Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/163064
A decade of opening : Turkey's new international role in Sub-Saharan Africa and Latin America
Gonzalez, Ariel (Koc University, College of Administrative Sciences and Economics, Department of International Relations)
Zengin, Huseyin (Koç University, International Relations)

Data: 2016
Resum: The Justice and Development Party (AKP) has been central for the contemporary Turkish history due to the its novel domestic identity grounded on the moderate Islamism, and an assertive, autonomous foreign policy, beyond the Western axis. For more than a decade, Turkey developed an active agenda as an emerging middle power, thus opening new spaces and increasing its presence in global political economy forums such as G-20. Until recently, Ankara tried to generate a non-turbulent regional environment to boost its political, economic and cultural relations with the Middle East, the Caucasus and the Balkans. At the same time, Turkey started developing particular strategies for new regions like Sub-Saharan Africa and Latin America. These spaces were chosen mainly to expand global influence and presence, and pursuit market diversification through the creation of official representations, high-rank visits, and commercial initiatives. This paper attempts to bring some arguments about the sources of Ankara’s diplomatic opening toward these regions in the age of the emerging middle powers, while, at the same time, comparing the similarities and differences of the opening’s process and outcomes in both regional spaces.
Resum: El Partido Justicia y Desarrollo (AKP) ha sido central para la historia turca contemporánea debido a la aún novedosa identidad nacional asociada al islamismo moderado, y una política exterior firme, autónoma, más allá del eje occidental. Desde hace más de una década, Turquía desarrolló una agenda activa como una potencia emergente de tipo medio, abriendo así nuevos espacions y haciendo sentir su presencia en los foros mundiales de política económica, como el G-20. Hasta hace poco, Ankara intentó generar un entrono regional no turbulento para impulsar sus relaciones políticas, económicas y culturales con el Medio Oriente, el Cáucaso y los Balcanes. Al mismo tiempo, Turquía comenzó a desarrollar estrategias particulares para nuevas regiones como el África subsahariana y América Latina. Estos espacios se eligieron principalmente con el fin de expandir la influencia y presencia globales, y como forma de diversificar mercados a través de la creación de representaciones oficiales, visitas de alto rango, e iniciativas comerciales. Este trabajo intenta aportar algunos argumentos acerca de las fuentes de apertura diplomática de Ankara hacia estas regiones en la era de las potencias medias emergentes, mientras que, al mismo tiempo, intenta una comparación entre similitudes y diferencias en el proceso de la apertura y los resultados en ambos espacios regionales.
Resum: El Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) ha estat central per a la història turca contemporània per causa de l'encara nova identitat nacional associada a l'islamisme moderat, i una política exterior ferma, autònoma, més enllà de l'eix occidental. Des de fa més d'una dècada, Turquia va desenvolupar una agenda activa com potència emergent de tipus mitjà, obrint així nous espais i fent sentir la seva presència en els fòrums mundials de política econòmica, com el G-20. Fins fa poc, Ankara va intentar generar un entorn regional no turbulent per a impulsar les seves relacions polítiques, econòmiques i culturals amb el Mig Orient, el Caucas i els Balcans. Alhora, Turquia va començar a desenvolupar estratègies particulars per a noves regions com l'Àfrica subsahariana i Amèrica Llatina. Aquests espais es van trira principalment per tal d'expandir la influència i presència globals, i com a forma de diversificar mercats a través de la creació de representacions oficials, visites d'alt rang, i iniciatives comercials. Aquest treball intenta aportar alguns arguments sobre les fonts d'obertura diplomàtica d'Ankara cap a aquestes regions en l'era de les potències mitjanes emergents, mentre que, al mateix temps, intenta una comparació entre similituds i diferències en el procés de l'obertura i els resultats en tots dos espais regionals.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Anglès.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Turkish foreign policy ; Diplomatic opening ; Latin America ; Sub-saharan Africa ; Política turca de Asuntos Exteriores ; Apertura diplomática ; América Latina ; Africa subsahariana ; Política turca d'Afers Exteriors ; Obertura diplomàtica ; Amèrica Llatina ; Àfrica subsahariana
Publicat a: Tiempo devorado, Vol. 3 Núm. 2 (2016) , p. 262-285 (Articles) , ISSN 2385-5452

Adreça original: http://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v3-n2-agonzalez


24 p, 5.6 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Tiempo devorado : revista de historia actual
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2016-07-21, darrera modificació el 2016-07-23



   Favorit i Compartir