Data: |
2010 |
Resum: |
En sus Quesiti et inventione diverse (Venecia, 1546) Niccolò Tartaglia propuso una teoría del lanzamiento de proyectiles centrada en la resistencia opuesta por el aire y su subsiguiente división. Pienso que su explicación está inspirada en tres referentes, que aquí se analizan. El primero de ellos es su contemporáneo Vannoccio Biringuccio, quien formuló el concepto del fractura del aire para justificar el estruendo producido por la salida de la bala del cañón. En segundo lugar, se estudia la afinidad existente entre los Quesiti y la idea de resistencia del medio contenida en el tratado medieval De ratione ponderis, atribuido al matemático Jordanus Nemorarius (siglo XIII). Finalmente se sugiere la consonancia de la exposición tartagliana con los postulados de Juan Filopón (siglo VI) en lo referente a la materialidad del aire y su consecuente perturbación tras el lanzamiento del proyectil. |
Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. |
Llengua: |
Castellà |
Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
Matèria: |
Niccolò Tartaglia ;
Aire ;
Balística ;
Resistència ;
Dinàmica ;
Resistencia ;
Dinámica ;
Vannoccio Biringuccio ;
Jordanus Nemorarius ;
Juan Filopón ;
Air ;
Ballistics ;
Resistance ;
Dynamics ;
John Philiponus |
Publicat a: |
Dynamis : Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, Vol. 30, Núm. (2010) , p. 197-212, ISSN 2340-7948 |