Abstract: |
El periodisme, una moderna activitat industrial vinculada al desenvolupament tecnològic i a la capacitat humana de la paraula, travessa un moment de transformació especialment rellevant, directament relacionat amb les últimes evolucions d'aquests dos àmbits que el caracteritzen: una formidable revolució digital que ha transformat els suports del periodisme i de la comunicació, així com el consum i la producció, d'una banda, i una innegable crisi lingüística i discursiva que repercuteix en la credibilitat de les paraules. Com ha apuntat recentment Ignacio Ramonet, l'ecosistema mediàtic ha volat pels aires a causa de l'impacte de la revolució digital i del desenvolupament de les xarxes socials (Ramonet, 2011, p. 11). Aquesta crisi no és només econòmica o tecnològica, sinó sistèmica, i no és per tant de cicle o d'evolució, sinó de funcionament estructural del propi periodisme. Aquesta crisi sistèmica i l'aparició dels nous suports digitals, cada cop més rellevants quant a consum informatiu, han repercutit en els formats i en els gèneres del periodisme. Nous models de consum i nous públics generen noves necessitats comunicatives que fan progressar els sempre inestables gèneres del discurs mediàtic en busca de l'èxit retòric. D'altra banda, com a contrapartida onerosa d'aquest enriquiment comunicatiu, trobem que la presència de reportatges, cròniques i anàlisi, els gèneres propis del periodisme de qualitat, s'està veient amenaçada perquè encareixen i alenteixen les rutines de producció i es troben sovint molt allunyats de les característiques del nou paradigma de la informació on-line: la instantaneïtat, la interactivitat, l'emocionalitat, l'icònico-visual ila superficialitat hipertextual. L'objectiu del mòdul és identificar les lògiques productives en l'adaptació dels gèneres periodístics als nous entorns de treball, i ser competents en la producció (i en la proposta) d'aquestes noves formes informatives empeltades de recursos expressius multimedia. 1. |