| Resum: |
No es pot estudiar la televisió sense estudiar-ne la programació. És una obvietat. I que quan es treballa sobre tendències programàtiques la mostra l'acaben constituint aquelles produccions que l'audiència consumeix de manera voraç però que, paradoxalment, l'opinió pública rebutja, és un fet constatable. Però també ho és que a força emissores hi ha productes aïllables que alegren la mediocritat. Hi ha peces rellevants pel seu diferencial qualitatiu. Peces que, generalment, a priori, no s'inscriuen en una macrotendencia sinó que, en tot cas, acaben provocant-la. Quin és el què d'aquestes produccions il·lustres? Com s'han pensat? Què persegueixen aquests productes que avui resulten gairebé sorpresius enmig del panorama programàtic vigent? De la suma d'aquest tipus de producte també se'n pot fer una mostra d'estudi com la que l'INPUT ens serveix en safata quan ens facilita, durant cinc dies seguits, programes que s'inscriuen en un concepte de televisió que vol fugir de l'estat d'excepció advocant per la qualitat, i a la que l'interès i l'estímul estan garantits. |
visitant ::
identificació
