à la basilique de Santa Maria del Mar de Barcelone le 1er août de la même année. L'acte fut présidé par un cortège de citoyens afin d'honorer l'arrivée de la Reine Elisabeth dans la ville. Le lendemain, dans l'après-midi, eut lieu la première de l'opéra Il più Bel Nome, d'Antonio Caldara, en hommage à la reine, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. L'auteur fait une analyse détaillée de l'opéra, qui fut le premier représenté à Barcelone ainsi que le premier opéra italien représenté en Espagne. On y souligne sa valeur artistique, plus particulièrement le fait de déjà appartenir à une nouvelle esthétique, qui dépasse le dernier baroque pour y incorporer des éléments significatifs du nouveau style émergent, le Galant.
Resum: The author of this article studies the historical, political, musical and social context of Barcelona in 1708, at the height of the War of Succession to the Spanish Crown, produced by the death of Charles II of Castile in 1700, who left no direct successor. One of the pretenders, Archduke Charles of Austria, resided in Barcelona from 1707; he was married by proxy to Princess Elisabeth of Brunsvic and Wolfenbüttel on April 23, 1708, and the marriage was solemnly ratified at the Basilica of Santa Maria del Mar in Barcelona, on August 1 of said year, a ceremony that was preceded by a solemn public procession to honour the entrance of Queen Elisabeth in the city. The following day the opera Il più Bel Nome by Antonio Caldara was performed for the first time in honour of the Queen, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. The author makes a careful analysis of the opera, which was the first to be performed in Barcelona, and also the first Italian opera to be performed in Spain. It is of particular artistic value, especially because it pertained to a new aesthetic, which moves on from late baroque to incorporate significant elements of the new emerging style, Galant.
Resum: Der Autor dieses Artikels untersucht den historischen, politischen, musikalischen und sozialen Kontext Barcelonas im Jahre 1708, mitten im Spanischen Erbfolgekrieg, der durch den Tod des Königs Karl II. von Spanien ausgelöst wurde, der ohne direkte männliche Nachkommen gestorben war. Einer der Thronanwärter, der Habsburger Erzherzog Karl, residierte seit 1707 in der Stadt. Nachdem er sich am 23. April 1708 in Wien per Vollmacht mit der Prinzessin Elisabeth Christine von Braunschweig-Wolfenbüttel vermählt hatte, fanden die eigentlichen Hochzeitsfeierlichkeiten am 1. August des selben Jahres in der barcelonischen Basilika Santa Maria del Mar statt. Der Trauung ging ein feierlicher Umzug voraus, mit dem die Bürger der Stadt den Einzug der «Königin Elisabeth» ehrten. Am folgenden Abend wurde die von Antonio Caldara komponierte Oper Il più bel nome uraufgeführt, die der Königin gewidmet war: nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. Der Verfasser des Artikels unternimmt eine ausführliche Analyse der Oper, bei der es sich um die erste Aufführung einer Oper in Barcelona sowie um die erste italienische Oper handelte, die in Spanien Premiere feierte. Er arbeitet dabei ihren künstlerischen Wert heraus, vor allem den Umstand, dass sie zu einer neuen Ästhetik gehört, die über den Spätbarock hinausgeht und signifikante Elemente des im Entstehen begriffenen Galanten Stils aufweist.
Drets: Tots els drets reservats.
Llengua: Català
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Guerra de Successió al tron d'Espanya ; Darrer barroc ; Preclassicisme ; Llenguatge operístic ; Guerra de Sucesión al trono de España ; Último barroco ; Preclasicismo ; Lenguaje operístico ; Guerre de Succession au Trône d'Espagne ; Dernier baroque ; Pré-classicisme ; Langage opéristique ; War of Succession to the Spanish Throne ; Late baroque ; Pre-classicism ; Operatic language ; Spanischer Erbfolgekrieg ; Spätbarock ; Frühklassizismus ; Opernsprache
Publicat a: Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 77-102, ISSN 0211-6391

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/208627


26 p, 1.6 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Recerca musicològica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2010-11-12, darrera modificació el 2022-09-10



   Favorit i Compartir