| Data: |
1986 |
| Resum: |
La théorie traditionnelle de la localisation industrielle s'est fondée sur des variantes de l'économie néoclassique, que ce soit l'équilibre partiel et la minimisation des coûts (théorie weberienne) ou l'équilibre général et la maximisation du revenu (théorie de la localisation centrale). Cette tradition a perdu la faveur de nombreux géographes et de ce fait des géographes de l'industrie ont poussé en avant la recherche empirique en mêmê temps qu'ils cherchaient des sources nouvelles d'orientation théorique. On a bâti des modèles à propos de sujects tels que le cycle productif, la diffusion de l'innovation, les déséquilibres régionaux de la croissance, la prise de décisions marginale, la structure organisationnelle, réponses à l'environnement et enchainements. Ces efforts échouent pourtant sur un certain nombre de points: principalement, la définition érronée de l'économie comme un systeme industriel, l'emphase sur le changement technique comme le plus important procbs l'oeuvre, une conception étroite de la structure économique en termes d'enchainements et le rejet du social et du contradictoire vers l'environnement extérieur du systeme. |
| Resum: |
Traditional industrial location theory has been based on variants of neoclassical economics, wether partial equilibrium and cost minimizing (weberian) or general equilibrium and revenue maximizing (central piace theory). This tradition has fallen into disfavour with a wide range of geographers and as a result industrial geographers have continued to push ahead with empirical research into industrial location while searching for theoretical guidance from new quarters. Models have been built on such things as the product cycle, innovation diffusion, regional imbalancd growth, marginal decision-making, organizational structure, environment-response and linkages. This effort falls short on a number of counts, however: principally the misspecification of the economy as an industrial system, focus on technical change as the main process at work, limited conception of economic structure in terms of linkages, and relegation of the social and the contradictory to the external environment of the system. |
| Resum: |
La teoria tradicional de la localització industrial s'ha basat en variants de l'economia neoclissica, ja sigui a I'equilibri parcial i a la minimització dels costs (teoria weberiana) o a l'equilibri general i a la maximització dels ingressos (teoria del lloc central). Aquesta tradició ha patit un cert descrèdit en amplis sectors de geògrafs, per la qual cosa els geògrafs de la indústria han continuat impulsant la investigació empírica sobre la localització industrial mentre buscaven orientacions teòriques des de noves bases. S'han construit models sobre, per exemple, el cicle de producció, la difusió de les innovacions, els desequilibris regionals del creixement. la presa de decisions marginal, l'estructura organitzativa, la resposta a I'entorn i les connexions. Tanmateix, aquest es for resulta insatisfactori des de diversos punts de vista, principalment a la caracterització equivocada de I'economia com un sistema industrial, a l'èmfasi sobre el canvi tecnològic com a principal procés en acció, a la limitada concepció de l'estructura económica en termes de connexions i al fet de relegar el social i el contradictori a l'entorn exterior del sistema. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Publicat a: |
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 8-9 (1986) p. 203-244, ISSN 2014-4512 |
visitant ::
identificació
