Programa de cribaje de la retinopatía diabética en el Vallès Oriental mediante cámara no midriática : estudio de 5228 pacientes diabéticos tipo 2
Hernecki, Jaroslaw
García Arumí, José, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia)
Goñi Foncillas, Francisco Javier, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2010
Resum: La presente tesis doctoral recoge los resultados del programa de cribaje de la retinopatía diabética mediante la cámara no midriática en la comarca de Vallès Oriental (Barcelona). Es un estudio de 5228 pacientes diabéticos tipo 2 no cribados previamente. Se analizan las características demográficas del grupo estudiado, los datos de la diabetes (el tipo de tratamiento, tiempo de evolución de la diabetes y el control metabólico) y la prevalencia de la retinopatía diabética. Se calcula la sensibilidad, la especificidad, el valor predictivo positivo y negativo del método en comparación con la exploración biomicroscópica en la lámpara de hendidura. Posteriormente, se estudia el grupo de pacientes con imágenes no valorables, se determinan las causas del fallo técnico en cada caso y se calcula la prevalencia de la retinopatía diabética en este grupo. Se analiza si existen diferencias significativas entre este grupo y los pacientes con imágenes de buena calidad. Mediante un análisis uni- y multivariante se valoran posibles factores de riesgo para presentar la retinopatía diabética. Posteriormente, se calcula la concordancia del diagnóstico de la cámara no midriática con el clínico y el angiográfico para la retinopatía derivable (moderada o superior). Se realiza una auditoría externa de los resultados del programa como medida de control de calidad del mismo. Se calcula la concordancia de los diagnósticos de dos optometristas entrenados para el cribaje de la retinopatía diabética con el del especialista de retina y, finalmente, se estudia el impacto del programa en el funcionamiento de las consultas externas. Se estudian 5228 pacientes diabéticos tipo 2. La prevalencia de la retinopatía diabética en la población analizada se sitúa en 11,9%. Se detectan diferencias significativas en la prevalencia de la retinopatía diabética en diferentes grupos de tratamiento, control metabólico y tiempo de duración de la diabetes. La sensibilidad de la cámara no midriática es del 93,8% y la especificidad del 98,9%. La causa más frecuente de la calidad insuficiente de la imagen es la miosis refractaria a la oscuridad, seguida de catarata. La prevalencia de la retinopatía diabética en los pacientes con miosis es significativamente más alta que en los pacientes con imágenes de buena calidad, con más pacientes con estadios graves de la retinopatía. Los factores de riesgo para presentar la retinopatía diabética son el tipo de tratamiento, el tiempo de evolución de la diabetes, el control metabólico y la calidad insuficiente de la imagen por la miosis. El diagnóstico de la cámara no midriática presenta una alta concordancia con el biomicroscópico; sin embargo, cuando se compara con la angiografía, la concordancia es más baja. Se encuentra muy poca variabilidad inter-observador del método. Demostramos la posibilidad de implicar a los optometristas en la tarea del cribaje- existe una elevada concordancia entre sus diagnósticos y los de un especialista de retina. La utilización de la cámara no midriática comporta un aumento de trabajo de los técnicos y disminución del tiempo dedicado por los oftalmólogos.
Resum: This thesis contains the results of a diabetic retinopathy screening programme using a nonmydriatic digital camera in Vallès Oriental county (Barcelona, Spain). It is a study of 5228 type 2 previously unscreened diabetic patients. The demographic characteristics of the studied population, diabetes data (type of treatment, diabetes duration and metabolic control) and prevalence of diabetic retinopathy are analysed. Sensitivity, specificity, positive and negative predictive values of the method are calculated as compared with slit-lamp examination. The patients with poor quality images are studied, the cause of poor image quality is determined in each case and diabetic retinopathy prevalence in this group is calculated. Differences between poor quality image group and the patients with gradable images are established. Univariate and multivariate analysis is carried out to study association between diabetic retinopathy and putative risk factors. Concordance between nonmydriatic camera and clinical and angiographic diagnoses is studied for referable retinopathy levels (moderate or superior). External audit of the programme results is carried out as a quality control measure. Concordance between two optometrists' and a retina specialist's diagnoses is calculated. Finally, the screening programme impact on the Outpatients' Department is established. 5228 type 2 diabetic patients are studied. Diabetic retinopathy prevalence in the analysed population is 11,9%. There are significant differences in diabetic retinopathy prevalence between different groups of treatment, diabetes duration, and metabolic control. Nonmydriatic camera sensitivity is 93,8% and specificity 98,9%, as compared with dilated fundoscopy at a slit-lamp. The most frequent cause of poor quality image is myosis followed by cataract. Diabetic retinopathy prevalence in patients with myosis is significantly higher than in patients with gradable images, with more patients suffering from grave and proliferative retinopathy. In uni- and multivariate analyses, factors associated with diabetic retinopathy include type of treatment, disease duration, glycosylated haemoglobin level, and poor image quality due to myosis. There is a high concordance between nonmydriatic camera and dilated fundoscopy diagnoses. However, when compared with angiography, the concordance is lower. A very low inter-observer variability of the method is found. We demonstrate the possibility of implicating optometrists in diabetic retinopathy screening- there is an elevated concordance between optometrists' and a retinal specialist's diagnoses. The use of a nonmydriatic digital camera in diabetic retinopathy screening results in an increase of optometrists' workload and less time dedicated by ophthalmologists.
Nota: Descripció del recurs: 4 novembre 2010
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Medicina. Departament de Cirurgia, 2010
Nota: Bibliografia
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà
Document: Tesi doctoral
Matèria: Retinopatia diabètica
ISBN: 9788469320471

Adreça alternativa:: https://hdl.handle.net/10803/4344


153 p, 1.3 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2010-12-06, darrera modificació el 2023-04-20



   Favorit i Compartir